Fàbrica Ferran i Arnau
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i casa  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Cid, 16 i Berenguer el Vell, 4-10 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La fàbrica Ferran i Arnau era un edifici situat als carrers del Cid i de Berenguer el Vell del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història i descripció
[modifica]El 1835, el comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Barnús va presentar un projecte d'obertura de nous carrers en un hort de la seva propietat prop del Portal de Santa Madrona, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Renart i Arús.[1] El 1837, Sabadell presentà una sol·licitud per a desplaçar el traçat del nou carrer de Berenguer el Vell uns metres en direcció cap a la muralla, segons el projecte del mateix autor. D'aquesta manera hom evitava afectar un edifici existent al núm. 65 del carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre).[2][3]
El gener del 1845, el seu fill Rafael Sabadell i Permanyer va establir en emfiteusi una porció de terreny de 24.821 pams quadrats entre els nous carrers de Berenguer el Vell, Cid i la muralla de terra[4] a l'ebenista Jacint Ferran i Vicens[5][6] i el cadiraire Pere Arnau i Jiménez,[7][8][9] que van encarregar el projecte d'una fàbrica al mestre d'obres Francesc Ubach. La planta conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat mostra un cos de casa a la cantonada dels carrers del Cid, 7 (modern 16)[10] i de Ramon Berenguer el Vell i dues «quadres» situades en angle recte, amb dues crugies de 6 m de llum separades per columnes de ferro colat, i doble il·luminació.[11] El 1847, Ferran i Arnau hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 40 CV,[12] i van constituir amb Pere Soler i Toneu[13] la societat Pere Arnau i Cia per a explotar-hi una filatura de cotó.[14]
El 19 de juny del 1848 es va produir una fuita a la caldera, que va provocar la mort del fogoner i un altre operari a causa de les cremades.[15][16] El 31 d'octubre del 1849 s'hi va calar foc en unes bales de cotó, però l'incendi es va poder controlar sense conseqüències greus.[17] La nit del 14 de juliol del 1854, en plena vaga de les selfactines, la fàbrica fou assaltada i incendiada[18] i Arnau i el seu fill Antoni hi perderen la vida defensant-la.[19] Uns mesos després, la runa encara bloquejava el pas al carrer de Berenguer el Vell, la qual cosa motivà una queixa per part de la veïna Rosés i Cia: «Rosés y Compª propietarios del edificio fabrica situado en la calle de Berenguer el viejo, a V.E. exponen: Que hace más de cuatro meses, que se halla obstruido el paso de aquella calle por los escombros procedentes del desplome de la fabrica de los SS Arnau y Compª, habiendo quedado en pié un gran trozo de pared, que está continuamente amenazando ruína [...]»[20][21]
Finalment, els terrenys de la fàbrica i un solar adjacent de 10.839 pams quadrats que també els havia establert Sabadell[22] foren parcel·lats i s'hi construïren nous edificis d'habitatges (núms. 4,[23] 6,[24] 8 i 10[25] del carrer de Berenguer el Vell), actualment substituïts per noves construccions amb façana al Paral·lel.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Barcelona. Plànol del terreny propietat de Rafael Sabadell al carrer de Trentaclaus, el qual sol·licita permís a l'Ajuntament per obrir-hi carrers de 24 pams d'amplada». AHCB, 30-11-1835.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-136, 01-05-1837.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50, f. 49-52, 8-1-1845.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 240.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 29-10-1880, p. 3538.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 54.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 518.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 496.
- ↑ Diario de las Sesiones del Congreso de los Diputados, 1849, p. 846.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 249.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 9v-13v, 21-12-1847 i f. 117v-118v, 28-2-1848.
- ↑ Diario de Barcelona, 20-06-1848, p. 2859.
- ↑ Diario de Barcelona, 21-06-1848, p. 2875.
- ↑ Rovira i Trias, Antoni. Tratado de la extinción de incendios, 1856, p. 248.
- ↑ Rovira i Trias, Antoni. Tratado de la extinción de incendios, 1856, p. 265-266.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 555.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-140, 04 i 08-12-1854.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 556.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50, f. 203-206, 18-04-1845.
- ↑ «José Vilar. Ramon Berenguer el Vell 4». Q127 Foment 48/1857. AMCB.
- ↑ «Marqués del Castillo de Torrente. Ramon Berenguer el Vell». Q127 Foment 27/1858. AMCB.
- ↑ «Berenguer el Vell cantonada Cid i a la muralla. Permís a Jose Martorell per edificar una casa». Q127 Foment 7/1859. AMCB.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.