Vés al contingut

Casa-fàbrica Moragas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Moragas
Dades
TipusEdifici industrial i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiereta, 21 i Sant Martí, 14-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 41″ N, 2° 10′ 07″ E / 41.37809°N,2.16857°E / 41.37809; 2.16857

La casa-fàbrica Moragas era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Riereta i de Sant Martí del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

[modifica]
Projecte d'obertura del carrer de Sant Antoni de Pàdua (1798). S'hi pot llegir «Huerto de Pedro Moragas»
Projecte d'obertura dels carrers de Sant Jeroni, Sant Bartomeu, Sant Martí i Sant Antoni de Pàdua (1807). S'hi pot llegir «Huerto de Onofre Moragas y Bartolomé Batlle»
Quarteró núm. 100 de Garriga i Roca (c. 1860)

A principis del segle xix, el tintorer Onofre Moragas i Amigó i Bartomeu Batlle eren propietaris d'un hort al carrer de la Riereta, i aquest darrer va donar nom al nou carrer de Sant Bartomeu.[1]

El 1839, Moragas va vendre per 384 rals un terreny de 8 x 8 pams al carrer de la Riereta als germans Batlló, Andreu Balius i Pere Terrés,[2] on l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila va construir un dipòsit i repartidor d'aigua per a abastir les seves fàbriques.[3] Aquell mateix any, Moragas va casar el seu primogènit Bartomeu amb Teresa Corminola,[4] filla d'un teixidor de lli; el segon fill Pere, mestre fideuer, amb Josepa Magrans[5] (vegeu casa Pere Moragas), i la filla Esperança amb Miquel Casas i Munt, fabricant tèxtil.[6]

Moragas havia format una societat amb el seu germà Jaume, argenter, i el seu gendre Miquel Casas,[7] i el 1846 va demanar permís per a construir una casa-fàbrica a la cantonada dels carrers de la Riereta i de Sant Martí,[8][9] segons el projecte del mestre d'obres Francesc Ubach,[10][11] així com la concessió de dues plomes d'aigua de la mina de Montcada, preses des del repartidor. També hi instal·là una màquina de vapor de 6 CV.[7] El 1847, va establir en emfiteusi a Francesc Llenas i Duran (vegeu fàbrica Batlló-Llenas) la parcel·la del carrer de Sant Martí, 12.[12] El 1860, va demanar novament permís per a eixamplar una porta a la façana del carrer de la Riereta, segons el projecte del mestre d'obres Pau Martorell.[13]

Onofre Moragas va morir el 7 de febrer del 1862, i la seva vídua Marianna Batlle i Manalt (†1873)[14] va esdevenir usufructuària dels seus béns.[4] El deute del difunt amb els seus antics socis[15] va ser la causa d'un litigi contra la vídua i la seva neta i hereva Marianna Moragas i Corminola,[16] que al cap d'un any es va casar amb Climent Viscarri[4][17] i Sadurní (1835-1904),[18][19] natural de Sant Climent de Llobregat i germà del mestre d'obres Jaume Viscarri i Sadurní (1841-1899).[20][21] Això va ser motiu d'un altre litigi entre Teresa Corminola i Marianna Batlle per la negativa d'aquesta a donar casa i aliments a la parella.[4]

Finalment, la casa-fàbrica i el repartidor, afectats pel PERI del Raval, foren enderrocats el 2008-2009.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sant Bartomeu, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/12, f. 393-395, 17-12-1839.
  3. ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/13, f. 227v-228v, 28-7-1840.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Sentencia del Tribunal Supremo de Justicia». Gaceta de Madrid, 25-12-1866, pàg. 1.
  5. ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 59-61v, 1-2-1839. Capítols matrimonials entre Pere Moragas i Josep Magrans.
  6. ↑ Aulet i Garriga, Antoni «La història petita dels documents privats. De la mort de Fernando VII al bombardeig de Barcelona per Espartero (1833-1842). Capítol VII». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3108, 23-07-2009, pàg. 31.
  7. ↑ 7,0 7,1 Aulet i Garriga, Antoni «La història petita dels documents privats. Els ancestrals Moragas - Viscarri des de la majoria d’edat de Isabel II a la fi de la Segona Guerra Carlista (1843-1849). Capítol IX». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3127, 17-12-2009, pàg. 36.
  8. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389. 
  9. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 192, 321. 
  10. ↑ AMCB, Q127 Foment 146 C.
  11. ↑ «Carrer Riereta 21». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  12. ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, 13-01-1847.
  13. ↑ «Onofre Moragas y Amigo. (Riereta 21. Eixamplar la porta de la casa)». Q127 Foment 1036 bis C. AMCB.
  14. ↑ La Imprenta (edición mañana), 05-03-1873, p. 1449. 
  15. ↑ Aulet i Garriga, Antoni «La història petita (X) (1) Documents privats. Les alegries del final de la segona guerra carlista i la joventut del besavi Climent Viscarri i de la besàvia Maria Anna Moragues (1849-1863)». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3156, 22-07-2010, pàg. 33.
  16. ↑ «Sentencias del Tribunal Supremo de Justicia». Gaceta de Madrid, 26-11-1867, pàg. 3-5.
  17. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 418. 
  18. ↑ «Climent VISCARRI SADURNÍ». Geneanet. Sebastià Herreros.
  19. ↑ Aulet i Garriga, Antoni «La història petita dels documents privats. L'assalt al segle XX. Capítol XIII i últim». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3253, 26-07-2012, pàg. 29.
  20. ↑ «Jaume VISCARRI SADURNÍ». Geneanet. Sebastià Herreros.
  21. ↑ Diario de Barcelona, 01-11-1868, p. 10140. 
  22. ↑ «Carrer de la Riereta, 21». Google Maps, 01-08-2008.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Moragas&oldid=33990743»