Mas Umbert
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) | |||
| ||||
El mas Umbert (també escrit Ombert o Omvert), és una masia del terme de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).
Història i descripció
[modifica]L'any 1310, la noble Ermessenda va confirmar a Simó de Vilar, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, i a Sibil·la, la seva muller, el mas Vilar i els masos Ballach, Bosch, Fàbrica, Boix i Lor a perpetuïtat. En un balcó figura la data del 1563, època en què s'hi feren reformes.[1]
Arran del matrimoni entre Joanna «des Villar» (c.1447-1527), propietària del mas Vilar, amb Miquel Ombert (c.1428-1513), els seus descendents, entre els quals hi hagué un bon nombre de notaris, incorporaren el nom del mas al cognom familiar.[2] Nicolau de Vilar-Ombert (1527-?),[3] fill de Baltasar Ombert i de Vilar,[4] es va casar amb Coloma Torra[5] i l'hereu fou Llorenç de Vilar-Ombert i Torra,[6] casat amb Anna Negre.[7][4] La pubilla Antiga de Vilar-Ombert i Negre (1589-1667)[8] es va casar amb Climent Boada i Masarnau (1577-?),[9] i l'hereu fou Joan de Vilar-Ombert i Boada (1610-?).[10] La nissaga va continuar amb Joan de Vilar-Ombert i Calm (1641-1720),[11] Joan Gaspar de Vilar-Ombert i Pinós (1677-1757),[12] i Joan Baptista de Vilar-Ombert i Desvilar (1704-1770),[13] que el 1733 es va casar amb Marianna de Prat de Sant Julià i de Tord (1703-1763).[14]
Pel que sembla, l'hereu fou Francesc de Vilar-Ombert i de Prat de Sant Julià, resident a Moià[15] i casat en segones noces amb Rafaela de Llança (també escrit Llanza, Llansa o Llansà) i de Valls,[16] germana del militar Rafael de Llança. El seu fill Ramon de Vilar i de Llança[16] era notari[17] i es va enriquir amb els seus negocis barcelonins.[18]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Mas Umbert». lagarrotxa.net. Arxivat de l'original el 2022-12-05. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑ Climent i Parcet, 2018, p. 40-41, 48.
- ↑ «Nicolau de Vilar-Ombert». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ 4,0 4,1 Climent i Parcet, 2018, p. 40, 48.
- ↑ «Coloma Torra». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Llorenç de Vilar-Ombert Torra». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Anna Negre». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Antiga de Vilar-Ombert Negre». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Climent Boada Masarnau». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Joan de Vilar-Ombert Boada». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Joan de Vilar-Ombert Calm». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Joan Gaspar de Vilar-Ombert Pinos». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Joan Baptista de Vilar-Ombert Desvilar». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Marianna de Prat de Sant Julià de Tord». geneanet. Jordi de Plana-Rovira Brosa.
- ↑ «Causa de don Antonio María de Pastor, vecino de la villa de Berga, contra don Francisco de Vilar y de Prat y doña Ignacia de Vilar y Carner, en la villa de Moià domiciliados, y don Mariano de Gible y Llopis, vecino de la villa de Berga». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 1984. ACA, 1803.
- ↑ 16,0 16,1 RPB, finca 23, llibre 15 d'Occident, tom 18, f. 160.
- ↑ «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176.
Bibliografia
[modifica]- Climent i Parcet, Josep «Els «Ombert i des Villar» de Sant Feliu de Pallerols. Aproximació a la seva genealogia». Paratge, 31, 2018, pàg. 39-49.