Celia Andreu-Sánchez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1983  (40/41 anys)Castelló de la Plana (Plana Alta) |
| Formació | Universitat Rei Joan Carles Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pablo de Olavide |
| Activitat | |
| Ocupació | científica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona (2009–) Universitat de Girona (2009–2018) |
Celia Andreu-Sánchez (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1983) és una científica, investigadora i professora universitària valenciana.
Doctora en Comunicació per la Universidad Rey Juan Carlos el 2008, amb la tesi "La intertextualidad en el texto cinematográfico", i màster en Neurociència per la Universitat Autònoma de Barcelona, Celia Andreu-Sánchez és cofundadora i investigadora principal de 'Neuro-Com Research Group', al departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, dedicat a investigar els processos comunicatius des d'una aproximació neurocientífica. També és investigadora de la División de Neurociencias de la Universitat Pablo de Olavide, a Sevilla. Andreu-Sánchez exerceix com a docent a la UAB des de l'any 2009 i, actualment, és professora titular del departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat d'aquesta mateixa universitat. També ha impartit docència a la Universitat de Girona i a la Universitat de Vic.[1][2] Com a investigadora en el camp de la neurociència, les seves línies principals de recerca són la percepció de continguts audiovisuals, la interactivitat cervell-màquina i la neurocinemàtica.[3]
Un dels seus darrers estudis, realitzat en col·laboració amb el també científic Miguel Ángel Martín-Pascual, publicat l'any 2021 a través de PLOS One a la revista Nature, mostra com l'ús d'il·lustracions a color i en 3D del SARS-CoV-2 als mitjans han afavorit la percepció del virus com a bell, poc realista i poc contagiós, mentre que les imatges que són enteses com a més didàctiques provoquen més por entre els espectadors. Així, han conclòs que la bellesa de les imatges del coronavirus es troba més en il·lustracions a color i en 3D, que són precisament el tipus d'imatges que més s'ha distribuït per informar sobre el SARS-CoV-2, encara que les imatges reals del coronavirus són fotografies en blanc i negre i en dues dimensions. L'estudi planteja el paper dels mitjans de comunicació en distribuir imatges que embelleixen el coronavirus per informar de la pandèmia, i també la correlació negativa entre la bellesa detectada i el nivell didàctic de les imatges del coronavirus.[4][5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Celia Andreu-Sánchez». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), 2022 [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «Andreu Sánchez, Celia». Dialnet. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «Celia Andreu-Sánchez». Societat Espanyola de Neurociència, 2018. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ Pou, Toni «Els mitjans han utilitzat imatges del virus que no s’associaven amb el risc de contagi Segons un estudi, les imatges més difoses transmetien més bellesa que perill». Diari ARA, 24-09-2021 [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «Los medios de comunicación han embellecido la imagen del coronavirus. Las ilustraciones del coronavirus usadas por los medios de comunicación son bellas, pero no realistas, científicas o didácticas, según un estudio del Instituto de Radio Televisión Española (IRTVE) y la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), que revela que las imágenes en blanco y negro del virus SARS-CoV-2 provocan que sea percibido como más contagioso». La Vanguardia, 13-09-2021 [Consulta: 30 octubre 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ Andreu-Sánchez, Celia; Martín-Pascual, Miguel Ángel «Scientific illustrations of SARS-CoV-2 in the media: An imagedemic on screens». Nature. DOI: 10.1057/s41599-022-01037-3 [Consulta: 30 octubre 2022].