Casa Sampere
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere Més Alt, 59 | |||
| ||||
La Casa Sampere era un edifici situat al carrer de Sant Pere més Alt, 59 de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]Va ser feta construir cap al 1748 per Eulàlia Sampere (o Santpere),[1] filla del metge Francesc Sampere i de Maria Gràcia Saldanya,[2] i casada amb Josep Escuder.[2] El 1778, el seu nebot Josep Manuel Pascali i Sampere,[3] ambaixador a Suïssa i fill de la seva germana Francesca i de Lluís Pascali,[2] va demanar permís per a obrir-hi un balcó.[4]
Eulàlia Sampere morí el 1782 sense fills[5] i va llegar la casa al seu nebot,[6] que el 1794 rebé el títol de baró de Sant Lluís.[3] El 1793, l'apoderat de la seva dona Maria de Pau i van Marcke de Lummen (que adoptà el cognom Pascali)[7] va demanar permís per a obrir-hi dues portes i posar-hi un guardarrodes.[8] El 1807, la seva filla Manuela Pascali i de Pau,[9] vídua de Ferran de las Llanas i Ballparda i casada en segones noces amb Antoni Josep de Castilla,[10][2] va demanar permís per a obrir-hi tres portes a càrrec del mestre de cases Francesc Martí.[11] Com d'altres hisendats, abandonà la ciutat arran de la invasió napoleònica i morí a Tarragona el 1810.[2]
Fou succeïda pel seu fill Lluís de las Llanas i Pascali, i aquest pel seu fill Jeroni de las Llanas i Mena, que morí sense descendència.[2] Aleshores, el patrimoni dels barons de Sant Lluís, que incloïa la finca de Cal Sampere a Gràcia[12] i Can Baró,[13] va passar a mans del seu nebot Joaquín de las Llanas y López de la Huerta, natural de Madrid[5] i fill de Lluís de las Llanas i Mena i de Carolina López de la Huerta.[2]
Fàbrica
[modifica]El 1779, Maria Gustà (casada amb Miquel Josep Formentí), el corredor reial de canvis Manuel Cardeñas i Soler, i els comerciants Narcís de Plandolit (que poc després es retiraria)[14] i Francesc Ribas i Prous (casat amb Josepa Formentí) van constituir una societat per a la fabricació d'indianes pel termini de cinc anys, amb un capital de 20.000 lliures a parts iguals i amb Miquel Formentí com a director i administrador, ajudat pel seu fill Miquel Josep.[15][16][5] La fàbrica es va instal·lar als jardins de la Casa Sampere, descrits així pel baró de Maldà el 1785: «digno alojamiento para qualquier Personaje [...] tiene ya hecho trozos para las maniobras necesarias a sus lienzos ocasionando una lástima universal a quantos lo advierten porque su delicioso Jardín, tal vez el mejor de esta Ciudad y ya reducido en parte a tendedero de indianas, está a la frente del concurrido paseo de la muralla de Tierra.»[5] Tanmateix, la societat va acabar liquidada per la fallida de Cardeñas,[17] i el 1803 es van desmantellar les «quadres».[18]
A la dècada del 1840, hi havia la fàbrica de teixits de cotó i mescla d'Agustí Vilaró (vegeu casa-fàbrica Morull-Vilaró),[19][20][21] i posteriorment, la d'estampats de Ramon Codina i Riu:[22] «Alta de San Pedro, 59. Gran fábrica de estampados en indianas de varias clases con distintos estilos, montada á la altura de las principales de su clase, con maquinaria movida por vapor, cuya direccion y trabajos están al cargo del químico colorista D. Pedro Codina y Capella, hijo del propietario de la fábrica, D. Ramon Codina y Riu.»[23] Morí el 1876 i fou succeït pel seu fill Pere, que llogà la fàbrica a d'altres industrials.[24][25]
A finals de segle, la finca va ser adquirida pel fabricant de Manresa Antoni Pons i Enrich,[26] que la faria enderrocar (vegeu casa-fàbrica Pons).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ AHCB. Cadastre 1J.I-34. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, p. 945.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Propietaris». Can Baró (blog).
- ↑ 3,0 3,1 «José Manuel de PASCALI y SANTPERE». geneanet. Van Marcke de Lummen.
- ↑ «Josep Manel de Pascalí. Sant Pere més Alt. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-18/1778-199. AHCB, 03-10-1778.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Gaietà Olzina, manual 1.105/42, f. 105-129, 27-05-1782. Testament d'Eulàlia Sampere.
- ↑ «Marie de PAU y van MARCKE de LUMMEN». geneanet. Van Marcke de Lummen.
- ↑ «Francisco Feu. Comerciant i apoderat de Maria Pascali. Sant Pere més Alt. Casa. Obrir 2 portes i posar guarda-rodes». C.XIV Obreria C-62/1793-027. AHCB, 03-02-1793.
- ↑ «Manuela Marie de PASCALI y PAU». geneanet. Van Marcke de Lummen.
- ↑ «Antoine José Marie de CASTILLA y CASASUS». geneanet. Van Marcke de Lummen.
- ↑ «Maria de Pascalí Pau i Castilla. Baronessa de Sant Lluís. Sant Pere Més Alt. Casa. Obrir 3 portes». C.XIV Obreria C-102/1807-053. AHCB, 23-05-1807.
- ↑ «Cal Santpere / Cal Sentpere / Cal Sempere / Cal Sampere». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Ajuntament de Barcelona. Masies de Barcelona, 2009, p. 157-158.
- ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/31, f. 250-251v, 28-10-1779.
- ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/31, f. 1-5v, 25-6-1779.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 51.
- ↑ «Fons Francesc Ribas (com a segrestador dels béns de Manuel Cardeñes Soler)». Biblioteca de Catalunya.
- ↑ Diario de Barcelona, 07-03-1803, p. 303.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 58, 60.
- ↑ Guía de Barcelona, 1849, p. 386.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 2. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 213.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 436, 1076, anuncis.
- ↑ «Jurisprudencia civil: Colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo, tomo 79» p. 934-940, 1896.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 916.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 345.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 223-225. ISBN 9788491562160.
- Grau, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.