Vés al contingut

Casimiro Lana Sarrate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCasimiro Lana Sarrate
Biografia
Naixement1892 Modifica el valor a Wikidata
Sarinyena (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

21 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Osca
Diputat a les Corts republicanes

13 octubre 1931 – 9 octubre 1933
← José Salmerón García

Circumscripció electoral: Osca
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer químic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Radical Socialista Independent Modifica el valor a Wikidata

Casimiro Lana Sarrate (Sariñena, 1892 - ?) va ser un enginyer químic i polític aragonès.

Llana va ser un enginyer químic de gran prestigi. Va desenvolupar, amb altres col·legues, el projecte Hispano Suiza d'automòbils a Espanya. Era professor de l'Escola Industrial de Barcelona i viatjava amb freqüència, en la dècada de 1920, a Alemanya on va contactar amb Albert Einstein. Allí hi havia el seu germà Isabelino Lana, també enginyer i catedràtic d'Hidràulica a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, ampliant amb una beca els seus coneixements sobre aeronàutica.

En 1923 amb el suport de les escoles citades, de la Generalitat de Catalunya i dels seus amics Rafael Campalans i Puig i Bernat Lassaleta i Perrín, entre altres, va aconseguir portar Einstein a Catalunya. Casimiro, molt aficionat a la fotografia, va immortalitzar Einstein i la seva esposa a Poblet amb altres amics.

Va escriure un informe sobre la situació dels Pirineus d'Osca, en el qual va apilar una relació de les infraestructures per, a continuació, veure'n les necessitats. Va destacar la incipient indústria turística a la qual li va augurar un bon futur. A Broto, on s'acabava de construir el primer hotel amb cinc plantes, va proposar la creació de paradors nacionals i va explicar com l'Estat Major de l'Exèrcit posava constants traves per permeabilitzar el Pirineu. La resta de les seves publicacions van ser de caràcter científic. Va traduir de l'alemany i de l'anglès, juntament amb Antonio García Banús, moltes de les obres de química fonamentals anteriors a la guerra civil.

Durant la Segona República, va ser membre del Partit Republicà Radical Socialista i més tard de Izquierda Republicana, així com amic personal de Manuel Azaña. Va resultar escollit diputat en les eleccions de 1931 i eleccions de 1936, ambdós cops per Osca. Va fundar en 1932 un setmanari republicà a la capital monegrina, Adelante, dirigida per José Bruned. També es va preocupar de dotar l'escola pública sarinyanenca de mobiliari i material didàctic.

Després de l'inici de la Guerra Civil i veient-la perduda va marxar amb el seu germà a l'exili argentí. Allí va seguir els seus treballs d'enginyer i les seves publicacions.

Bibliografia

[modifica]