Castell de Castelsardo

Infotaula edifici Castell de Castelsardo
Dades
Tipus	Castell
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Castelsardo (Itàlia)
Localització	via Guglielmo Marconi
40° 54′ 56″ N, 8° 42′ 45″ E
Patrimoni monumental d'Itàlia

El Castell de Castelsardo (Castello di Castelsardo, en italià, també conegut com Castello Bellavista o Palau o Castell dels Doria) és un castell conservat en gran part situat al cim d'un turó, en una roca al nord de Sardenya, al golf d'Asinara, a l'actual província de Sàssari, a l'actual vila de Castelsardo. Era protegit a l'edat mitjana amb una muralla.

Història

El lloc i potser una primera fortificació van ser fundats l'any 1102. El castell com a tal al segle xiii, probablement cap al 1270, per la noble família genovesa dels Doria, tan relacionada amb la història de Catalunya, gràcies a l'almirall Andrea Doria. Fou conegut en un primer moment com a "Castell Genovès" o "Castrum Januae" i fou d'una gran importància estratègica. Fins al segle xv, la ciutat i el castell van ser la seu de la família Doria i van servir-li per dominar les possessions del nord de Sardenya. A la vila de Castelsardo hi va haver una afluència de grups de població lígur i corsa.

Els Doria van constituir la vila i el castell com una república ciutadana, segons el model lígur, amb el seu propi codi de lleis, els Estatuts de Galeotto Doria i el lema “Pax et Bonum Rempublicam conservatore”.

Els Doria es van vincular posteriorment a l'important Jutjat d'Arborea, gràcies al matrimoni de Brancaleone Doria amb la sarda Eleonora d'Arborea, en el context dels enfrontaments entre la corona catalana i el papat. Després d'això, el papa cedeix en 1295 a la Corona d'Aragó, amb Jaume II d'Aragó.

Conquerida ardenya per la corona catalano-aragonesa l'any 1448, el castell fou anomenat aleshores "Castel Aragonès" i la vila esdevingué ciutat reial ("Ciutat reial de Sardenya") fins al 1479. Després aquest honor va passar a la vila d'Oristano. El 1586 te lloc la construcció de la catedral de Sant'Antonio Abate, seu episcopal.

A partir de 1767, i amb el domini de la casa de Savoia, el castell i la ciutat van rebre el nom actual de "Castelsardo". Durant segles el castell va ser ocupat pels militars i fins fa unes dècades encara servia com a caserna dels Carabiniers italians.

Descripció

El castell és envoltat per un anell de muralla encara complet, que és visible majoritàriament cap al sud i que xoca amb la roca de la muntanya. El conjunt del castell té un angle i abasta tot el pont de muntanya, en direcció est-oest, amb una amplada d'uns 100 metres. En direcció nord-sud, només fa uns 25 metres. Els edificis interiors, de diferents nivells i alçades de planta, dels quals avui es conserven set cases separades, estan comunicats per una petita carretera. El costat occidental mira al mar. L'accés es fa d'est a nord, per una rampa pronunciada que condueix a la consergeria al centre nord, l'entrada de la qual podria estar flanquejada i controlada per edificis des de tres costats en un petit pati.

Al nord del castell, també apuntat al nord-oest i amb una petita torre rodona i una plataforma protegida, s'han conservat les restes d'una mena de cau (o gossera) exterior.

Una cisterna d'aigua de pluja amb un petit pou cobert, a la zona oriental del castell, indica les dificultats de subministrament d'aigua.

Ús actual

Avui, a les renovades sales del castell, s'hi allotja el MIM, "Museu del teixit mediterrani". A la sala X es proposen exposicions temporals i exposicions d'artistes locals i nacionals. A l'interior del castell també hi ha algunes reproduccions d'armes de setge d'època medieval

• 
  Vista interna
• 
  L'escala del castell, a la dreta l'Usini medieval (castell)
• 
  Casa de la font sobre una de les cisternes
• 
  Detalls de l'interior del castell (edifici principal)
• 
  Mur del Castell a la zona sud
• 
  Ballesta
• 
  Onagre
• 
  Àriet
• 
  Petit trabuquet
• 
  Testimonis fets de vímet sard
• 
  Contenidors entrellaçats

Bibliografia

• Valentina Grieco: Els catalans i el castell de Sardenya (en ell. Sprache), Verlag S'Alvure, Oristano 2003/2004, 293 Seiten
• Els terraplens de Castelsardo, a: Marco Milanese (Hrsg.) APM - Post-medieval Archaeology, 13, 2009, Sassari & Florenz 2012, ISBN 978-88-7814-539-9. S. 165-170
• Salvatore Rattu: Bastions i torres de Castelsardo - Sardenya: el ròccaforte amb els tres noms; Castel Genovese, Castell'Aragonese, Castel Sardo; contribució a la història de l'arquitectura militar; (25 làmines fora del text), aus der Series: Series of Sardinian studies (Hrsg .: Autonomous Region of Sardenya), Verlag Rattero, Torí 1953, 122 Seiten
• Flavio Russo : Enginy i por : trenta segles de fortificacions a Itàlia, darin : Castellaragonese corrent Castelsardo, Estat Major de l'Exèrcit, Oficina Històrica, 2005, S. 246 f.

Enllaços externs

• Història, de www.comune.castelsardo.ss.it