Casa-fàbrica Salgado-Güell
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Joan Güell i Ferrer  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica | ||||
| Cronologia | |||||
| 1784 | construcció | ||||
| 1858 – 1861 | reconstrucció, Arquitecte: Josep Oriol Mestres i Esplugas | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Còdols, 16 | ||||
| |||||
La casa-fàbrica Salgado-Güell és un edifici situat al carrer dels Còdols, 16 de Barcelona, del qual es va enderrocar la part corresponent a la fàbrica i es conserva la dedicada a habitatges.
Història i descripció
[modifica]Casa-fàbrica Salgado
[modifica]El 23 de febrer del 1782, els comerciants Pau Armet i Torres i Joan Salgado i Calsada van constituir la companyia Armet i Salgado, amb un capital de 26.000 lliures i sota el patrocini de Sant Antoni de Pàdua i les ànimes del Purgatori.[1][2] Armet hi aportà un prat d'indianes a l'actual La Marina del Prat Vermell, amb una casa i els utensilis corresponents, procedents de l'extingida raó social Miquel Castelló i Cia,[2] pel valor de 3.550 lliures.[3][4] La fàbrica es va instal·lar en una casa del carrer de Basea que tenien llogada a Anton Fluvià.[1]
El 13 de maig del 1784, Salgado va adquirir a Ferran de Mora un hort al carrer dels Còdols (vegeu cases Nadal i Pujolà) per 9.714 lliures, 3 sous i 9 diners,[5][6] i poc després, va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos.[7]
Aquell mateix any, Nicolas-Henry de Roux, marquès de Gaubert, va contractar dos maquinistes francesos per a construir dues màquines de filar Jenny de 36 fusos en un taller del carrer dels Escudellers. L'any següent, Roux tenia a punt sis filadores, i sis més en construcció, i es proposava viatjar a França a buscar ajuda per a avançar en el seu projecte. Tanmateix, aquesta no va arribar, i el 1786, va vendre les màquines a la Reial Companyia de Filats de Cotó,[8] que les va fer instal·lar a la fàbrica de Salgado a canvi d'un lloguer de 220 lliures anuals.[9] Tanmateix, la manca de llum i altres consideracions van fer que, l'octubre del mateix any, decidís traslladar-les a la cantonada de la plaça de Santa Anna amb el carrer del mateix nom (vegeu Casa Terré).[10] Aquest emplaçament, a mig camí entre els centres de la Companyia al Raval i al barri de Sant Pere, garantia, a més, que el problema de la manca de llum del local del carrer dels Còdols no es repetís.[11] El trasllat va començar el febrer del 1787,[12] i el desembre del mateix any, la fàbrica va fer el primer repartiment de fil entre els fabricants d'indianes associats a la Companyia.[13]
Pau Armet va morir el 1790 i la societat continuà funcionat com Vídua d'Armet, Salgado i Cia.[14][6]
El 1842 hi havia la fàbrica de teixits de Pau Vidal i Cia,[15] i el 1849 la de Sagarra i Poudevida.[16]
Casa-fàbrica Güell
[modifica]El 23 de maig del 1854, l'indià Joan Güell i Ferrer (vegeu Vapor Vell de Sants) va adquirir la casa-fàbrica a Antoni Salgado i Reynés i al seu fill Joan Salgado i Ribot per 62.000 lliures,[17][18] i entre 1858 i 1859 va presentar a l'Ajuntament els projectes de reconstrucció de les «quadres»[19] i de l'edifici d'habitatges,[20] signats per l'arquitecte Josep Oriol Mestres. D'acord amb la carta de pagament de les obres, aquestes foren dirigides pel mestre d'obres Josep Nolla, amb la col·laboració del fuster Josep Suñer, el serraller Pau Domènec, que subministrà les columnes de fosa, el vidrer Josep Gómez i el pintor Sebastià Carreras.[6]
L'edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, acabat el 1861, és una obra neoclassicista d'alta qualitat, característica de l'arquitectura funcional de mitjans del segle xix, amb accessos separats per a l'escala de veïns i les «quadres» interiors amb pas de carruatges, sis eixos verticals d'obertures, i una divisió tripartita de la façana, a l'estil dels exemples de les Écoles Polytechniques franceses.[18] Tot i això, no està catalogat i, per tant, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[21]
La fàbrica, enllestida el 1860, consistia en dues «quadres» de sis plantes disposades perpendicularment al carrer, formant un pati central i unides per un cos de serveis, i va acollir el despatx i magatzem de la fàbrica de panes de la societat Güell i Cia[22][23] i de les seves successores.[24][25][26] El 2006, foren enderrocades per a la implantació de l'Escola Drassanes en aquesta illa (vegeu casa-fàbrica Tresserras).[27]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/19, f. 34v-38v, 23-2-1782.
- ↑ 2,0 2,1 Voltes Bou, 1961, p. 115.
- ↑ AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/19, f. 32-34, 18-2-1782.
- ↑ «Diario de Barcelona» p. 843, 21-02-1847.
- ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 13-05-1784.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Juan Salgado. Comerciant. Còdols. Hort. Edificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-35/1784-92. AHCB, 19-07-1784.
- ↑ Serra Rotés, 2021, p. 95.
- ↑ Thomson, 2001, p. 131-132.
- ↑ Thomson, 2001, p. 134-135.
- ↑ Thomson, 2001, p. 134.
- ↑ Thomson, 2001, p. 135.
- ↑ García Balañà, 2002, p. 213.
- ↑ Almanak mercantil o Guía de comerciantes, 1797, p. 460.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 58, 60.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 385.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 496-503, 23-5-1854.
- ↑ 18,0 18,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 193-199.
- ↑ «Juan Güell. Còdols 16. Reconstrucció de dos quadres». Q127 Foment 90/1858. AMCB.
- ↑ «Juan Güell. Còdols 16. Reedificació d'una casa». Q127 Foment 49/1859. AMCB.
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones;de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 449, 565, 813.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 766.
- ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 612.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 108, 117, 136.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 197.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 193-199. ISBN 9788491562160.
- Cabana, Francesc «Els Güell i la seva gent. El Vapor Vell de Sants i la Colònia Güell». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Garcia Balañà, Albert. La Fabricació de la Fàbrica. Treball i Política a la Catalunya Cotonera (1784-1884). Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (tesi doctoral), 2002.
- Serra Rotés, Rosa «Espionatge, contraban i transferència tecnològica al Berguedà preindustrial (finals del s. XVIII i principis del XIX)». Trobades Culturals Pirinenques, 17, 2021, pàg. 83-100.
- Thomson, James «La introducció de les màquines jenny a Barcelona (1784-1789). Les primeres etapes en la creació d’una tradició de construcció de maquinària». Recerques. Història, economia, cultura, 42, 2001, pàg. 125-146.
- Voltes Bou, Pere «Repercusiones económicas de la intervención española en la guerra de Independencia de los Estados Unidos». Hispania: Revista española de historia, vol. 21, 81, 1961, pàg. 49-150.