Catedral de Kazan
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Nom en la llengua original | (ru) Собор Казанской иконы Божией Матери  | ||||||
| Epònim | Mare de Déu de Kazan | ||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Catedral ortodoxa, atracció turística i punt de referència | ||||||
| Arquitecte | Andrey Voronikhin | ||||||
| Construcció | 1801 | ||||||
| Obertura | 1811 | ||||||
| Clausura | 1932 | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | estil Imperi classicisme | ||||||
| Material | maó | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tsentralny District (Rússia) (en)  | ||||||
| |||||||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | |||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | Eparquia de Sant Petersburg-Làdoga | ||||||
| Religió | cristianisme ortodox | ||||||
| Lloc web | kazansky-spb.ru | ||||||
.JPG)
La Catedral de Kazan (en rus Казанский кафедральный собор, o Kazanski Kafedralni Sobor), també coneguda com a catedral de la Mare de Déu de Kazan, és una catedral de l'Església ortodoxa russa situada a l'avinguda Nevski de Sant Petersburg. Es dedica a la Mare de Déu de Kazan, probablement la icona més venerada a Rússia.[1][2][3]
Història
[modifica]El temple va ser construït entre 1801 i 1811 per l'arquitecte Andrei Voronijin i és notable, sobretot, per una gran columnata de 96 columnes. Va ser construïda on hi havia hagut l'antiga església de pedra per guardar la icona antiga de la Mare de Déu de Kazán, a la qual es deu el seu nom.[4]
El 1800 l'emperador Pau I de Rússia va ordenar construir la catedral segons el model de la basílica de Sant Pere de Roma. La construcció de la catedral va durar 10 anys i va ser planejada en planta de creu llatina, al contrari que la majoria de temples ortodoxos, que tenen planta de creu grega, com la catedral de Crist Salvador de Moscou.
Una de les curiositats d'aquesta catedral és que l'altar és a l'ala est del temple, mentre que la sortida principal i la façana se situen a l'oest. Per tant la famosa façana de columnates que donen a l'avinguda Nevski, no és la façana principal de la catedral, sinó que és en realitat una de les façanes laterals. Les ales de la columnata formen la plaça davant de la catedral.
La catedral de Kazan va ser percebuda pels seus contemporanis com un monument a les victòries militars dels russos a la guerra contra Napoleó. El 1812 aquí van ser enviades banderes dels exèrcits derrotats de Napoleó. A més, a la catedral està enterrat el mariscal de camp Mikhaïl Kutúzov.[5] La catedral de la Mare de Déu de Kazan és un dels cims de l'arquitectura neoclàssica i exemple de la síntesi d'arts.
Després de la Revolució Russa de 1917, la catedral va ser tancada. En 1932, va ser oberta de nou encara que com a «Museu de la Història de la religió i l'ateisme», en 1992 es va consagrar de nou com a catedral ortodoxa i quatre anys més tard en 1996, la catedral va ser retornada a l'Església ortodoxa russa.[4]
La catedral de Kazan no ha estat l'única catedral de la ciutat de Sant Petersburg, ja que hi n'ha hagut altres anteriors com la catedral de Sant Pere i Sant Pau i la catedral de Sant Isaac. Tot i això, la catedral de Kazan és l'església catedral principal de la ciutat en ser la seu del bisbe ortodox de Sant Petersburg.
A l'interior de la catedral és on es troba la miraculosa icona de la Mare de Déu de Kazan, la qual és un símbol de la fe russa. Tot i això, hi ha per tota Rússia i l'estranger diversos temples i catedrals amb l'advocació de la Mare de Déu de Kazan.
Galeria
[modifica]-
Estàtua de Mikhaïl Kutúzov -
Estàtua de Barclay de Tolly
Referències
[modifica]
- ↑ «Catedral de Kazan, San Petersburgo, Rusia» (en castellà), 15-10-2019. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Centro Cultural Recoleta» (en castellà). [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Catedral Nuestra Señora de Kazán San Petersburgo - 101viajes». [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Cuando la URSS se llenó de Museos del Ateísmo: se reían de la fe y vendían la ciencia como un culto», 01-06-2018.
- ↑ «Atracciones en San Petersburgo». Arxivat de l'original el 12 de juliol de 2013.