Casa de Cotoner
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | casa noble família noble espanyola  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Seu |
| ||||
| Altres | |||||
La casa de Cotoner és una casa nobiliària mallorquina els orígens de la qual es remunten a Siena, Itàlia).
Quan la família Cotoner va créixer en nombre, alguns dels seus descendents van abandonar la Toscana, establint cases solars en altres punts. Uns van ser a Ascoli on van fundar i van construir el Castell de Monte Pastillo, uns altres a Sicília on van gaudir del principat de Castelnuovo[1] i Santa Catalina, conservant sempre la memòria d'haver estat amos de la Senyoria del Cotoné en l'estat de Siena. Uns altres van passar al Regne de Mallorca la branca del qual ha arribat al segle xx servint amb distinció a la Corona d'Espanya.
Bressol de molts homes eminents en les armes i en les lletres divines i humanes; d'especial rellevància és el vincle històric amb l'ínclita, sacra i militar Orde de Sant Joan de Jerusalem[2] a conseqüència de l'ascensió en el segle XVII de Rafael Cotoner i d'Olesa i Nicolau Cotoner i d'Olesa respectivament a la dignitat sobirana de Gran Mestre. El segle xviii els Cotoner foren una de les famílies fundadores de les Nou Cases, que agrupava les famílies més distingides de l'antic regne.
La casa pairal de la família, dita Can Cotoner o Can Ariany (pel títol de marquès d'Ariany), estava situada al nombre 6 del carrer de Sant Jaume, entre Can Armengol i Can Rutlan i davant Can San Simon. Més tard, per unió amb els Chacón passà a la família Can Chacón, a la plaça de la Drassana.[3] Per altra banda, les nombroses possessions que la família ha tengut per Mallorca al llarg de la història han deixat la seva empremta en la toponímia; en són exemples les possessions de Son Cotoner a Puigpunyent i la barriada de Son Cotoner, a Palma, sorgida d'una antiga possessió.
Homes il·lustres de Casa Cotoner
[modifica]- Bernat Cotoner, qui va obtenir en 18 juliol de 1463 de Joan II d'Aragó pels seus mèrits i serveis privilegi perpetu de Ciutadà Militar del Regne de Mallorca.[4]
- Antoni Cotoner i Vallobar, Síndic i ambaixador del regne de Mallorca l'any 1571,[5] i va aconseguir del rei l'erecció de la Reial Audiència de Mallorca. Va obtenir pels seus molts serveis[6] privilegi perpetu de cavaller en 18 d'octubre de 1569, i va ser armat pel rei Felip II en 1572.[7]
- Bernat Lluís Cotoner i Ballester (m. 1641), fill en segones noces d'Antoni Cotoner i Vallobar[8] es va dedicar a l'estudi de les lleis, i en la cèlebre Universitat d'Avinyó va rebre la borla de doctor en tots dos drets.[9] Entrat en edat abraçà l'estat eclesiàstic. Religiós dominic, inquisidor apostòlic del regne de Sardenya, Inquisidor dels regnes de Mallorca, Aragó i València i del comtat de Barcelona. Va morir en 1641 sent visitador del Tribunal de Sant Ofici de Sicília.
- Rafael Cotoner i d'Olesa (m. 1663), cavaller de l'Orde de Malta, capità de les seves galeres, Batlle senyorial del regne de Mallorca i 59è Gran Mestre dels Cavallers Hospitalaris.[10]
- Nicolau Cotoner i d'Olesa (1608 - 1680), comanador d'Espluga en l'Orde de Malta, batlle de Negrepont i de Mallorca i 60è Gran Mestre dels Cavallers Hospitalaris.[11]
- Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot[12] (1665 - 1749) va ser un noble, polític i militar, I marquès d'Ariany i I regidor degà de l'Ajuntament de Palma.[13]
- Francesc Cotoner i Salas[14] (1724 - 1807) cavaller de l'Orde de Calatrava i regidor perpetu de Palma per la classe noble, va servir al rei en la guerra contra la República de França aconseguint l'ocupació de brigadier dels reials exèrcits.
- Josep Cotoner i Despuig[15](1773 - 1846) IV marquès d'Ariany, capità de les milícies provincials, cavaller professo de l'Ordre de Calatrava i regidor perpetu de Palma per la classe noble, creat l'1 de febrer de 1807 soci de mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.
- Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig[16] (1817 - 1888), cavaller de l'Orde de Calatrava, tinent general destacat en les guerres carlistes, titulat I marquès de la Sénia, governador de Puerto Rico,[17] ministre de guerra i director general de la Guàrdia Civil.[18] Senador per la província de Balears y vitalici.[19]
- Josep Cotoner Allendesalazar (1848-1927), comte de Sallent, Cavaller de l'Orde de Carles III, primer secretari del Congrés dels Diputats (1884-1890)[20] i director general de l'administració local sota Francisco Silvela (1890-1892).
- Pedro Cotoner y de Veri (1872-1935), III marquès de la Sénia, IX marquès d'Anglesola, cavaller de l'Orde de Malta i gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud d'Alfons XIII d'Espanya. Senador per la província de Balears.[21]
- Nicolás Cotoner y Cotoner (1905-1996), XXII marquès de Mondéjar, VIII marquès d'Ariany, XXIII comte de Tendilla, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, de l'Orde de Malta i Gran d'Espanya, cap de la Casa del Rei Joan Carles I, des de 1975 a 1990.
Grandeses i títols del regne
[modifica]- Concessions fetes a membres de Casa Cotoner[22]
- Vinculats en algun moment a Casa Cotoner[23]
- Anglesola, marquesat de.
- Adeje, marquesat de.
- Amalfi, ducat de.
- Bèlgida, marquesat de.
- Corunya, comtat de la.
- Gomera, comtat de la.
- Mondéjar, marquesat de (GE).
- Tendilla, comtat de.
- Sallent, comtat de.
- Ugena, vescomtat de.
- Villamayor de las Ibernias, marquesat de.
- Villardompardo, comtat de.
- Nicolás Cotoner y Martos, marquès d'Ariany.
- José Cotoner y Martos, marquès de Bélgida.
- Joaquin Francisco Cotoner y Fuster
- Íñigo Cotoner y Martos, marquès de Mondéjar (GE).
- Nicolás Cotoner y Martos, marquès d'Ariany.
- José Fernando Cotoner.
- Juan Pedro Cotoner.
- Nicolás Cotoner y Goyeneche.
- Joaquín Cotoner Goyeneche.
- Joaquín Francisco Cotoner y Fuster.
Referències
[modifica]- ↑ NOBILIARIO DI SICILIA - Ref. COTTONE
- ↑ «Biblioteca Digital de les Illes Balears - Bolletí Societat Arqueologica Lulliana (Pag 312)». Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ Medel, Ramon. Manual del viajero en Palma de Mallorca. El Drac editorial, 1989 (facsímil), p. 109.
- ↑ Nobiliario de los reinos y señoríos de España - Ref. Bernardo Cotoner
- ↑ La Justicia en el Antiguo Reyno de Mallorca - Ref. Antonio Cotoner
- ↑ «Biblioteca Digital de les Illes Balears - Bolletí Societat Arqueologica Lulliana (Pag 149)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ «Cotoner» (Web) (en català). Gran Enciclopedia Catalana, 01-04-1987. [Consulta: 24 enero 2021]. «Bernat Cotoner, el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills: Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals, fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar, ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572.»
- ↑ «Biblioteca Digital de les Illes Balears Pagina 219». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ Biblioteca de Escritores Baleares - Ref. Bernardo Luis Cotoner
- ↑ La Orden de Malta y las acciones navales españoles contra turcos y berberiscos en los siglos XVI y XVII - Ref. Rafael Cotoner
- ↑ Varones ilustres de Mallorca - Ref. Nicolás Cotoner
- ↑ Cronicón Mayoricense, noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 á 1800 - ref.Marcos Antonio Cotoner y Sureda
- ↑ Comentarios de la guerra de España, e historia de su Rey Felipe V - ref.Marcos Antonio Cotoner y Sureda
- ↑ Varones ilustres de Mallorca - Ref. Francisco Cotoner y Salas
- ↑ Ref. José Cotoner y Despuig
- ↑ Ref. Fernando Cotoner y Chacón
- ↑ Puerto Rico y su historia íntima, 1500-1996: Siglos XIX y XX - Ref.Fernando Cotoner y Chacón
- ↑ Ref - El Teniente General D. Fernando Cotoner y Chacón, Marqués de la Cenia.
- ↑ Senado - Expediente personal de Fernando Cotoner y Chacón
- ↑ Congreso de los Diputados - Diputado por la circunscripción de Baleares - José Cotoner y Allendesalazar
- ↑ Senado - Expediente personal de Pedro Cotoner y Veri
- ↑ Ref. Diputació Permanent i Consell de la Grandesa Espanyola
- ↑ Ref. Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza Española
- ↑ «Toma de Hábito y Cruzamiento de Caballeros en la Iglesia de la Concepción Real de Calatrava». Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ Ref. Relación de Caballeros y Damas de Honor y Devoción - Asamblea Española -