Castell de la Roca del Vallès

Infotaula edifici Castell de la Roca del Vallès
Dades
Tipus	Castell
Construcció	Medieval, XX
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Roca del Vallès (Vallès Oriental)
Localització	Turó del Castell. La Roca del Vallès (Vallès Oriental)
41° 35′ N, 2° 20′ E
BCIN
Identificador	BCIN: 1376-MH BIC: RI-51-0005616 IPAC: 1548
Bé d'interès cultural Data 8 novembre 1988 Identificador RI-51-0005616 Bé cultural d'interès nacional Tipus monument històric Codi BCIN 1376-MH Codi BIC RI-51-0005616 Id. IPAC 1548

El castell de la Roca està situat al municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al cim d'un turó des d'on domina la vall del riu Mogent i el pas de l'antiga via de tradició romana que travessava el Vallès. L'edifici està declarat bé cultural d'interès nacional.

Història

Les primeres referències que tenim sobre la Roca són del segle x (932) però el castell no és documentat fins al s. XI quan n'era propietari Arnau Mir (1023). Posteriorment passà a Guillem de Muntanyola a qui succeïren els seus fill Renard i Bernard Guillem, ardiaca, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada (1084). El tenien per meitat i en disposaven mig any cadascun. El segle xii la propietat passà per casament al llinatge dels Bell-lloc. Guilleuma de Bell-lloc el cedí al seu espòs amb la condició que el vengués i destinés els guanys a sufragis per la seva ànima, les ànimes dels pares i la del mateix espòs, Guillem de Montclús. El 1283 pertanyia a Ramon de Cabrera qui el 1287 el vengué a Pere Marquès, notari Reial.

Ruïnes del castell de la Roca del Vallès (1898)

Durant el s. XIV veiem moviments successius de la propietat de la fortalesa entre monarquia i noblesa. El 1336, Francesc Marquès presta homenatge al rei pel castell de la Roca. Uns anys més tard, Marquès compra la jurisdicció omnímoda al rei i poc després, compra al rei Pere III el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta, baixa i criminal. Segons el fogatge de l'època, s'hi comptaven 205 focs. El 1374, els vassalls aconsegueixen incorporar-se de nou a la corona; vuit anys més tard, el rei torna a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que, com que no paga al rei les anualitats que l'hi devia, la perd a favor de Pere Rovira (1392).

Des de 1405 pertanyia a Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual va retre homenatge al rei Martí l'Humà com a feudatari seu pel castell de la Roca. La propietat del castell romangué a mans de la família Torrelles fins al començament del s. XVIII que passà a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. Després de diversos propietaris, el 1949 l'adquirí Antoni Rivière i Manén que el 1952, restaurà el castell que es trobava en estat ruïnós.

Arquitectura

Edifici de planta trapezoïdal. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció. Torre cilíndrica oberta pel darrere, feta d'obra i de filades de maó, aquesta formava part d'un edifici més antic. A ponent hi ha la torre de l'homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d'alçada. En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets. A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el "rediente" que trenca la línia del mur. Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit.

Bibliografia

• Els Castells Catalans, vol. II Vallès Occidental i Oriental, Alt i Baix Empordà. Rafael Dalmau, 1991, 2a edició. ISBN 978-84-2320-442-7. 
• Catalunya Romànica,vol. XVIII El Vallès Occidental El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, 1991, p.398 a 399. ISBN 84-7739-271-4. 
• Carreras Candi, Francesc. Lo Castell de la Roca del Vallès : Estudi historich documentat. Barcelona: L'Avenç, 1895. 
• Campoy Collado, Glòria. Llegendes dels castells del Vallès Oriental. MARGE BOOKS. 

Enllaços externs

• Castell de la Roca a la web CastellsCatalans