Vés al contingut

Carlota Joaquima de Borbó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Carlota Joaquima de Borbó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Carlota Joaquina de Bourbon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carlota Joaquima d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
25 abril 1775 Modifica el valor a Wikidata
Aranjuez (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1830 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Queluz (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó Reial de la Casa de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Consort de Portugal
Gran Mestra de l'Orde de Santa Isabel
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta d'Espanya
Reina consort de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan VI de Portugal (1785–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Teresa de Bragança, Francesc Antoni de Bragança, Maria Isabel de Bragança, Pere I del Brasil i IV de Portugal, Maria Francesca de Bragança, Isabel Maria de Bragança, Miquel I de Portugal, Maria de l'Assumpció de Bragança, Anna de Jesús Maria de Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles IV d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Amàlia de Borbó
Maria Isabel de Borbó
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma
Ferran VII d'Espanya
Francesc de Paula de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 66846488 Modifica el valor a Wikidata

Carlota Joaquima de Borbó i Borbó-Parma (Palau d'Aranjuez, 25 d'abril de 1775 - Palau de Queluz, 7 de gener de 1830) fou infanta d'Espanya i reina consort de Portugal (1816 - 1826).

Família

[modifica]

Va ser filla de Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma, llavors encara prínceps d'Astúries. Va néixer al Palau d'Aranjuez el 25 d'abril de 1775.[1] Era neta del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amàlia de Saxònia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc Felip I de Parma i la princesa Elisabet de França.

El 9 de gener de 1790 es casà amb el príncep Joan VI de Portugal, hereu de la corona portuguesa, després de la mort del seu germà el príncep de Beira. El príncep era fill de la reina Maria I de Portugal i el rei consort Pere III de Portugal. Era net de dos reis portuguesos diferents, ja que Pere III era oncle de la seva neboda, la reina Maria I. Per part de pare era net de Joan V de Portugal i l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria mentre que per part de mare ho era del rei Josep I de Portugal i la princesa Maria Anna Victòria de Borbó.

La parella s'instal·là a Lisboa i tingueren nou fills:[1]

Exili i retorn a Portugal

[modifica]

De tendències ultraconservadores i absolutistes mostrà des d'un bon principi el seu caràcter ambiciós. Mentre la família reial portuguesa es trobava al Brasil, on havien fugit després de l'ocupació per part dels francesos de Portugal, es declarà hereva de la seva família que es trobava empresonada per Napoleó I. Primer va intentar obtenir la regència d'Espanya i, més tard, dominar les possessions espanyoles a Amèrica Llatina.[2] La seva relació més íntima amb Amèrica es relaciona amb el Riu de la Plata, lloc en el qual volia governar aprofitant l'empresonament del seu pare, Carles IV, al·legant que al poder succeïa a ella, i no al seu germà.

Al seu retorn a Portugal el 1821 el país havia canviat molt, ja que les idees revolucionàries i liberals havien penetrat al país. Des de 1820 la família reial intentà introduir de nou un govern absolutista.

Al mateix any 1821 una revolució s'inicià de signe liberal a Porto es promulgà la primera constitució liberal de Portugal. La reina es mostrà implacable, prengué el poder, i feu una aliança amb el seu fill menor, el príncep i després rei Miquel I de Portugal per tal de represaliar la revolució. Mentrestant el rei Joan VI de Portugal era reclòs al Palau de Queluz per la seva negativa a combatre els revolucionaris.

Malgrat tot, la reina no aconseguí estabilitzar-se en el poder i ella i el seu fill hagueren de marxar a l'exili. Com a mostra de les antipaties que havia despertat, després de la mort del seu espòs, aquest nomenà a la seva filla regent en lloc de la seva dona com hauria hagut d'ésser.

Carlota Joaquima morí a Palau de Queluz, el 7 de gener de 1830.[1]

Homenatges

[modifica]

Una important avinguda de la ciutat de Barcelona (l'actual avinguda de Josep Tarradellas) va dur el seu nom de 1929 a 1931 i de 1939 a 1988.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 329-330. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 25 gener 2022].
  2. Ríos de Reyes, Evelyn. Antecedentes de la revolución del 16 de julio de 1809 en La Paz (en castellà). La Paz: Plural Editores, 2002, p. 19. 
  3. Josep Tarradellas, avinguda de, Ajuntament de Barcelona: Nomenclàtor dels carrers.

Vegeu també

[modifica]