Ferran II de Portugal

Ferran II de Portugal
Nom original	(pt) Fernando II de Portugal
Biografia
Naixement	(de) Prinz Ferdinand zu Sachsen-Coburg-Saalfeld ; 29 octubre 1816 ; Viena (Imperi Austríac)
Mort	15 desembre 1885 (69 anys); Lisboa (Regne de Portugal)
Sepultura	Convent de Sant Vicenç de Fora ; Panteó Reial de la Casa de Bragança
Regent de Portugal
	1853 – 1855
Comonarca de Portugal
	1837 – 1853
Consort de Portugal
	1836 – 1853 ; ← Maria Leopoldina d'Àustria – Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen →
Dades personals
Altres noms	O Rei-Artista
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	pintor
Activitat	1836 - 1885
Altres
Títol	Prince of Saxe-Coburg-Saalfeld (en) ; Príncep consort de Portugal ; Rei ; Rei de Portugal (iure uxoris) ; Príncep hereu ; Príncep de Saxònia ; Duc de Saxònia ; Duc en Saxònia ; King Regent (en)
Família	Casa de Saxònia-Coburg i Gotha-Koháry
Cònjuge	Elise Hensler (1869–1885); Maria II de Portugal (1836–1853)
Fills	Pere V de Portugal; () Maria II de Portugal; Lluís I de Portugal; () Maria II de Portugal; Maria de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha; () Maria II de Portugal; Joan de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha; () Maria II de Portugal; Maria Anna de Portugal; () Maria II de Portugal; Antònia de Portugal; () Maria II de Portugal; Ferran de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha; () Maria II de Portugal; August de Bragança; () Maria II de Portugal; Leopold de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha; () Maria II de Portugal; Maria de Glòria de Bragança; () Maria II de Portugal; Eugeni de Bragança i Saxònia-Coburg i Gotha; () Maria II de Portugal
Pares	Ferran de de Saxònia-Coburg Gotha i Maria Antonia Kohary
Germans	Victòria de Saxònia-Coburg i Gotha; August de Saxònia-Coburg i Gotha; Leopold de Saxònia-Coburg i Gotha
Premis
	(1841) Orde de l'Elefant; comanador de l'Orde de la Torre i Espasa; Gran Creu de la Banda dels Tres Ordes; Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or; Gran Creu de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa; Gran creu de l'Orde d'Avís; Gran Creu de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa; cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer; Gran Creu de l'Orde de Crist; Orde de Sant Andreu; gran mestre de l'orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa ;
	Signatura

Ferran II de Portugal (Viena, 29 d'octubre de 1816-Lisboa, 15 de desembre de 1885), nascut com Ferran August Francesc Antoni de Saxònia-Coburg-Gotha-Kóhary, va ser príncep de Saxònia-Coburg-Gotha i va esdevenir rei consort de Portugal el 1837 arran del naixement del seu primer fill, el futur Pere V, amb la reina Maria II.^[1]

Orígens familiars

Va néixer el 29 d'octubre de l'any 1816 a Viena,^[1]^[2] si bé altres fonts indiquen Coburg com el seu lloc de naixement.^[3] Era fill del príncep Ferran de Saxònia-Coburg-Saalfeld-Kóhary i de l'aristòcrata hongaresa Maria Antònia de Koháry,^[1] filla del príncep de Koharv i senyor de Casabrag i altres terres a Hongria.^[3] Era net del duc Francesc de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lowenstein.

La seva família havia perdut els seus drets sobre el petit ducat saxó. A la vegada renunciaren a la fe protestant i abraçaren l'església catòlica enllaçant amb la millor reialesa europea a través de cases com la portuguesa o la dels Orleans.

Va rebre una educació, destacant la formació en música i arts.^[1]

Rei de Portugal

Després de negociacions entre diplomàtics portuguesos i lord Palmerston per elegir un espòs adequat per a la reina Maria II, va sortir el nom de Ferran.^[4] L'any 1836 pel seu casament amb Maria II de Portugal obtingué el títol de príncep de Portugal, i tal com marca la tradició portuguesa.

El 1836 va ser nomenat mariscal de camp, però va haver de dimitir el mateix any a instàncies del Partit Liberal, que el volia allunyar-lo de la política. Des de 1837 va ostentar el títol de rei, però la constitució limitava els seus drets reials, i Anglaterra va haver d'intervenir sovint en nom de la parella reial contra els liberals del país. El poble inicialment li va ser hostil, però aviat va saber guanyar-se la seva estimació pels seus esforços en trobar un equilibri entre les parts en els conflictes interns, per la seva reserva en els afers públics i la voluntat d'assumir tasques importants en situacions difícils.^[2]

A la guerra civil de 1846-147 va tornar a ser comandant de l'exèrcit, i després de la mort prematura de la reina, va govern per l'hereu menor d'edat durant dos anys. Amb la seva actitud respectuosa i de tacte, la seva comprensió davant els problemes social i els interessos del país, va pacificar el país va aplanar el terreny per al desenvolupament posterior durant el regnat dels seus fills.^[2]

Va promoure les arts i va intentar donar una educació àmplia i rigorosa als seus fills.^[1] Va dedicar-se a la promoció de les arts i va ser un diletant format en tots els àmbits de belles arts. Va contribuir al coneixement i a la protecció del patrimoni històric portuguès i va pensionar artistes a l'estranger.^[2] És conegut també per haver estat qui va manar construir el Palau de Pena, a partir d'un antic monestir.^[5]

A la mort de la seva esposa el 1853 va actuar com a regent durant dos anys fins a la majoria d'edat del seu fill.^[1] Va renunciar als seus drets en favor Pere, primer rei de la dinastia Bragança-Wettin.

Darrers anys

Passada la seva etapa com a regent, va rebutjar la corona grega, que se li va oferir el 1862 i l'espanyola el 1869, perquè la unió dinàstica amb Espanya va ser rebutjada pels portuguesos.^[2]

El 10 de juny de 1869 va casar-se amb l'actriu Elisa Hensler,^[4] a la que va deixar tota la seva fortuna a la seva mort, el 15 de desembre de 1885.^[6]

Matrimonis

El 9 d'abril de 1836 es casà a Lisboa amb la reina Maria II de Portugal filla del rei Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, la parella tingué onze fills:^[6]

Pere V de Portugal (1837-1861)
Lluís I de Portugal (1838-1889)
Maria de Bragança (1840)
Joan de Bragança (1840), germà bessó de l'anterior
Maria Anna de Portugal (1843-1884), casada el 1859 amb Jordi I de Saxònia.
Antònia de Portugal (1845-1913), casada el 1861 amb el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
Ferran de Bragança (1846-1861)
August de Bragança (1847-1889), duc de Coïmbra
Leopold de Bragança (1849)
Maria Glòria de Bragança (1851)
Eugeni de Bragança (1854)

Va contraure segones núpcies, morganàticament, el 10 de juny de 1869 a la capella del Palau de Santo Domingos de Benfica (Lisboa) amb l'actriu suïssa Elisa Hensler, comtessa d'Edla.^[3]^[4] D'aquest matrimoni no van tenir fills, però la comtessa havia tingut una filla de soltera anys abans de conèixer Ferran, Alícia Hensler (1855-1941).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Ferdinand II, king consort of Portugal» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 30 gener 2023].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Ferdinand II., Prinz von Sachsen-Coburg und Gotha» (en alemany). Neue Deutsche Biographie. deutsche-biographie.de. [Consulta: 30 gener 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Fernando II (D).» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 30 gener 2023].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Sousa, José Baptista de. Holland House and Portugal. English Whiggery and the Constitutional Cause in Iberia (en anglès). Londres: Anthem Press, 2018, p. 8.
↑ «Parque da Pena» (en anglès, castellà i francès). European Route of Historic Gardens. [Consulta: 30 gener 2023].
↑ ^6,0 ^6,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). Barcelona: Hijos de J. Espasa, 1924, p. 869-870.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran II de Portugal

Precedit per: Maria II	Rei de Portugal amb Maria II 1837-1853	Succeït per: Pere V
Precedit per: —	Regent de Portugal 1853-1855	Succeït per: Pere V com a rei

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Ferdinand II, king consort of Portugal» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 30 gener 2023].

[:2-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Ferdinand II., Prinz von Sachsen-Coburg und Gotha» (en alemany). Neue Deutsche Biographie. deutsche-biographie.de. [Consulta: 30 gener 2023].

[:02-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Fernando II (D).» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 30 gener 2023].

[:1-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Sousa, José Baptista de. Holland House and Portugal. English Whiggery and the Constitutional Cause in Iberia (en anglès). Londres: Anthem Press, 2018, p. 8.

[5] «Parque da Pena» (en anglès, castellà i francès). European Route of Historic Gardens. [Consulta: 30 gener 2023].

[:3-6] 6,0 ^6,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). Barcelona: Hijos de J. Espasa, 1924, p. 869-870.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Reis de Portugal
Borgonya (1139-1385)	Alfons I · Sanç I · Alfons II · Sanç II · Alfons III · Dionís I · Alfons IV · Pere I · Ferran I · Beatriu
Avís (1385-1580)	Joan I · Eduard I · Alfons V · Joan II · Manuel I · Joan III · Sebastià I · Enric I · Antoni I
Habsburg (1580-1640)	Felip I · Felip II · Felip III
Bragança (1640-1853)	Joan IV · Alfons VI · Pere II · Joan V · Josep I · Maria I · Pere III · Joan VI · Pere IV · Maria II · Miquel I
Bragança-Wettin (1837-1910)	Ferran II · Pere V · Lluís I · Carles I · Manuel II