Casa Ramon de Vilar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Ramon de Vilar i de Llança  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica | |||
| Arquitecte | Pere Casals | |||
| Construcció | 1834 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pau, 56 | |||
| ||||
La casa Ramon de Vilar és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 56 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]En aquest indret hi havia la casa del catedràtic del Col·legi de Cirurgia Esteve Marturià.[2][3] L'octubre del 1833, la vídua Francesca[4] i el seu fill Francesc Marturià i Casaus la van establir en emfiteusi[5][6] a l'agent de negocis Francesc Ferrer i Rossell (vegeu casa dels Banys Nous).[7][8] Tot seguit, aquest va demanar permís per a reedificar-la de nou amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Casals,[9] un dels deixebles predilectes d'Antoni Cellers a l'Escola de la Llotja i l'afortunat hereu de la seva biblioteca,[10][11] que acabava d'obtenir el títol a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.[12]
El febrer del 1834, amb l'obra molt avançada, Ferrer va demanar permís per a aixecar la casa fins a l'alçada màxima de 93 pams,[13] i el juny del mateix any, va traspassar la propietat, a títol d'agnició de bona fe,[14] a Rafaela de Llança (també escrit Llanza, Llansa o Llansà) i de Valls, vídua de Francesc de Vilar i de Prat[15][6] i germana del militar Rafael de Llança. A la seva mort el 1839, la va succeir el seu fill Ramon de Vilar i de Llança,[6] notari[16] i senyor del mas Umbert de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).[17][18]
El 1846 hi és documentat el molí de pal de campetx i drogues d'Agustí Sala, traslladat el 1863 al barri de Sant Antoni de l'Eixample. Posteriorment hi hagué la Litografía Papelería de Ramon Tarragó: «Toda clase de trabajos relativos a la litografía. Completo surtido de efectos de escritorio y dibujo. Fábrica de pantallas. Etiquetas para vinos y licores. Facturas y adresas. Timbres en relieve y colores. Mapas y planos. Calle S.Pablo 56 Barcelona»,[19] i entre 1885 i 1890 la Litografía Barcelonesa de Ribera i Estany, on es van imprimir els setmanaris La Tomasa (núms. 19 al 103) en català[20] i Barcelona Alegre (núms. 1 al 14) en castellà:[21] «Felicitaciones especiales para dependientes de cafes, fondas, peluquerías, serenos, vigilantes, repartidores, etc., etc., con nuevos y ricos dibujos. Precios sin competencia por ser esta la única que los recibe directamente del extranjero. Ventas al por mayor y menor, San Pablo, 56».[22]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-7-1797, p. 792.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-08-1805, p. 1000.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1805, p. 1424.
- ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.241/7, f. 470-472, 03-10-1833.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 RPB, finca 23, llibre 15 d'Occident, tom 18, f. 160.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 4.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 2-7-1858, p. 5906.
- ↑ «Francisco Ferrer i Rossell. Sant Pau 49. Quarter 5, barri 3, illa 15. Reedificar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-72. AHCB, 23-10-1833.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/39 (2a part), f. 173v-174, 22-12-1835.
- ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 590-591 (Premi Lluís Domènech i Montaner, 1894).
- ↑ Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, 104-105, 2007, pàg. 184-185. ISSN: 0567-560X.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-118, 06-02-1834.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.241/8, f. 274v-276v, 30-06-1834.
- ↑ «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu.
- ↑ Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 983.
- ↑ «Litografía Papelería Ramon Tarragó (cartell)». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- ↑ La Tomasa: actualitats (1872-1907). Arxivat 2022-05-15 a Wayback Machine.
- ↑ Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario (1890-1891).
- ↑ La Vanguardia. Diario político de avisos y noticias, núm. 568 (edición de la mañana), 6 -12-1885, p. 1.
Bibliografia
[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 577-578. ISBN 9788491562160.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 57.