Castell de Corbera (Rosselló)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Part de | Corbera de Dalt | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 285,1 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Corbera de Rosselló | |||
| ||||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 1r octubre 1974 | |||
| Identificador | PA00104004 | |||
El Castell de Corbera és un edifici de Corbera (Rosselló), a la Catalunya Nord. Està situat al capdamunt del turó on es trobava el vell poble de Corbera de Dalt o d'Amunt, actualment en ruïnes.[1]
Història i descripció
[modifica]Les primeres mencions documentals del lloc de Corbaria són del 953, i es refereixen a donacions de terres (horts, vinyes, boscos, garrigues) fetes per alguns senyors alodials al monestir de Sant Miquel de Cuixà (mitja dotzena entre el 953 i el 988), confirmades per les butlles del 968 i el 1011.[2]
El primer membre documentat de la nissaga dels Corbera fou Bernat Adalbert de Corbera, que el 1131 prestà jurament de fidelitat a Gausfred II, comte de Rosselló, per manament Jaspert II, vescomte de Castellnou.[2] El 1155 fou succeït per Guillem de Corbera, i el 1276, Bernat de Corbera tenia el castell pel vescomte de Castellnou Guillem VI.[2] El 1355, Margarida de Corbera, filla d'Arnau de Corbera, renebot de Guillem, es casà amb Pere de Perapertusa, i el 1420, la seva neta Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, aportà Corbera en dot al seu espòs Bernat d'Oms.[2] A finals del segle xvi, Maria d'Oms es casà amb Lluís de Llupià.[2]
El 1652-1654, Francesc de Çacirera i de Llupià, a qui Lluís XIV li havia confiscats els bens, vengué els seus drets a Josep de Vilanova-Caramany (†1672).[2] Al segle xviii, la seva neboda i hereva Maria Teresa de Sagarriga es va casar amb Xavier Climent Dubois de Boisambert (†1748).[2] L'hereu Lluís de Boisambert (†1779) fou succeït per la seva filla Maria, casada amb Francesc de Vilar (†1798).[2] El fill d'aquests, Josep de Vilar, casat amb Josepa d'Oms, morí el maig del 1789, a la vigília de la Revolució Francesa.[2]
L'edificació romànica, engrandida i modificada entre els segles xiii i xvi fou molt transformada per l'arquitecte francès André Thiebaut, que el 1944 adquirí el castell, abandonat i mig derruït.[2] Una part del recinte del poble, abandonat des de començament del segle xx, encara subsisteix amb alguns vestigis de torres rodones, però a l'interior només en queden les ruïnes de les cases de pagès.[2]
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Corbera del Castell». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Ponsich, Pere. «Castells i fortificacions militars del Rosselló anteriors al 1300: Corbera del Castell. Castell de Corbera». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya Romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències
[modifica]