Castelsardo
| |||||
| Tipus | municipi d'Itàlia  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Sardenya | ||||
| Província | província de Sàsser | ||||
| Capital | Castelsardo | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.656 (2023) (130,5 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 43,34 km² | ||||
| Altitud | 114 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Antoni Abat | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07031 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 079 | ||||
| Identificador ISTAT | 090023 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | C272 | ||||
| Lloc web | comune.castelsardo.ss.it | ||||
.jpg)
_-_2016.svg&lang=ca)
Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès o Castell d'Empúries, [1]Caltheddu (sasserès), Casteddu Sardu o Casteddu Genovesu[2] (sard) i Castelsardo (italià), és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser. L'any 2019 tenia 5.904 habitants.[3] Es troba a la regió històrica d'Anglona. Limita amb els municipis de Sedini, Sorso, Tergu i Valledoria.
Història
[modifica]Excavacions arqueològiques han mostrat evidències de presència humana a l'àrea de Castelsardo de l'època dels nurags i també prenuràlgica, així com de la dominació romana de Sardenya.
Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, es va fundar el monestir de Nostra Signora di Teregu a la rodalia de l'actual Castelsardo, però la vila actual es va originar al castell que s'hi va construir el 1102 o el 1270, per la família Doria de la República de Gènova. El castell i la població que va créixer al seu voltant va ser la seu dels Doria a l'illa: dugué el nom de Castel Doria o Castelgenovese, fins que el va conquistar la corona d'Aragó el 1448, i fou rebatejat com Castell Aragonès o Castellaragonès. Va ser la darrera població de l'illa en formar part del Regne de Sardenya.
L'actual nom de la vila va ser atorgat pel rei Carles Manuel III de Sardenya, de la casa de Savoia.
Evolució demogràfica
[modifica]
Llengua
[modifica]El castellanès d'avui, parlat en una banda entre la ciutat, Tergu, Sedini i Valledoria, prové d'una barreja de Toscà amb substrat sard-logudorès, a conseqüència de les influències de la Ligúria, que es va produir en els períodes del domini de la família Malaspina i es va mantenir en el següent període del domini de la família Doria, i parcialment influït durant el domini ibèric català i espanyol.
Religió
[modifica]La ciutat és la seu de la Confraria de la Santa Creu que té la seu a l'Església de Santa Maria. La seva història continua ininterrompuda des de la seva fundació (segle xvi), així com la distribució de cançons i tècniques relacionades ininterrompudament. La confraria, tot i que formada per laics, és de caràcter religiós i depèn directament del bisbe, que té la facultat de legitimar el prior (que s'escull cada any) així com de dissoldre la pròpia confraria. Això és degut al fet que, havent estat l'únic centre d'agregació i afirmació social durant llargs períodes, ha contribuït molt sovint a la formació de grups de poder dins del país i la diòcesi, de vegades en un contrast obert amb el mateix bisbe.
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 2006- | Angelo Francesco Cuccureddu | Llista cívica |
Patrimoni
[modifica]A la catedral de Sant Antoni Abat es conserva una taula de la Mare de Déu amb nen i àngels músics, obra del mestre de Castelsardo.
Referències
[modifica]- ↑ Canet Avilés, Jordi. «Notes sobre els contactes polítics, comercials i culturals entre el comtat d'Empúries i l'illa de Sardenya durant els segles XIII-XIV». raco.cat, 2014. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ Tola, Salvatore. Parlando in poesia (en italià). regione.sardegna.it, p. 22.[Enllaç no actiu]
- ↑ «ISTAT» (en italià). Arxivat de l'original el 2019-09-17. [Consulta: 8 agost 2020].
