Casa Ramos
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||
| Arquitecte | Jaume Torres i Grau | ||||
| Construcció | 1906 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | ||||
| Altitud | 84 m | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Putxet i el Farró (Barcelonès) | ||||
| Localització | Plaça de Lesseps, 30-32 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Codi BCIN | 298-MH | ||||
| Codi BIC | RI-51-0010700 | ||||
| Id. IPAC | 332 | ||||
| Id. Barcelona | 2301 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Ricard Ramos i Cordero | ||||
La Casa Ramos és un edifici d'habitatges modernista situat a la Plaça de Lesseps de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.[1][2]
Història
[modifica]Fou projectada el 1905 per l'arquitecte Jaume Torres i Grau per a Ricard Ramos i Cordero, conseller-fundador de Foment d'Obres i Construccions SA.[3][4]
La seva realització coincideix amb l'any en què es programà i es difongué el nou concepte estètic batejat com a noucentista per Eugeni d'Ors des del Glossari de La Veu de Catalunya (1906). Tot i això, sembla haver rebut influències de Domènech i Muntaner i de Puig i Cadafalch, encara de ple dins del moviment modernista.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici amb tres cossos d'escala de planta baixa, entresol i quatre pisos, amb una façana principal orientada cap a la plaça de Lesseps i una lateral molt més senzilla.[1]
El parament fou realitzat amb esgrafiats beige i dibuixos blancs amb ornaments aplacats, completat amb tribunes de pedra de Montjuïc i balcons amb baranes de forja.[1] El coronament del conjunt té un regust medievalista, concretament gòtic.[1]
Entre els elements mobles, cal esmentar un gran llum de forja de tres braços que hi ha al pati, on s'aprecia la influència de Lluís Domènech i Montaner. També ofereixen interès les plaques dels timbres, de llautó, dins del corrent modernista.[1]
Galeria
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cases Ramos». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Cases Ramos». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Permís a Ricardo Ramos per enderrocar i construir les cases de la plaça Fernando Lesseps 9 -11». Q127 Foment 1562/1905. AMCB.
- ↑ «Ricardo Ramos i Cordero. Plaça Lesseps 9, 11 i 13 (actualment 30-32) i Alegria (actualment Septimània 248). Construir departaments de servei en el terrat». Q127 Foment 59/1907. AMCB, 19-01-1907.
Enllaços externs
[modifica]
- «Cases Ramos». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Ricardo Ramos Cordero». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.