Cases Nadal i Pujolà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Joan Nadal i Pujolà i Antoni Nadal i Pujolà  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Arquitecte | Joan Soler i Mestres | |||
| Construcció | 1851 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Còdols, 18-20 | |||
| ||||
Les cases Nadal i Pujolà són un conjunt arquitectònic situat al carrer dels Còdols, 18 i 20 de Barcelona. Com que no estan catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un conjunt de dos edificis «siamesos» d'habitatges de planta baixa, entresòl i tres pisos en cantonada, de mitjans del segle xix.
Història
[modifica]El 2 de setembre del 1677, el Reial Patrimoni va establir en emfiteusi a l'hisendat de Cabrera d'Anoia Josep de Mora i Pons[3] un terreny situat al carrer dels Còdols, a cens de 20 sous anuals i una entrada de 40.[4] El 13 de maig del 1784, el seu net Ferran de Mora i d'Esteve[3] en vengué una part al comerciant Joan Salgado i Calsada (vegeu casa-fàbrica Salgado-Güell), i el 16 de juny del mateix any, va demanar permís per a obrir un portal a la casa que hi havia construïda a la resta.[5]
El 24 de desembre del 1847, Ferran de Mora i de Llança, net de l'anterior,[3] va establir en emfiteusi a Joan Nadal i Pujolà (†1855)[6] la finca del carrer dels Còdols, 1 (antic) a cens de 750 lliures anuals.[7] El 29 de novembre del 1849, Joan en va vendre una part al seu germà Antoni Nadal i Pujolà (1812-1876),[6][7] i el 1851, van edificar-hi dos edificis, el del núm. 18, propietat d'Antoni,[8][9] i el del núm. 20, propietat de Joan.[10]
El 1863 hi havia la seu i el dipòsit de teixits en cru de la societat Nadal i Ribó: «Códols, 18 y 20. Gran depósito de tejidos en crudo, dichos empesas, mecánicas y de todas clases y anchuras. Sres. Nadal y Ribó, comerciantes capitalistas.»,[11] i ja al segle xx, la seu i el magatzem de la Societat Anònima Cooperativa del Ter.[12]
A l'interior de l'illa (núm. 22) hi havia uns safaretjos,[13][14] als quals s'hi accedia des del carrer dels Còdols mitjançant una porta, que el 1859 fou reconstruïda pel comerciant Joan Nadal i Ferrater (1778-1867),[15] pare dels germans Nadal i Pujolà.[6] Actualment, aquest espai ha estat incorporat a l'Escola Drassanes (vegeu casa-fàbrica Tresserras).[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Avinyó, Joan. Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés, 1909, p. 103-117.
- ↑ Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Salas primera y tercera. Primer semestre de 1877, 1878, p. 837.
- ↑ «Fernando de Mora. Còdols 4. Casa. Obrir un portal». C.XIV Obreria C-35/1784-79. AHCB, 16-06-1784.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Galí, 2002, p. 68.
- ↑ 7,0 7,1 Sentencias del Tribunal Supremo en material civil. Salas primera y tercera. Primer semestre de 1877, 1878, p. 838-839.
- ↑ «Arxiu RACBASJ 26.14». Relació documental dels projectes conservats a l'arxiu de l'Acadèmia. 1850-1890. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1851. Arxivat de l'original el 2017-03-13 [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 252.
- ↑ «Arxiu RACBASJ 26.15». Relació documental dels projectes conservats a l'arxiu de l'Acadèmia. 1850-1890. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1851. Arxivat de l'original el 2017-03-13 [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 45, 406, 792.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 132.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 379.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 181, 228.
- ↑ «Juan Nadal Ferrater. Còdols. Renovació de la porta d'entrada a uns safareijos». Q127 Foment 995 bis C. AMCB, 1859.
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 198-199. ISBN 9788491562160.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «La Cooperativa Primera del Ter, a Roda de Ter». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Galí, Roser «Crédito comercial e inversión fabril. El “holding” Nadal i Ribó (1828-1875)». Revista de Historia Industrial, 22, 2002, pàg. 45-78.
- Oliva i Ricós, Benet «Capital comercial i primera industrialització. La casa de comerç «Nadal y Ribó» i la industrialització catalana a mitjan segle XIX». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XVIII, 2000, pàg. 373-418.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), 1999 (Premi Iluro 1998).