Ricard Ramos i Cordero

Ricard Ramos i Cordero
Nom original	(es) Ricardo Ramos Cordero
Biografia
Naixement	13 juliol 1859 ; Barcelona
Mort	22 abril 1938 (78 anys); Palma (Mallorca)
Diputat al Congrés dels Diputats
	17 març 1914 – 10 gener 1918 ; ← Joan Moles i Ormella – Joan Moles i Ormella → ; Circumscripció electoral: Lleida
Senador al Senat espanyol
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	empresari, polític
Partit	Partit Conservador

Ricard Ramos i Cordero (castellà: Ricardo Ramos Cordero) (Barcelona, 13 de juliol de 1859 - Palma, 22 d'abril de 1938)^[1]^[2] fou un empresari navilier i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Va néixer al carrer de Cristina de Barcelona, fill de l'empresari navilier Ramon Alonso Ramos i Charcos, natural de Madrid i fundador de la Casa Ramos el 1845 a Ribadeo, i que el 1854 es va establir a Barcelona, i de Manuela Cordero i Rodríguez, natural de Ribadeo. A la mort del seu pare el 1888 esdevingué gerent de la companyia, càrrec que ocupà fins al 1938, convertint l'empresa en la tercera d'Espanya en el sector navier. Fou diputat per Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1916, i senador de 1918 a 1923.

Casat amb Maria Dalmé i Sapera^[3] varen ser pares de diversos fills. Està enterrat dins del panteó familiar al cementiri de Sant Gervasi (Barcelona).

Referències

↑ Registre de Naixements de Barcelona, any 1859, llibre 3r, foli 170, número de registre 680.
↑ Mayoralgo y Lodo, José Miguel de «Defunciones 1938» (PDF). Movimiento nobiliario 1931-1940, pàg. 69.
↑ «Necrologicas». La Vanguardia - Hemeroteca, 21-08-1951, pàg. 4.

Enllaços externs

Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Expedient del Senat
Museu Marítim de Barcelona Arxivat 2010-02-01 a Wayback Machine.

[1] Registre de Naixements de Barcelona, any 1859, llibre 3r, foli 170, número de registre 680.

[2] Mayoralgo y Lodo, José Miguel de «Defunciones 1938» (PDF). Movimiento nobiliario 1931-1940, pàg. 69.

[3] «Necrologicas». La Vanguardia - Hemeroteca, 21-08-1951, pàg. 4.

[1]

[2]

[3]