Casa Pau Turull
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Arquitecte | Joan Caballé i Fàbregas | |||
| Construcció | 1878 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Ferran, 34 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 53284 | |||
| Id. Barcelona | 625 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Pau Turull i Comadran | |||
.jpg)
La casa Pau Turull és un edifici situat al carrer de Ferran, 34 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]El 1878, l'industrial sabadellenc Pau Turull i Comadran va adquirir a la Societat General Catalana de Crèdit, promotora del veí passatge del Crèdit, un solar procedent de l'antic convent de la Mare de Déu de l'Ensenyança,[2] i va encarregar-ne el projecte al mestre d'obres Joan Caballé i Fàbregas,[3] autor també de la casa Ferran Coll de la ronda de la Universitat (on es troba la botiga de Paviments Escofet)[4] i de la d'Agustí Rodés, a la cantonada dels carrers d'Aribau i de la Diputació.[5][6] L'obra fou contractada amb el també mestre d'obres Pere Bassegoda i Mateu (1817-1908)[7] per 218.000 pessetes.[8]
Actualment, l'edifici és propietat de la immobiliària Núñez i Navarro,[9] que el 2022 va iniciar les obres per a transformar-lo en hotel.[10]
Descripció
[modifica]Edifici d'habitatges format per soterrani, planta baixa, entresol i quatre pisos, amb una cinquena i sisena plantes enretirades de la façana. Destaca per la composició unitària de planta baixa i entresol, amb grans obertures amb bigues i pilars metàl·lics, amb baranes i reixes també de fosa; i pel portal principal, al centre de la façana, de dues plantes d'alçada, amb arc de mig punt i emmarcat per motllures de pedra i permòdols amb motius ornamentals. Cal destacar també la porta principal, feta de fusta i vidre amb enreixat artístic.[11]
La composició de la façana s'organitza amb un eix de simetria vertical central, que coincideix amb la posició de l'escala de veïns, amb obertures verticals superposades; són balcons amb llinda plana i llosa de pedra sobre cartel·les, amb volada que es redueix gradualment a les plantes superiors, tots amb barana de ferro i seguits a la planta primera. Al mateix temps, presenta elements que reforcen la composició horitzontal, com poden ser la cornisa i el fris i la imposta amb fris ornamentat a cada planta.[11]
El parament és d'estucat llis i amb especejament horitzontal a l'eix central i als extrems.[11]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Casa Pablo Turull». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobregués, manual 1.325/47, f. 843-854, 04-05-1878.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 416 H.
- ↑ «Paviments Escofet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Agustí Rodés. Aribau 20 xamfrà Diputació 209. Construir una casa en un solar». Q127 Comissió Quarta 1227/1880-1881. AMCB, 07-03-1881.
- ↑ Theros, Xavier «La casa Pau Turull». Diari Ara, 01-10-2017.
- ↑ «Bassegoda i Mateu, Pere». Barcelona Modernista i Singular. Joan Palau.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobregués, manual 1.325/48, f. 1701-1719v, 24-10-1878.
- ↑ «JOSEL SL». Infocif.
- ↑ Jorro, Ignasi «Núñez y Navarro proyecta un hotel a 120 metros del Ayuntamiento de Barcelona». Crónica Global, 21-07-2022 [Consulta: 17 maig 2023].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Casa Pablo Turull». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Pau Turull». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.