Can Fabra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i plaça  | |||
| Ús | biblioteca i centre cultural | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) | |||
| Localització | Segre, 24-32, Doctor Balari i Jovany, 16-26, Sant Adrià, 11-21 i Otger, 21 bis-39 | |||
| ||||
| Format per | Font cibernètica de Can Fabra | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 42830 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2938 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Font cibernètica de Can Fabra | ||||
| Identificador | 9811-1 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra | |||
.jpg)
Can Fabra, coneguda també com a Vapor del Rec, és una antiga fàbrica de Sant Andreu de Palomar catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]L'edifici, de planta baixa i tres pisos, té planta rectangular i unes dimensions de 71 x 19 m, amb una superfície de 6.000 m². L'estructura està formada per murs de tancament de maó vist, amb grans finestrals de mig punt amb motllures, i pilars de fosa que suporten jàsseres de fusta i voltes tensades amb tirants de ferro dolç. La coberta és de teula romana, a dues aigües.[2]
A la plaça, amb jardins i aparcament soterrat, hi ha una «font cibernètica» dotada de sortidors parabòlics i verticals i polvorització amb jocs d'aigua. La incorporació de la música a l'espectacle d'aigua i llums en moviment representa una mostra dels avenços tecnològics d'un espai recuperat del passat. Un programa informàtic tradueix les notes musicals en raigs d'aigua d'intensitat i direccions diverses, que posteriorment són corregides per un coreògraf.[3]
Història
[modifica]El 1839, el comerciant sigetà Josep Vilanova i Massó (1805-1880)[4][5] va adquirir en emfiteusi a l'hortolà Pere Feliu i Guardiola un terreny format per 9 cossos de casa al costat del Rec Comtal (actualment carrer del Segre) i el camí del pont d'en Farrà (actualment carrer del Doctor Balarí i Jovany),[6] on va establir un molí mogut per una màquina de vapor.[7][8]
El 1852, i després de diverses vissicituds, la fàbrica, ara dedicada a la filatura del cotó, va ser adquirida per la societat anònima La Industrial Cotonera, dirigida per Bernat Muntadas i Cañellas,[9] que hi mantingué l'activitat fins al 1878, quan la comissió liquidadora la va vendre a la societat Mas Germans, formada per Joan i Josep Mas i Esteve (vegeu casa-fàbrica Jordà), dissolta el 1885 per la mort del darrer.[9]
El 1915, Filatures Fabra i Coats comprà la fàbrica, que en un primer moment fou utilitzada com a magatzem general i dipòsit de carbó. No va ser fins al 1920, amb l’adquisició de la societat Hilandería Planas, que el Vapor del Rec se'n va integrar dintre de l'estructura productiva,[10] amb la construcció d'una escala segons el projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals.[11]
El 1989, el complex fabril de 14.000 m² edificats va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que enderrocà totes les naus menys la principal.[2] El 29 d'abril del 1995 va ser inaugurada la plaça amb la font cibernètica i un aparcament soterrat, obra de l'arquitecte Ramon Llopart i Ricart.[3][12]
L'any 1999 s'iniciaren les obres de remodelació de Can Fabra per a la creació d'una biblioteca pública, obra dels arquitectes Moisés Gallego, Tomàs Morató i Jaume Arderiu. Aquesta actuació, enllestida el 2002, és un exemple més de relació entre patrimoni industrial i equipaments culturals.[2]
.JPG)
Referències
[modifica]- ↑ «Filatures Fabra i Coats». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «CAN FABRA, FÀBRICA DEL REC». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 Julián, Inmaculada. «Font cibernètica de Can Fabra». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Diari Catalá. Polítich y literari, 06-04-1880, p. 711.
- ↑ «José Vilanova Maso». geni. Eulalia Graells de Reynoso.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/43, f. 366v-368v, 25-11-1839.
- ↑ «Don José Vilanova y Masó acude a la Junta para que le permita abrir una sangradera en la acequia y punto Campo de Gordi para recibir un cuarto y medio de diámetro de aguan en un solo chorro». 1840/014. AMDSA, 22-06-1840.
- ↑ Gascon i Soler, Marc «Les origines de l’industrie mécanique moderne en Catalogne: l’exemple de l’atelier de l’indiano Joan Domènech i Coll (1839-1867)». Entreprises en Méditerranée : héritages, modèles, redéploiements, 10, 2006, pàg. 39-48.
- ↑ 9,0 9,1 Colomer i Roma, 2014, p. 172.
- ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 172-173.
- ↑ «Fernando Fabra en representació de "Hilaturas Fabra y Coats". Sant Adrià i Otger 37 (on ara està la plaça de Can Fabra). Practicar diverses obres a la fàbrica». Q127 Foment 1298/1920. AMCB, 01-05-1920.
- ↑ «RAMON LLOPART I RICART: Defunció». La Vanguardia, 06-12-2021. Arxivat de l'original el 25-07-2022.
Bibliografia
[modifica]- Colomer i Roma, Pere. Barcelona, una capital del fil: Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936. MUHBA, 2014.
Enllaços externs
[modifica]- «Can Fabra. Biblioteca Ignasi Iglesias». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume «Can Fabra, 1997-1998 (fotografia, 85 x 65 cm)». Barcelona, ciutat de fàbriques. MACBA.
- «Jardins de la plaça de Can Fabra». Ajuntament de Barcelona.
