Casa Vilalba
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Lledó, 8-10, Reina Elionor, 2-4 i Palma de Sant Just, 9-11 | |||
| ||||
La Casa Vilalba era un gran casal situat als carrers d'en Lledó, Reina Elionor i Palma de Sant Just de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]
Aquest casal té el seu origen en l'adquisició feta el 1687 per Ferran de Fivaller i Pol[1] als marmessors de la vídua Teresa Amigó d'una casa als carrers d'en Lledó i de la Palma de Sant Just.[2][3] La seva filla Maria Ventura de Fivaller i de Torroella[4] es va casar amb Galceran de Vilalba-Meca i de Vilallonga, senyor de Gospí,[5] que el 1708 rebé el títol de comte de Vilalba de mans de l'arxiduc Carles.[6] El 1734 va adquirir la casa dels cònjuges Carles i Rosa Ducat i Berart per agnició de bona fe[7] del prevere Jacint Feliu[8][3] de la venda en subhasta pública per la Reial Audiència.[9][3] El 1773, el seu fill Ramon de Vilalba-Meca i de Fivaller[10] va adquirir una altra propietat en emfiteusi a Joan Rosselló i Oriol,[11][3] i l'any següent va demanar permís per a fer-hi reformes,[12] incloent-hi el portal principal del carrer de la Palma de Sant Just.[13] El 1777, va adquirir una altra propietat a Josep Ignasi de Quintana i Aguilar.[14][3]
Casat amb Maria de Llorac i de Palau, baronesa de Solivella,[15] fou succeït pel seu fill Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac (1736-1814),[16] i aquest per la seva germana Josepa,[17] casada amb Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar (1732-1809), primer marquès de Palmerola i baró de Montclar.[18] A la seva mort, el títol i el casal passaren a mans del seu fill Francesc Despujol i Vilalba (†1830),[19] que el 1829 va demanar permís per a reconstruir una part del ràfec al carrer de la Palma de Sant Just.[20] Fou succeït pel seu germà Ramon,[21] que el 1832 va demanar permís per a fer reformes a la placeta del carrer d'en Lledó,[22] i novament el 1833 per a fer-hi portar dues plomes d'aigua de la mina de Montcada des del repartidor de la font de Sant Just.[23]
El 1866, el seu fill Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi, marquès de Palmerola i comte de Fonollar,[24][25] va vendre la propietat al mestre d'obres Josep Cros i Juliana,[3] que va presentar el projecte d'un passatge privat com a prolongació del carrer del Cometa amb dos edificis d'habitatges a banda i banda.[26][27][28][29]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fdo. de Fivaller y Pol». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ AHPB, notari Ramon Vilana i Perles, 7-4-1687.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, manual 1.281/45, f. 1105-1119, 16-7-1866.
- ↑ «Ventura de Fivaller y Torroella». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Galcerán de Vilalba-Meca y Vilallonga». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «comtat de Vilalba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Sever Pujol, 2-1-1734.
- ↑ AHPB, notari Francesc Rossell, 27-1-1733.
- ↑ «Ramón de Vilalba-de-Meca y Fivaller Villalonga y Torroella». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ AHPB, notari Daniel Troch, 6-3-1773.
- ↑ «Ramon de Vilalba.Carreró que travessa de Palma de Sant Just a Lledó (Reina Elionor). Variar obertures». C.XIV Obreria C-5/1774-24. AHCB, 13-03-1774.
- ↑ «Ramon de Vilalba. Plaça del Regomir. Eixamplar la porta principal i un balcó». C.XIV Obreria C-6/1774-68. AHCB, 14-06-1774.
- ↑ AHPB, notari Daniel Troch, 15-2-1777.
- ↑ «María de Llorach y Palau». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Galcerán de Vilalba-de-Meca y Llorac». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Josefa de Vilalba y Llorach». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Fco.-Javier de Despujol y Alemany-Descatllar de Pons y Armella». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Fco.-de-Paula de Despujol y Vilalba». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «El comte de Fonollar. Palma de Sant Just, la. Reedificar una part de la volada del sostre de la casa nomenada de Villalba». C.XIV Obreria C-102. AHCB, 16-03-1829.
- ↑ «Ramón Cayetano de Despujol y Vilalba». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «El marquès de Palmerola, comte del Fonollar. Lledó, placeta. Obrir 1 porta i 1 finestra, modificar i tapiar en part 2 finestres, i arrrebossar les parts corresponents de la façana». C.XIV Obreria C-111. AHCB, 11-04-1832.
- ↑ «Marquès de Palmerola i comte vidu del Fonollar. Palma de Sant Just. Conduir dues plomes d'aigua de la mina de Montcada a casa seva». C.XIV Obreria C-114/1833-68. AHCB, 18-04-1833.
- ↑ «José-Oriol de Despujol y Ferrer de SantJordi». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1657 bis C.
- ↑ Gea i Bullich i Fernández-Gasch, 2012, p. 24.
Bibliografia
[modifica]- Gea i Bullich, Miquel; Fernández-Gasch, Miquel. Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del Pati d’en Llimona i els carrers de Regomir i el Correu Vell. Barcelona, el Barcelonès. Alella: Actium, febrero 2012.