Casa Sagnier
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Enric Sagnier i Villavecchia | |||
| Construcció | 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | |||
| Localització | Brusi, 51-61 i Copèrnic, 86-92 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30371 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2218 | |||
La Casa Sagnier és un edifici del barri de Sant Gervasi - Galvany de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2]
Història
[modifica]Anteriorment, hi havia hagut una torre pertanyent a Lluís Sagnier i Nadal, pare de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, on s'havien dut a terme reformes, però el 1900 es decidí enderrocar-la i construir una nova torre,[1] segons el projecte del mateix arquitecte.[2]
El 1936, la casa quedà buida i no es té constància del seu ús durant la Guerra Civil Espanyola.[1] El 1949, s'hi establí una residència femenina d'estudiants del Sindicat Espanyol d'Estudiants fins al 1955, quan passà a ser Col·legi Major sota la supervisió de la Universitat de Barcelona. El 1981, es va acordar instal·lar-hi el Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i l'Institut d'Arqueologia, fins al 1996.[1]
El 1996, els veïns es van mobilitzar per reivindicar l'espai, sota el lema «Salvem els jardins de Brusi», aconseguint que l'any 2002 s'obrissin els jardins de la casa al públic.[3][4] Finalment, entre el 2006 i 2007, es va signar un conveni entre la Casa Sagnier i la Universitat de Barcelona, pel qual l'edifici s'utilitzaria com a centre cívic.[1] Entre els anys 2007 i 2018 va ser el centre Cívic Casa Sagnier i a partir de 2018 es va constituir com a Espai Jove Casa Sagnier, acollint diversos projectes i serveis destinats a joves d'entre 12 i 29 anys.[5]
Descripció
[modifica]Situada als peus del Turó de Monterols, es tracta d'un bloc quadrat, de tres plantes d'alçada,[3] proveït d'unes ales laterals. Es construí utilitzant un repertori decoratiu de gust gòtic, però també amb petits detalls modernistes. Destaquen les gàrgoles, els finestrals i la cornisa emmerletada. L'interior estava distribuït en dotze habitacions i una capella particular per la família.[1]
El jardí que l'envolta, anomenat abans de Brusi i actualment d'Enric Sagnier, sembla que tenia una gruta que abastia d'aigua la propietat i hi havia una pista de tennis i un petit tren de vapor en miniatura.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Casa Sagnier». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa Saginer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 de Oleza i Roncal, 2023.
- ↑ Mingote, Sara «De vil·la d'estiueig a centre cívic». El Periódico de Catalunya, 12-02-2013.
- ↑ «Espai Joave Casa Sagnier».
- ↑ Tort, Maria Josep «Els jardins d’Enric Sagnier». El Jardí, 19-03-2016.
Bibliografia
[modifica]- Barjau, Sergi et al. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007, p. 202-205. ISBN 978-84-612-0215-7.
- de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 48. ISBN 978-84-09-55644-1.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Sagnier». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.