Fàbrica de ceràmica Fita
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fàbrica  |
| Història | |
| Creació | 1663 |
| Data de dissolució o abolició | 1889 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Localització geogràfica  | |
La fàbrica de ceràmica Fita fou un negoci establert a la planta baixa del carrer dels Escudellers, 49 de Barcelona. La residència familiar era al carrer dels Escudellers Blancs, 7, al costat de la fàbrica.[1][2][3]
Història i descripció
[modifica]El 1663, Jaume de Magarola i de Genovart[4] va establir en emfiteusi la propietat a Josep Jaumar i Delé,[5][6][7][8] iniciador d'una nissaga continuada per Josep Jaumar i Cera[9] i Antoni Jaumar i Xivixell (1769-1811),[10] que va morir durant l'ocupació napoleònica.[8] Els seus fills Josep Antoni i Joaquim no van seguir l'ofici, dedicant-se el primer al de notari i el segon a la magistratura, i el 1814, la seva vídua va traspassar l'obrador al gerrer Francesc Fita i Corcoll (1773-1844),[11][7][12] natural de Cervera.[8][13] Aquest morí el 1844 a l'edat de 74 anys, i fou succeït pel seu fill Antoni Fita i Torrents (1807-1864),[1][13] casat amb Maria Anna Rovira i Berenguer (†1882),[14] filla del mestre de cases Pere Rovira.[1] A més d'objectes de pisa (cacharrería en castellà),[15][16][17] també hi produïa guarniments de terracota per a façanes, dissenyats per l'escultor Josep Anicet Santigosa i Vestratén,[18][19] i rajoles vidriades.[20]
El 1846, el flequer Honorat Boutin, veí seu, va denunciar la situació del forn de ceràmica, ja que no tenia xemeneia i la llenya s'apilava ben a prop, el que va ocasionar un incendi que fou sufocat pels seus mateixos aprenents, que van saltar a la propietat de Fita. El dictamen de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila fou que Fita hauria d'aixecar-ne les parets, construir una xemeneia de 100 pams d'alçada i magatzemar la llenya en un lloc segur i allunyat del forn.[21]
Aquell mateix any, Fita va adquirir en emfiteusi la propietat a Josep Antoni Jaumar i de la Carrera,[22][21] i el 1855, va adquirir una parcel·la a l'interior d'illa a Josepa Bartra, vídua de Canela,[23] i va promoure la reedificació de la casa del carrer dels Escudellers Blancs i de la botiga-obrador als baixos del carrer dels Escudellers (immoble de propietat compartida amb Josep Mumbrú). L'autor del projecte fou l'arquitecte Miquel Garriga i Roca,[24] que poc després va renunciar a la direcció de les obres i fou substituït per Joan Nolla i Cortès.[25]
Antoni Fita va morir d'aplopexia[26] el 1864,[27][28] i segons l'inventari post mortem[29] i els plànols aixecats el 1890 per l'arquitecte municipal Pere Falqués i el mestre d'obres Antoni Facerías,[30] als baixos del carrer dels Escudellers hi havia la botiga, amb el despatx en un altell; al pati d'illa, la fàbrica de planta baixa i dos pisos, amb els dipòsits d'aigua, els dos forns i la xemeneia; al darrere, hi havia un altre pati i l'edifici d'habitatges amb façana al carrer dels Escudellers Blancs, al pis principal del qual va viure la família Fita fins al 1910.[21]
El seu fill Magí Fita i Rovira (1829-1900)[31][32][18] va realitzar, entre altres obres, els plafons ceràmics del mercat de Sant Antoni[33] i les màjoliques de l'Arc de Triomf.[2] També va participar a l'Exposición de Agricultura, Industria y Bellas Artes de Barcelona de 1871,[33] a la de París de 1877, on va guanyar una medalla de bronze,[34] i a l'Exposició Universal de 1888,[18][35] on va realitzar les ceràmiques vidriades del Cafè-Restaurant.[36][33]
Va plegar després del certamen,[37] ja que els seus dos fills no continuaren l'ofici,[7] i el 1890, va demanar permís per a reconstruir el cos de l'interior d'illa on es trobava la fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Pau Vergés.[30][38]
S'ha constatat la presència d'elements que podrien correspondre a la fàbrica Fita al soterrani del bar que actualment ocupa la botiga del carrer dels Escudellers, però la manca d'un estudi arqueològic més extens impedeix anar-hi més enllà.[39]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 122.
- ↑ 2,0 2,1 Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1898, p. 890.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 81.
- ↑ «Jaume Joan de MAGAROLA y de GENOVART». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 188.
- ↑ AHPB, notari Francesc Abellà, 03-11-1663.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Diario de Barcelona, 10-11-1889, p. 13721.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 121.
- ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 186-187.
- ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 187.
- ↑ Diario de Barcelona, 23-12-1827, p. 2856.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 5.
- ↑ 13,0 13,1 Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 136.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 02-12-1882, p. 14607.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 162, 339.
- ↑ Cerdà Mellado, vol. I, 2021, p. 276.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Subías Pujadas, 2006, p. 222.
- ↑ García Fortes, 2001, p. 119, 130.
- ↑ García Fortes, 2001, p. 120.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 123.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/51, manual f. 363-365v, 15-04-1846.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 28-07-1855.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 797 C, 01-05-1855.
- ↑ de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 123-124.
- ↑ «aplopexia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 124.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 06-07-1865, p. 6755.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i de la Carrera, manual 1.232/40, f. 233-254v, 06-09-1864.
- ↑ 30,0 30,1 «Magin Fita. Escudellers 49. Permis per a derribar i reconstruir un cos d'edifici existent en aquesta adreça». Q127 Foment 455 Q. AMCB, 16-01-1890.
- ↑ de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 130.
- ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 137.
- ↑ 33,0 33,1 33,2 García Fortes, 2001, p. 121.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 18-05-1877, p. 5627.
- ↑ «Magí Fita i Rovira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Subías Pujadas, 2006, p. 234.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 748.
- ↑ de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 124, 140.
- ↑ de la Fuente Bermúdez, 2019, p. 140.
Bibliografia
[modifica]- Cerdà Mellado, Josep Antoni. Els escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cultures en Contacte a la Mediterrània, 15-05-2021.
- de la Fuente Bermúdez, Vicente «Del taller a la fábrica. Las cerámicas Fita (1803-1890)». Butlletí Informatiu de Ceràmica, 119-120, 2019, pàg. 118-141.
- García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001.
- Subías Pujadas, M. Pia «Pujol i Bausis, una empresa cerámica en el modernismo». Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo: Actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004, 2006, pàg. 217-254.