Castell de Bellveí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 492 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bellveí (Segarra) | |||
| Localització | Carrer Ample, Bellveí | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1649-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006520 | |||
| Id. IPAC | 1852 | |||
El castell de Bellveí es troba al bell mig de l'entitat de població de Bellveí, dalt d'un turó a llevant del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra). És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Història
[modifica]L'indret fou conquerit pels comtes i bisbes d'Urgell a l'inici del segle xi i una de les primeres mencions documentals del data de l'any 1040, on apareix citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d'Urgell en l'acta de consagració. La supeditació a l'església urgellesa es confirma en un document de l'any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d'Urgell i els canonges de la Seu reconeixen la cessió del castell de Bellveí en favor del vescomte Guillem Miró, en virtut d'una convinença pactada entre el seu pare Miró i el bisbe Ermengol. (Donat que el bisbe Ermengol va morir el 1035, s'ha de suposar que abans d'aquesta data ja existia el castell de Bellveí). Bellveí formà una quadra autònoma dins el terme de Guissona, la qual és documentada des del 1047; consta que en aquest any els esposos Guillem i Adalèn vengueren al sacerdot Guillem una peça de terra «in quadra de Belovezino» pel preu de sis sous. Dels senyors de la quadra hi ha poques notícies posterior.
El 1196, en un document de Ramon de Cervera hi signa Ramon de «Belvedino» que podria tractar-se del castlà de Bellveí. Altres personatges cognomenats Bellveí es documenten en escriptures dels segles xii i xiii. Segons els fogatjaments del segle xiv, era senyorejat per la família dels Sacirera (consten 10 focs en 1365-70 i 14 focs el 1380) i al segle xv ho va ser pels Agulló-Pinós, que reberen de Felip V, a l'inici del segle xviii, el marquesat de Gironella i que en van mantenir els drets fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle xix. [1]
Arquitectura
[modifica]Com tants altres castells de la comarca, en perdre la seva funció militar al segle xvi, va transformar-se en un gran casal senyorial que és el que ens ha pervingut en gran manera, tot i que molt transformat per les successives divisions en habitatges separats. La seva construcció deuria produir-se en època de Miquel d'Agulló i de Pinós.[1]
La façana oest és la més interessant de tot l'edifici; en aquesta trobem una porta d'accés a mà dreta amb una llinda de pedra que conté la inscripció "FETA A FER PER RAMON GADIEL". A la segona planta veiem dos portes balconeres amb balcó i barana de forja, una de les quals conté una llinda amb la data "1700" inscrita al centre. En aquesta mateixa planta observem un parell de finestres amb ampit d'escàs interès.[2]
A la façana nord hi ha un gran contrafort. A la segona planta s'obre una porta balconera amb balcó de forja, mentre que a l'esquerra d'aquesta apareix una finestra simple. La planta superior encapçala l'edifici amb dues finestres rectangulars més.[2] A la façana sud-est prenen un gran protagonisme unes escales que donen accés a una estructura cilíndrica que antigament funcionava com a cuba. Algunes de les obertures d'aquesta façana han estat tapiades, degut al deteriorament que sofreix aquesta part de l'edifici.[2] Per acabar, la façana sud presenta una sèrie de finestres rectangulars de diferents dimensions.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 González i Pérez, Joan-Ramon[et al]. «Torrefeta. Castell de Bellveí». A: El Segrià Les Garrigues El Pla d'Urgell La Segarra L'Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 319-320 (Catalunya romànica, XXIV). ISBN 84-412-2513-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Castell de Bellveí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2017].