Vés al contingut

Cases Jacint Ferran

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cases Jacint Ferran
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i ebenisteria Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNarcís Nuet i Paradell
Francesc Ubach i Corbella Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBanys Nous, 15 i Ave Maria, 2 i 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 29″ E / 41.38241°N,2.17472°E / 41.38241; 2.17472

Les cases Jacint Ferran són un conjunt arquitectònic situat als carrers dels Banys Nous i de l'Ave Maria de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]

Història

[modifica]

El 1838, l'ebenista Jacint Ferran i Vicens va adquirir en emfiteusi a Francesca de Novell i de Càncer[3] una propietat en estat ruinós als carrers dels Banys Nous i de l'Ave Maria.[4] Tot seguit, va demanar permís per a reedificar-ne una part (Ave Maria, 2) segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet,[5] i l'any següent en va agnició de bona fe[6] a Pelegrí Masó i Masó.[7] Posteriorment, s'hi va instal·lar el magatzem de mobles de Magí Llobet:[8] «Ave María 2. Ebanistería y sillería de D. Magín Llobet. Gran depósito de muebles de lujo, y de todas clases. Especialidad en sillas de tapicería, de paja, de maderas, y aneas. Construccion de toda clase de muebles de lujo y de ebanisteria. Se sirven pedidos á todos puntos.»[9]

Baixos dels edificis

Aquell mateix any, i per a resoldre un conflicte de servituds amb el seu veí Francesc Maspons i Llongueras (Banys Nous, 13) al voltant d'un celobert, l'hi va establir en emfiteusi,[10] i el 1840 en va fer reedificar la resta (Banys Nous, 15 i Ave Maria, 4) segons el projecte del mestre d'obres Francesc Ubach.[11][12][13][14] El 1858, va vendre la casa a Eulàlia Pi, vídua de Pere Fossas[15] i mare de l'arquitecte Modest Fossas i Pi (1834-1904).[16][17] El 1911, el seu fill Juli Maria Fossas i Martínez (1868-1945), també arquitecte,[18] va demanar permís per a construir un entresolat a la botiga del carrer de l'Ave Maria, segons el seu propi projecte.[19]

Als baixos s'establí l'ebenisteria d'Antoni Bonastre i Feu,[20][21] que es va presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860. Segons el cronista Orellana, hi treballaven més de 60 operaris, i hi havia les seccions d'ebenisteria, cadireria, tapisseria, talla, torneria, serralleria i màquines.[22] Al tombant del segle hi havia el despatx de Josep Bosch i Germà, fabricants de l'Anís del Mono.[23]

Quarteró núm. 60 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Maria Francesca de Novell i de Càncer. Ave Maria. Casa. Tapar l'obertura de la xemeneia i enlluir -la arran de l'enderroc d'un tros de paret». C.XIV Obreria C-115/1820-004. AHCB, 10-01-1820.
  4. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/1 (1a part), f. 5-8, 05-12-1838.
  5. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-129, 12-12-1838.
  6. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/1 (2a part), f. 89-91v, 14-11-1839.
  8. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 170, 241. 
  9. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 777, 782, 1009, 1011, 1045. 
  10. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/1 (2a part), f. 38-39v, 13-04-1839.
  11. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 10-2-1840.
  12. ↑ «Exoneració a Jacinto Ferran Vicens de la contribució dels anys 1838, 1839 i 1840 sobre una casa al carrer Banys». A182 Comissió d'Hisenda 1564. AHCB, 21-05-1844.
  13. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 288. 
  14. ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 536. 
  15. ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, 21-6-1858.
  16. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 160, 228. 
  17. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 222, 355. 
  18. ↑ Barcelona en el año de la Exposición 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera reunidos SA, 1929, p. 203, 1029, 1531. 
  19. ↑ «Julio Maria Fosas. Banys nous 15 i Ave Maria 4. Prolongar els entresols interiors». Q127 Foment 407/1911. AMCB, 01-04-1911.
  20. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 162, 170, 201. 
  21. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 23, 146, 266, 328, 398, 777, 779, 781, 782, 1009, 1011, 1043, 1045. 
  22. ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa, descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 51, 242. 
  23. ↑ Annuaire du commerce Didot-Bottin. Etranger, 1897, p. 637. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cases_Jacint_Ferran&oldid=33706718»