Castell de Can Jaumar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Arquitecte | Eugenio Pedro Cendoya Oscoz | |||
| Construcció | 1923 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cabrils (Maresme) | |||
| Localització | Doctor Emili Masriera | |||
| ||||
El castell de Can Jaumar és un edifici de Cabrils (Maresme) que imita un castell medieval. Va ser construït el 1923 per Manuel de Jaumar i de Bofarull[1] en el lloc on havia estat l'antiga masia de can Rafart, d'origen medieval. En aquesta època, les famílies burgeses adquirien antigues masies per a reformar-les, com ara els castells de Santa Florentina de Canet de Mar, Sant Marçal de Cerdanyola o el de Castelldefels.[2]
Descripció
[modifica]L'edifici és d'estil historicista i incorpora una col·lecció d'elements propis dels palaus com torres amb merlets, matacans, finestres bilobulades i escuts heràldics.[3]
Història
[modifica]Els Rafart eren una nissaga de pagesos de Cabrils documentada des del 1229.[4] El 1579, es van emparentar per matrimoni amb els Riera de Vilassar de Dalt, i la seva casa pairal passà a nomenar-se també Can Rafart, com la de Cabrils.[5]
El 1835, l'alcalde de Barcelona signà a favor de Joaquim Jaumar i de la Carrera, casat amb Joaquima Bofarull i Rafart,[6] una venda judicial en remissió de Francesc Vives i Rafart.[7][8] Joaquim Jaumar, que havia estat president de sala del Tribunal Suprem i amic personal del general Prim, va morir sense fills i llegà la propietat als seus nebots Francesc de Sales Jaumar i Andreu i Anna de Bofarull i Segarra (†1919).[9] Aquests hi feren algunes obres de reforma; l'any 1906 s'engrandí la galeria lateral i es construí la capella familiar, i posteriorment, es feren millores als jardins.[10]
El 1923, Manuel de Jaumar i de Bofarull[a] va contractar l'arquitecte Eugenio Pedro Cendoya per a reconvertir la masia en un castell.[10] Cendoya aixecà diversos plànols de la masia existent i del projecte de reforma i les obres finalitzaren el novembre de 1925. Durant els anys 1926 i 1927 s'hi realitzaren diversos treballs d'ornamentació interior i enjardinament.[12]
Galeria
[modifica]
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Fou capità i advocat de l'auditoria militar i va ser diputat als anys 1940, i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona als 1950.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Notas de sociedad». La Vanguardia, 29-08-1930, pàg. 22.
- ↑ Bosch, 2017, p. 92.
- ↑ «Castell de can Jaumar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Bosch, 2017, p. 84.
- ↑ Oliva Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Lleida: Universitat de Lleida, 2001, p. 66. ISBN 9788484095637.
- ↑ «Joaquim JAUMAR de LA CARRERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Francesc Xavier de Marfà, 12-07-1835.
- ↑ Bosch, 2017, p. 88-89.
- ↑ Bosch, 2017, p. 89.
- ↑ 10,0 10,1 Bosch, 2017, p. 90.
- ↑ Mas i Gibert, Xavier «El tenor Enric Mas Bosch». El Sot de l'Aubó, n5, 2011, pàg. 3-11.
- ↑ Bosch, 2017, p. 93-95.
Bibliografia
[modifica]- Bosch, Laura «Del Mas Rafart de Cabrils al Castell de Can Jaumar». XI Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme: El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme [Vilassar de Mar], 2017, pàg. 83-98.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de can Jaumar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.