Caterina d'Àustria
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1507 Torquemada (província de Palència) |
| Mort | 12 febrer 1578 (71 anys) Lisboa (Portugal) |
| Sepultura | Monestir dels Jerònims |
| Consort de Portugal | |
_-_Lesser.png){kind=small} Regent Regne de Portugal | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | regent |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Joan III de Portugal (1525–) |
| Fills | Alfons de Portugal i d'Àustria, Maria Manuela de Portugal, Manuel de Portugal, Felip de Portugal, Joan de Portugal, António, Infante de Portugal |
| Pares | Felip el Bell i Joana I de Castella |
| Germans | Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic Elionor d'Àustria Maria d'Habsburg Isabel d'Àustria Rietje Koane |
| Cronologia | |
| naixement pòstum
| |
Signatura  | |
 | |
Caterina d'Àustria (Torquemada, Palència, 14 de gener de 1507 - Lisboa, 12 de febrer de 1578) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, esdevinguda reina consort de Portugal (1525-1557) pel seu matrimoni amb Joan III de Portugal. Més endavant també va ser regent de Portugal (1557-1562).[1][2]
Orígens familiars
[modifica]Nasqué el 14 de gener de 1507 a Torquemada sent la filla pòstuma de Felip el Bell i Joana I de Castella. Per línia paterna era neta de Maximilià I d'Àustria i Maria de Borgonya, mentre que per línia materna ho era dels Reis Catòlics.
Va créixer al costat de la seva mare al castell de Tordesillas, on va tenir privacions i maltractament per part dels marquesos de Dénia, guardians de la reina Joana I.
El 1517 va rebre la visita del seu germà, l'emperador Carles I de Castella i V d'Alemanya, el qual l'alliberà d'aquest tràgic destí i en compensació de la seva infància infeliç va decidir assentar-la en el tron més ric de l'Europa del segle xvi, Portugal.
Núpcies i descendents
[modifica]Es va casar el 2 de febrer de 1525 a la ciutat de Salamanca amb el rei Joan III de Portugal. D'aquesta unió van néixer:
- l'infant Alfons de Portugal (1526)
- la infanta Maria de Portugal (1527-1545), casada el 1543 amb Felip II de Castella
- la infanta Isabel de Portugal (1529)
- la infanta Beatriu de Portugal (1530)
- l'infant Manuel de Portugal (1531-1537), príncep hereu el 1535
- l'infant Felip de Portugal (1533-1539), príncep hereu el 1537
- l'infant Dionís de Portugal (1535-1537)
- l'infant Joan de Portugal (1537-1554), príncep hereu el 1539 i pare de Sebastià I de Portugal
- l'infant Antoni de Portugal (1539-1540)
Regència de Portugal
[modifica]Mort el rei Joan III l'11 de juny de 1557, fou succeït al tron pel seu net Sebastià I de Portugal, de tres anys, sota la regència de la seva àvia, Caterina d'Habsburg.
Tot i deure-li al seu germà el fet d'estat assentada al tron de Portugal, Caterina es va oposar fervorosament a la idea de la unió peninsular ideada per Carles I. Sentint-se portuguesa va defendre els drets del seu net tot just ascendir a la regència, cedint-la el 1562 al seu cunyat Enric el Cardenal.
Caterina d'Habsburg va morir a Lisboa el 12 de gener de 1578, a l'edat de setanta anys a Lisboa, sent enterrada a Belem. Set mesos més tard, el 4 d'agost, moria a la batalla d'Alcazarquivir el seu net, el rei Sebastià I.
Referències
[modifica]
- ↑ «D. Catarina.» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ Jordan Gschwend, Annemarie. «Catalina de Austria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 gener 2022].
