Centre Nacional Català
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització política  |
| Ideologia | catalanisme |
| Alineació política | dreta |
| Història | |
| Creació | 3 setembre 1899 |
| Data de dissolució o abolició | 25 abril 1901 |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Narcís Verdaguer i Callís |
El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899[1] per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.[2]
Entre els fundadors hi havia conservadors com Ramon d'Abadal i Calderó, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i liberals i republicans com Jaume Carner i Romeu, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó.
El seu programa polític era el recollit a les bases de Manresa del 1892, i definia el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa política nacional oberta a tots els catalans independentment de la seva ideologia. El president del CNC fou Narcís Verdaguer i Callís, el vicepresident Jaume Carner i Romeu i el secretari Enric Prat de la Riba. El 25 d'abril de 1901 es fusionà amb la Unió Regionalista per a formar la Lliga Regionalista.[3] La seva portaveu era el diari La Veu de Catalunya.[1][4] Era l'expressió del moviment burgès català progressista, portat pels industrials que es trobaven a la periferia geogràfica d'un imperi centralitzador que quedava presoner de la seva oligarquia agrària conservadora, ben connectatada amb l'administració central corrupta.[5] La crisi de Cuba des del 1868 va fer perdre 60% del seu mercat a la indústria catalana. Per encetar la renovació indispensable i parar l'ocàs de l'Estat, Enric Prat de la Riba va apropar-se del general Camilo García de Polavieja y del Castillo, que veia en una descentralització una eina per atènyer la modernització necessària.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Helena Buffery, Elisenda Marcer, Historical Dictionary of the Catalans, tom 10 dels «Centre Nacional Català», Historical Dictionaries of Peoples and Cultures, Lanham (Maryland), Scarecrow Press, 2010, pàgina XXVI i 116-117, ISBN 9780810875142
- ↑ «Centre Nacional Català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Safont, Joan. «Francesc Cambó: “Missió del regionalisme”». El Nacional, 10-09-2017. [Consulta: 19 agost 2020].
- ↑ Eduardo Montagut Contreras, «Centre Nacional Català» (castellà), Ieologías, 5 de març de 2011
- ↑ 5,0 5,1 Lukas Oldenburg, Recht auf Gleichheit vs. Recht auf Differenz. Dezentralisierung und peripherer Nationalismus am Beispiel Kataloniens (alemany), Múnic, Ed.GRIN, 2007, pàgines 28-29, ISBN 9783638708401 (en català: El dret d'igualtat contra el dret de diferència: descentralització i nacionalisme perifèric amb l'exemple de Catalunya)