Casa Pere Moragas
Casa Pere Moragas | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial i fàbrica | |||
Arquitecte | Francesc Ubach i Corbella | |||
Construcció | 1856 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
Localització | Lluna, 23 | |||
| ||||
La Casa Pere Moragas és un edifici situat al carrer de la Lluna, 23 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]El 1853, el fuster Josep Botey i Riba, el seu germà Francesc, lampista, i l'argenter Eloi Coll i Rafel van promoure un gran bloc d'habitatges als nous carrers de la Lluna i de Cardona, projectat pel mestre d'obres Francesc Ubach.[2] A tal efecte, el primer havia obtingut del comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer l'establiment en emfiteusi d'una porció de terreny de 795 pams quadrats a la cantonada dels dos carrers,[3] i tots tres es van comprometre a adquirir en emfiteusi a Rosa Nadal i Dodero[4][5] (usufructuària) i als tutors del seu fill menor d'edat Manuel Sagnier i Vidal[6][a] una porció del seu hort de 34.199 pams quadrats,[12] dividit posteriorment en tres parcel·les individuals.[13][14][15] Tanmateix, l'operació va quedar frustrada a causa de l'embargament de les d'Eloi Coll i Josep Botey per l'impagament de tributs a la Hisenda pública.[16]
Per la seva banda, Francesc Botey va establir una foneria de bronze al carrer del Dormitori de Sant Francesc (actualment Josep Anselm Clavé), 25, on fabricava bombes d'aigua per a l'extinció d'incendis (vegeu Passatge de la Pau).[17][18][19] El 1855, va restituir als Nadal-Sagnier una part de la seva parcel·la,[20] i va vendre la resta (9.472 pams quadrats), incloent-hi els fonaments i les parets de l'edifici que s'hi havia començat a construir, al fabricant de midó Pere Moragas i Batlle[21][22] i la seva esposa Josepa Magrans per 180 duros,[23] pagant-ne 200 al picapedrer Joan Miquel i al paleta Joan Artés.[24] La casa ja devia ser acabada l'octubre de l'any següent, quan els propietaris van reconèixer el domini als senyors emfitèutics,[25] i posteriorment fou heretada pel seu fill Jaume Moragas i Magrans.[26]
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ El 1797, el comerciant Antoni Nadal i Darrer va adquirir en emfiteusi a Manuel Capella i Clusa un hort al carrer d'en Ferlandina.[7] A la seva mort, fou heretat pel seu fill Antoni Nadal i Vicent,[8] que morí el 1846 i el llegà al seu renebot Manuel Sagnier i Nadal,[9] fill de la seva neboda Rosa Nadal i Dodero[10] i Lluís Sagnier i Vidal.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 659 bis C, 14-1-1853.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/4, f. 674-682, 18-6-1852.
- ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Manuel Sagnier Vidal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Establiment emfitèutic d'un hort al carrer d'en Ferlandina de Manuel Capella a Antoni Nadal i Darrer». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Gerau Sayrols i Carreras, 06-01-1797.
- ↑ «Antonio Nadal Vicent». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 510-525, 23-12-1846. Testament d'Antoni Nadal i Vicent.
- ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Luis Sagnier Vidal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Compromís com a enfiteutes dels germans Botey i Coll, con Manuel Nadal y Sagnier». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/21, f. 43v-44, 27-01-1853.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/21, f. 299-318v, 23-5-1853.
- ↑ «Escritura de censo hacia Botey por Manuel Nadal y Sagnier». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ «Escritura de censo hacia José Botey, por Manuel Nadal y Sagnier». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ Diario de Barcelona, 27-08-1853, p. 6079-6080.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 346, 554.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 168, 202.
- ↑ Diario de Barcelona, 28-10-1857, p. 8903.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/23, f. 40-41v, 16-1-1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320, 559.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 127, 251.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/23, f. 660v-670v, 21-11-1855.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/23, f. 670v-671, 21-11-1855.
- ↑ «Escritura de reconocimiento de los Moragas de censo irredimible hacia Manuel Sagnier i Nadal». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 21-10-1856.
- ↑ Anuario Riera, 1896, p. 389.