Vés al contingut

Palau Palmerola

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Palmerola
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XVIII construcció
1858 renovació, Arquitecte: Elies Rogent i Amat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneoclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPortaferrissa, 7-9 i Bot, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 21″ E / 41.38342°N,2.17243°E / 41.38342; 2.17243
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC38903 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona777 Modifica el valor a Wikidata

El palau Palmerola, també conegut com a casa del Comte de Fonollar, és una antiga residència senyorial situada als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

[modifica]

El 1741, Ramon de Ponsich i Camps (1713-1775)[3] va adquirir en subhasta pública una propietat a la cantonada dels carrers de Portaferrissa i d'en Bot que havia pertangut a Tomàs de Martí i de Vilanova,[4] i va establir-ne una part en emfiteusi al fuster Pere Fajol.[5] El 1768, Ponsich, la seva dona Maria Ignàsia d'Alós i Fontaner[6] i el seu fill Ramon de Ponsich i d'Alòs[7] vengueren la seva part a Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar (1732-1809), primer marquès de Palmerola i baró de Montclar,[8][9] que l'any següent adquirí l'altra part a Fajol i la seva dona Antònia.[10] El 1776, el marquès va demanar permís per a reedificar el frontis del carrer d'en Bot,[11] i novament el 1784 per al del carrer de la Portaferrisssa[12] sobre el terreny de les cases d'Úrsula Soler.[13]

A la seva mort, el títol i el casal passaren a mans del seu fill Francesc Despujol i Vilalba,[14] que fou succeït pel seu germà Ramon,[15] casat amb Micaela Ferrer de Sant Jordi i dels Sants, comtessa de Fonollar.[16] El 1858, l'hereu Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi[17][18] va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Elies Rogent, que va refer l'allargada façana del carrer d'en Bot amb criteris academicistes i hi va remuntar un tercer pis.[19] Casat amb Marianna de Dusai i de Fivaller,[20] fou succeït pel seu fill Ignasi Maria Despujol i de Dusai.[21]

El 1870, el seu apoderat Àlvar Maria Camín i López va llogar el local de la planta baixa i la planta noble als fabricants Josep Rosés i Ricart i Josep Masriera i Vidal[22] fins al 1876, termini prorrogable per un any més i amb un dret preferencial en cas que el marquès volgués vendre el palau.[23][24][25] Això es va produir el 1874, quan Camín va arribar a un acord amb Antonio López y López (vegeu Palau Moja) pel preu de 100.000 duros. Mentrestant, el seu gendre Eusebi Güell va obtenir dels senyors emfitèutics la cessió del dret de fadiga o tempteig[26] i va fer efectiva la compra pel mateix preu, del qual 74.187 duros serien per a pagar als creditors del marquès.[27][24] Això va motivar un litigi, que el 1880 va provocar el desnonament de Rosés (ja que mentrestant Masriera havia mort). Aleshores, Güell s'hi va instal·lar i va encarregar-ne la decoració i el mobiliari a l'arquitecte Camil Oliveras.[25] Finalment, el 1883, el Tribunal Suprem va donar la raó a Rosés,[24][28] obligant Güell a abandonar el palau, que se'n va emportar el mobiliari i la decoració per a instal·lar-la a la seva nova residència (vegeu Palau Güell).[25]

Descripció

[modifica]

De planta baixa i tres pisos, el palau conserva alguns elements del segle xviii, com ara el vestíbul, cobert amb volta de quatre punts, i l'escala, coberta amb voltes rampants que reposen sobre columnes d'ordre toscà.[2] El saló és actualment l'estudi del fotògraf Manuel Outumuro, que n'encarregà la restauració a l'arquitecte Stephen Henneberry.[29] L'any 2000 s'hi recuperaren unes pintures murals de Pere Pau Montaña, tapades darrere una ornamentació neogòtica.[1] Es tracta de 10 plafons de grans dimensions que recreen l'expedició catalana a Orient en època medieval i s'emmarquen en una escenografia arquitectònica neoclàssica a base de pilastres acanalades i altres ornamentacions classicistes.[2]

Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Casa del comte de Fonollar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Casa del Comte de Fonollar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «RAMON PONSICH I DE CAMPS». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  4. ↑ AHPB, notaris Gerau Ferrusola i Josep Francesc Fontana, manual 934/36, f. 430-436v, 13-6-1781.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontana, manual 934/36, f. 241-244v, 23-6-1741.
  6. ↑ «MARIA IGNACIA D'ALOS FONTANER». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  7. ↑ «RAMON PONSICH ALOS». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
  8. ↑ «Fco.-Javier de Despujol y Alemany-Descatllar de Pons y Armella». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  9. ↑ AHPB, notari Ignasi Claramunt i Gavarró, manual 1.038/13, f. 88-100v, 8-11-1768.
  10. ↑ AHPB, notari Josep Antoni Mallachs, manual 1.048/17, f. 474-475v, 20-7-1769.
  11. ↑ «Despujol i d'Alemany Descatllar, Francesc, marquès de Palmarola. Bot. Reedificar». C.XIV Obreria C-11/1776-90. AHCB, 30-05-1776.
  12. ↑ «Marquès de la Palmerola. Portaferrissa i Bot. Casa. Planta baixa i dos pisos. Reedificar part de la casa, posar balcons». C.XIV Obreria C-34/1784-34. AHCB, 25-03-1784.
  13. ↑ AHCB, I-34 Cadastre, Quadern de cases reedificades des del 1721 en endavant. Cases reedificades el 1785, f. 1529-1531.
  14. ↑ «Fco.-de-Paula de Despujol y Vilalba». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  15. ↑ «Ramón Cayetano de Despujol y Vilalba». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  16. ↑ «Micaela de Ferrer de SantJordi y dels-Sants». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  17. ↑ «José-Oriol de Despujol y Ferrer de SantJordi». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  18. ↑ «Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ «José Maria Despujol, Conde de Fonollar. Portaferrissa 7 i Bot 1 i 3. Construcció d'un tercer pis en una casa». Q127 Foment 51/1858. AMCB, 23-03-1858.
  20. ↑ «Mariana de Dusay y Fivaller». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  21. ↑ «Ignacio de Despujol y Dusay». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  22. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 518. 
  23. ↑ AHPB, notari Josep Pla i Soler, 24-7-1870.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo, 31-12-1883, p. 530-543. 
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Farré, Natàlia «Güell, el millonario desahuciado». El Periódico de Catalunya, 02-05-2017.
  26. ↑ «tempteig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/19, f. 2406-2431, 14-9-1874.
  28. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 413. 
  29. ↑ Vallugera Fuster, 2015, p. 49.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Palmerola
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Palmerola&oldid=34206554»