Catedral (districte de València)

Catedral
Tipus	districtes de València i circumscripció electoral
Epònim	Catedral de València
Localització
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Població humana
Població	23.285 (1978)
Geografia
Limita amb	Patriarca ; La Saïdia
Dades històriques
Creació	1940
Dissolució	1979
Següent	Ciutat Vella

El Catedral fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979. El districte de la Catedral ocupava la meitat nord de l'actual districte de Ciutat Vella de València, incloent part o la totalitat dels actuals barris d'El Carme, El Mercat, La Seu, Velluters i La Xerea.

El nom del districte, Catedral, prové la Seu de València, situada a la plaça de la Mare de Déu. L'any 1978 el districte tenia 23.285 habitants.^[1]

Geografia

Geogràficament, el districte de la Catedral es trobava al bellmig de la ciutat de València, aleshores simple capital de la província de València. El Catedral ocupava la meitat exacta septentrional de l'actual districte de Ciutat Vella de València o Intramurs, aleshores dividida en dos districtes. En concret, ocupava els part o la totalitat dels actuals barris d'El Carme, El Mercat, La Seu, Velluters i La Xerea.

El Catedral limitava amb els districtes de La Saïdia i Exposició al nord; Botànic a l'oest i el Patriarca al sud. Tota la part nord estava banyada pel riu Túria. La línia que separava el ditricte de Catedral del del Patriarca es trobava al carrer de la Pau, la plaça de la Reina, la plaça del Mercat i el carrer de Murillo.^[2]

Nomenclàtor

A continuació es presenta un nomenclàtor del districte de l'any 1960.^[3] Cal assenyalar que s'hi esmenten carrers actualment desapareguts (representats amb el símbol †), amb altres noms, i amb noms castellanitzats i/o amb grafies corruptes (en aquest cas s'han aplicat els noms actuals sempre que hi existisquen).

C/. Abadia de Sant Nicolau
C/. Abaixadors
C/. Adoberies
C/. Aladrers
Pl. Alfons el Magnànim
C/. Almirall
C/. Almodí
Pl. Almoina
C/. Alt
C/. Altar de Sant Vicent
C/. Álvarez
C/. Amoroses
C/. Àngel^[4]
Pl. Àngel
C/. Aparisi i Guijarro
C/. Arabista Ribera
Pl. Arbre
C/. Archer i Anna Huntington
Pl. Arquebisbe
C/. Assaonadors
C/. Ausiàs March^[5]
C/. Avellanes^[6]
C/. Batlia
C/. Baix
C/. Bany dels Pavesos
C/. Banys de l'Almirall
C/. Barcella
C/. Baró d'Herbers^[7]
C/. Baró de Petrés
C/. Betlem
C/. Beneficència
Pl. Beneyto i Coll
C/. Blanqueria
C/. Boix
C/. Bosseria
C/. Brodadors
C/. Burguerins
C/. Cavallers
C/. Cabillers
C/. Cabrit
C/. Cadirers
C/. Caixers
C/. Calatrava
C/. Calderers
C/. Canvis
C/. Campaners (†)^[8]
C/. Cañete
C/. Capelleria
C/. Carda
C/. Cardona
C/. Caritat
Pl. Carme
C/. Carrasquer
C/. Castellvins^[9]
Pl. Cecs
Pl. Cisneros
Pg. Ciutadella
C/. Cobertís
C/. Cobertís dels Brodadors
C/. Cobertís de Sant Tomàs
C/. Concòrdia
C/. Conquesta
Pl. Companyia
C/. Comte d'Almodòvar
Pl. Comte de Bunyol
Pl. Comte de Carlet
C/. Comte de Montornés
C/. Comte d'Olocau
Pl. Comte del Reial
C/. Comte de Trènor
Pl. Comunió de Sant Esteve
C/. Cordellats
C/. Corona
C/. Corredors
Pl. Correu Vell^[10]
C/. Cors (†)^[11]
C/. Covarrubias
Pl. Crespins
C/. Creu
C/. Cruïlles
C/. Cuines
C/. Cullereta (†)^[12]
C/. Damià Forment
C/. Danses
Davallada de Sant Miquel
C/. Drets
C/. Doctor Chiarri
Pl. Doctor Collado
C/. Edeta
C/. En Blanch
C/. En Borràs
C/. En Bou
C/. En Colom
C/. En Gordó
C/. En Llopis
C/. En Pina
C/. En Roca
C/. En Roda
C/. Encarnació^[13]
C/. Entença
C/. Ercilla
C/. Ermita de Sant Jaume
C/. Escalons de la Llonja^[14]
C/. Escola del Temple
C/. Espasa
Pl. Espart
C/. Estamenyeria Vella
C/. Estret de l'Almodí
C/. Estret de la Companyia
C/. Farina
C/. Fenollosa
C/. Ferros de la Ciutat (†)^[15]
C/. Forn dels Apòstols
Pl. Forn de Sant Nicolau
C/. Fos
C/. Frígola
C/. Gallines
C/. Garcilaso
C/. Garrofa
C/. Gegant
C/. General Palanca
C/. General Tovar
C/. Generoso Hernández^[16]
C/. Gil Polo
Passatge Giner
Pg. Glorieta^[17]
C/. Governador Vell
C/. Guillem de Castro
C/. Guillem del Rei^[18]
C/. Gutemberg
C/. Herba
C/. Historiador Beuter
C/. Historiador Chabàs
C/. Horts
C/. Hostal de Morella
Pl. Ibanyes
C/. Impertinències
C/. Jardins
C/. Jovellanos
C/. Joan de Joanes
C/. Joan Plaça
C/. Juristes
C/. Justícia
C/. Landerer
C/. Llenya (†)^[19]
C/. Llibertat
C/. Llíria^[20]
C/. Llotja
Pl. Lope de Vega
C/. Lusitans
C/. Llimera
Pl. Manises^[21]
C/. Mar
C/. Mare de Déu (†)^[11]
Pl. Mare de Déu
C/. Mare de Déu de les Neus
C/. Mare Vella^[22]
Pl. Marqués Busianos^[23]
C/. Marqués de Caro
Pl. Marqués d'Estella^[24]
C/. Marsella
C/. Martín Mengod
C/. Medines
C/. Mendoza
Pl. Mercat
C/. Micalet
Pl. Micalet (†)^[25]
C/. Misser Tarazona
C/. Miracle
C/. Miracle del Mocadoret^[26]
C/. Misericòrdia^[27]
C/. Monges
Pl. Montcada (†)^[11]
Pl. Mossén Milà
Pl. Mossén Sorell
C/. Morella
C/. Moret
C/. Moro Zeid
C/. Muñoz Degrain
C/. Murillo
C/. Mur de Santa Anna^[28]
C/. Murtereta
C/. Museu
C/. Músic Chapí^[29]
C/. Músic José Iturbi
C/. Na Jordana
Pl. Na Jordana^[30]
C/. Nàquera
Pl. Navarros
C/. Navellos
Pl. Negrito^[31]
C/. Nocturns
Pl. Nules
C/. Olivera
Pl. Olivereta^[32]
C/. Pare d'òrfens
C/. Palma de Gandia^[33]
C/. Palomar
C/. Palomino
C/. Pau
C/. Perdiu
C/. Pes de la Farina
C/. Pineda
C/. Pintor Fillol
C/. Pintor López
C/. Pinzón
Pl. Poeta Badenes (†)^[34]
Pl. Poeta Llorente
C/. Pollastre
Pl. Portal Nou
C/. Portal de la Valldigna
C/. Pouet de Sant Vicent
C/. Pou
C/. Presó de Sant Vicent
Pujada del toledà
C/. Puñaleria (†)^[35]
C/. Puríssima
C/. Quart
C/. Raga
C/. Rellotge Vell
C/. Repés
C/. Rei En Jaume
Pl. Reina
C/. Ripalda
C/. Roques
C/. Roteros
C/. Ruiz de Lihory
C/. Sabateria dels xiquets
C/. Sabaters
C/. Saragossa (†)^[36]
C/. Sagrari de la Companyia
C/. Sagrari del Salvador
C/. Salines
C/. Salut
C/. Salvador
C/. Salvador Giner
C/. Samaniego
C/. Sant Bertomeu^[37]
Pl. Sant Bertomeu (†)^[38]
C/. Sant Bult^[39]
Pl. Sant Bult
C/. Sant Calze^[40]
C/. Sant Cristòfol
C/. Sant Donís
C/. Sant Esteve^[41]
Pl. Sant Esteve
C/. Sant Jaume^[42]
Pl. Sant Jaume
C/. Sant Llorenç^[43]
Pl. Sant Llorenç
Pl. Sant Lluís Beltrán
C/. Sant Miquel
Pl. Sant Miquel^[44]
Pl. Sant Nicolau
C/. Sant Ramon
C/. Sant Tomàs
Pl. Sant Vicent Ferrer
Pl. Santa Caterina
Pl. Santa Creu
C/. Santa Elena
Pl. Santa Margarida
C/. Santa Teresa
Pl. Santa Úrsula
C/. Santíssim
C/. Sénia
C/. Serrans
Pl. Serrans^[45]
C/. Soguers
C/. Talega
C/. Tapineria
C/. Temple^[46]
Pl. Temple
Pl. Tetuán
C/. Tint (†)^[47]
C/. Tossal
C/. Tossalet
C/. Trinitaris
C/. Trinquet de cavallers
C/. Unió
C/. Valencians
C/. Vall de Crist
C/. Vergara
C/. Verònica
C/. Vicente Ximeno
C/. Viciana
C/. Viriat^[48]
C/. Zurita

Història

El districte de Catedral fou creat l'any 1940 per la nova administració municipal franquista sorgida després de la guerra civil espanyola.^[49] El nom del districte té el seu origen en la Seu de València, consagrada a la Mare de Déu des de temps de Jaume I i sita a la plaça de la Mare de Déu o de la Seu. La plaça de la Seu ha segut el centre neuràlgic de la ciutat de València des de l'imperi romà i ha estat ocupada pel fòrum, la catedral visigòtica i la mesquita de la ciutat successivament. Geogràfica i administrativament, el districte del Patriarca venia a substituir en part o totalment als antics districtes creats el 1887 de Centre (I), Audiència (II), Universitat (III), Misericòrdia (VI) i Museu (VII).^[50]

Com ja havia passat amb els anteriors, el nou districte va esdevindre també circumscripció electoral, en aquest cas per a les eleccions al terç familiar a l'ajuntament. Això passà, no obstant, a les darreres eleccions a regidors del franquisme, és a dir, les del 1973, on resultà elegit regidor pel districte Rafael Larruy Mata.^[51] Finalment, amb l'arribada de la corporació municipal sorgida de les eleccions municipals de 1979, es va establir una nova divisió administrativa de la ciutat que suposà la dissolució del districte de Catedral i la seua integració (amb el del Patriarca) en el nou districte de Ciutat Vella de València.

Demografia

Població per edat (1970)^[52]

0-21 anys (30.76%)

22-43 anys (25.06%)

44-65 anys (29.56%)

Més de 65 anys (14.62%)

Gràfica d'evolució de Catedral entre 1940 i 1978

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Els%20Nous%20Districtes%201981.pdf
↑ ^{[enllaç sense format]} https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2296222.pdf
↑ Guía de Valencia 1960, Ediciones Gaisa
↑ Reanomenada de l'"Àngel Custodi" el 1963
↑ Reanomenada del "bisbe en Jeroni" el 1963
↑ Entre 1922 i 1940 del "Primat Reig"
↑ Abans de 1940 del "comte de Carlet"
↑ Desapareguda dins de la plaça de la Reina. Actualment en altre barri
↑ Abans de l'"Ave Maria"
↑ Entre 1907 i 1940 del "músic Gomis"
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 Des de 1977 dels "Cors de la Mare de Déu"
↑ Desapareguda
↑ Des de 1964 de "Lope de Rueda"
↑ També "llonja de la seda" i des de 1996 de "Pere Compte"
↑ Desapareguda dins de la plaça de la Mare de Déu
↑ Abans "travessia dels Abaixadors"
↑ També Glorieta Gómez Ferrer
↑ Abans de 1959 d'"Ibanyes"
↑ Des de 1969 al Forn d'Alcedo
↑ Abans de 1965 de "Burjassot"
↑ Entre 1913 i 1953 del "poeta Liern"
↑ Un tram anomenat "Maravilla"
↑ També coneguda com a "Murcianos"
↑ Des de 1980 "Porta de la Mar"
↑ Desapareguda dins la plaça de la Reina
↑ Abans de 1940 del "miracle de Sant Vicent"
↑ Des de 1969 de "santa Cristina
↑ Entre 1940 i 1944 de "Santa Anna"
↑ Des de 1969 de l'"Almirall". Actualment a la Font de Sant Lluís
↑ Entre 1960 i 2005 del "Centenar de la Ploma". Actualment de "Pere Borrego i Galindo"
↑ Abans de 1940 de "Calatrava"
↑ Des de 1960 de "Tavernes de la Valldigna"
↑ Abans de 1959 "Travessia d'Ercilla" i des de 1972 de l'"Om"
↑ Desaparegida a la plaça de la Mare de Déu. Actualment a Quatre Carreres
↑ Desapareguda dins la plaça de la Reina
↑ Desapareguda dins la Plaça de la Reina
↑ Des de 1960 dels "Borges"
↑ Fussionada amb plaça Manises
↑ Des de 1969 del "poeta Liern"
↑ Antigament "travesía del Micalet"
↑ Des de 1963 dels "Venerables"
↑ Des del 1960 del "Convent de la Puritat"
↑ Des de 1964 dels "Franciscans"
↑ Des de 1970 del "músic López-Chavarri"
↑ Des de 1963 dels "Furs"
↑ Des de 1964, dels "Mestres"
↑ Desapareguda
↑ Actual plaça de Viriat
↑ Els Nous Districtes. Ajuntament de València, 1981^{[Enllaç no actiu]}.pdf
↑ Guía comercial e industrial de Valencia y su provincia. 1931
↑ COLOMER RUBIO, Juan Carlos. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Universitat de València, 2014.
↑ Teixidor de Otto, María Jesús. Estructura de la población de la ciudad de Valencia en 1970. 1975

[1] {[enllaç sense format]} https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Els%20Nous%20Districtes%201981.pdf

[2] {[enllaç sense format]} https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2296222.pdf

[3] Guía de Valencia 1960, Ediciones Gaisa

[4] Reanomenada de l'"Àngel Custodi" el 1963

[5] Reanomenada del "bisbe en Jeroni" el 1963

[6] Entre 1922 i 1940 del "Primat Reig"

[7] Abans de 1940 del "comte de Carlet"

[8] Desapareguda dins de la plaça de la Reina. Actualment en altre barri

[9] Abans de l'"Ave Maria"

[10] Entre 1907 i 1940 del "músic Gomis"

[https-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 Des de 1977 dels "Cors de la Mare de Déu"

[12] Desapareguda

[13] Des de 1964 de "Lope de Rueda"

[14] També "llonja de la seda" i des de 1996 de "Pere Compte"

[15] Desapareguda dins de la plaça de la Mare de Déu

[16] Abans "travessia dels Abaixadors"

[17] També Glorieta Gómez Ferrer

[18] Abans de 1959 d'"Ibanyes"

[19] Des de 1969 al Forn d'Alcedo

[20] Abans de 1965 de "Burjassot"

[21] Entre 1913 i 1953 del "poeta Liern"

[22] Un tram anomenat "Maravilla"

[23] També coneguda com a "Murcianos"

[24] Des de 1980 "Porta de la Mar"

[25] Desapareguda dins la plaça de la Reina

[26] Abans de 1940 del "miracle de Sant Vicent"

[27] Des de 1969 de "santa Cristina

[28] Entre 1940 i 1944 de "Santa Anna"

[29] Des de 1969 de l'"Almirall". Actualment a la Font de Sant Lluís

[30] Entre 1960 i 2005 del "Centenar de la Ploma". Actualment de "Pere Borrego i Galindo"

[31] Abans de 1940 de "Calatrava"

[32] Des de 1960 de "Tavernes de la Valldigna"

[33] Abans de 1959 "Travessia d'Ercilla" i des de 1972 de l'"Om"

[34] Desaparegida a la plaça de la Mare de Déu. Actualment a Quatre Carreres

[35] Desapareguda dins la plaça de la Reina

[36] Desapareguda dins la Plaça de la Reina

[37] Des de 1960 dels "Borges"

[38] Fussionada amb plaça Manises

[39] Des de 1969 del "poeta Liern"

[40] Antigament "travesía del Micalet"

[41] Des de 1963 dels "Venerables"

[42] Des del 1960 del "Convent de la Puritat"

[43] Des de 1964 dels "Franciscans"

[44] Des de 1970 del "músic López-Chavarri"

[45] Des de 1963 dels "Furs"

[46] Des de 1964, dels "Mestres"

[47] Desapareguda

[48] Actual plaça de Viriat

[49] Els Nous Districtes. Ajuntament de València, 1981^{[Enllaç no actiu]}.pdf

[50] Guía comercial e industrial de Valencia y su provincia. 1931

[51] COLOMER RUBIO, Juan Carlos. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Universitat de València, 2014.

[52] Teixidor de Otto, María Jesús. Estructura de la población de la ciudad de Valencia en 1970. 1975

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]

[48]

[49]

[50]

[51]

[52]