Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig

Biografia
Naixement	(es) Fernando Cotoner y Chacón 17 gener 1817 Palma (Mallorca)
Mort	16 juny 1888 (71 anys) Barcelona
Senador del Regne
2 febrer 1876 – 10 abril 1877 Circumscripció electoral: Illes Balears
Director general de la Guàrdia Civil
28 setembre 1874 – 21 gener 1882 ← José Turón y Prats – Tomás García Cervino y López de Sigüenza →
Ministre de Guerra
juny 1874 – setembre 1874 ← Juan Zavala de la Puente – Francisco Serrano Bedoya →
Alt càrrec
1874 – 1882
Capità general de Catalunya
octubre 1865 – juliol 1866 ← Rafael Echagüe y Bermingham – Manuel Gasset y Mercader →
Capità general de Catalunya
15 febrer 1863 – 13 octubre 1864 ← Luis García y Miguel de la Calle – Rafael Mayalde y Villarroya →
Capità general d'Aragó
15 agost 1862 – 17 febrer 1863 ← Luis García y Miguel de la Calle – Joaquín del Manzano y Manzano →
Governador de Puerto Rico
gener 1857 – juliol 1860 ← José Lémery – Sabí Gamir i Maladeny →
Capità general de Mallorca
6 juny 1847 – juliol 1854 ← Miguel Tacón y Rosique – Facundo Infante Chávez →
Diputat al Congrés dels Diputats
6 desembre 1843 – 25 novembre 1847 Circumscripció electoral: Illes Balears
Activitat
Camp de treball	Viticultura
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Partit	Partit Constitucional
Carrera militar
Rang militar	general
Família
Família	Casa de Cotoner
Fills	Josep Cotoner Allendesalazar
Pare	José Cotoner y Despuig
Premis
Gran Creu de l'Orde de Carles III  Orde d'Isabel la Catòlica  grandesa d'Espanya  Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild  orde de Calatrava  Reial i Militar Orde de Sant Ferran  Marquesat de la Sénia

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig (castellà: Fernando Cotoner y Chacón) (Palma, 17 de gener de 1817 - Barcelona, 16 de juny de 1888), home il·lustre de la Casa de Cotoner. I marquès de la Sénia i V d'Ariany, fou un polític liberal mallorquí, militar destacat en les guerres carlistes, governador colonial de Puerto Rico, ministre de guerra i director de la Guàrdia Civil.

Biografia

Va ingressar com a cadet en el col·legi militar en 1825. Era capità d'infanteria quan va esclatar la primera guerra carlista en 1833, i amb aquest rang va participar en nombroses accions militars al País Basc, on fou ferit diverses vegades; en 1840, amb el rang de brigadier, va actuar a València i Catalunya; al final de la guerra, va tornar a Mallorca per dirigir la caserna de Puigpunyent. En els disturbis de 1843 participà en la defensa de Madrid i fou nomenat comandant de Galícia; la seva actuació allí li va valer ser ascendit a mariscal de camp.

Fou elegit diputat per Balears a les eleccions de 1843, 1844 i 1846. L'abril de 1847 fou nomenat capità general de Burgos i en juny de Balears. Fou senador per la província de Balears en 1857, 1863 i 1876, i vitalici des de 1877. Fou Capità General de Catalunya el 1863-1864 i el 1855-1866.

També va detenir els càrrecs de governador de Puerto Rico entre 1857 i 1860 i Ministre de Guerra i Ultramar interí entre el 29 de juny i el 3 de setembre de 1874. Entre 1874 i 1882 fou director general de la Guàrdia Civil espanyola.

Va destacar també com viticultor, elaborant a la seva terra natal una malvasia que resultaria premiada en diverses exposicions vinícoles internacionals.

Per les seves nombroses accions de guerra va ser condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i va ser cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica, cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild, i cavaller gran crer de l'Orde de Carles III. Al títol de marquès d'Ariany, heretat dels seus antecessors, va afegir el de marquès de la Cenia, concedit pel rei Amadeu I en 1871 i augmentat amb grandesa d'Espanya per Alfons XII en 1882.

Família

Es va casar en 1837 amb Francisca de Allendesalazar y Loizaga (1818-1890), dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa i pertanyent a la noblesa basca, amb qui va tenir tres fills: Nicolás (n. 1847), el seu successor en els títols de noblesa; José (n. 1848) i Manuel (n. 1851).