Casa Descoll
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Jeroni Descoll i d'Oliva | |||
La Casa Descoll era un casal renaixentista, actualment desaparegut, situat als carrers del Fossar de Sant Miquel (actualment plaça de Sant Jaume), d'en Micó i de l'Ensenyança de Barcelona, davant de la també desapareguda església de Sant Miquel.
Història
[modifica]Fou la residència familiar de Jeroni Descoll i d'Oliva (1473-1554), doctor en dret i regent del Consell Col·lateral de Nàpols, on el 1536 va encarregar el seu sepulcre i el 1537 el grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu per a l'església de Sant Miquel.[1][2][3][4]
Després de la mort dels seus fills Joan Benet,[5] Jeroni[6] i Jerònima,[7] la successió passà a Aldonça Descoll i de Tord,[8] casada amb Jaume de Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera,[9] senyor de Tagamanent i fill de Martí Onofre I de Rocabertí, vescomte de Rocabertí.[10][11] L'hereu del matrimoni fou Dalmau de Rocabertí-Tagamanent i Descoll,[12] casat amb Francesca d'Icart i de Carcasssona.[13] El seu fill Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard[14] es va casar amb Maria d'Alentorn i de Salbà, baronessa de Rialp,[15][11] i l'hereva fou la seva filla Maria de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Alentorn,[16] que es va casar amb Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa, senyor de Santa Maria de Barberà,[17] de manera que el casal va passar a mans d'aquest llinatge.[11]
A la dècada del 1840, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar-ne gairebé la meitat per a l'obertura del carrer de Ferran i l'eixample de la plaça de Sant Jaume, i el 1845, Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Barberà, va establir-ne en emfiteusi la resta del solar i les ruïnes a l'indià de Calella Jeroni Rabassa[18] i la seva sogra Isabel Maria Alfonso,[19][20][21] que hi van fer construir un nou edifici (vegeu Cases Jeroni Rabassa).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Jeroni Descoll i d’Oliva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Jeroni des Coll y Oliva». Db-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «Jeroni DESCOLL y de OLIVES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Bellsolell Martínez, 2020.
- ↑ «Joanot Benet DESCOLL y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Jeroni DESCOLL y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Jerónima Beneta DESCOLL y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Aldonza DESCOLL y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Jaime de ROCABERTI y SARRIERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Onofre Martín de ROCABERTI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Rocabertí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dalmau de ROCABERTI y DESCOLL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesca de ICARD y de CARCASSONA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Miquel de ROCABERTI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria de ALENTORN y de SALBA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María de ROCABERTI y ALENTORN». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep Galcerán de PINOS y de PERAPERTUSA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Gerónimo Rabassa». geneanet. Julio Carlos García-Castrillon.
- ↑ «Isabel Maria Alfonso». geneanet. Julio Carlos García-Castrillón.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 206-207.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 246-252v, 28-08-1845.
Bibliografia
[modifica]- Bellsolell Martínez, Joan «Entre Nápoles y Barcelona: el contexto artístico y cultural de la familia Descoll». Studia aurea monográfica, 8, 2020, pàg. 143-161.
- Rodrigo y Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: Capitals cubans en l'economia catalana. Barcelona: Fundació Noguera, juny 2007. ISBN 978-84-9779-529-6.