Centro Galego de Artes da Imaxe
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | filmoteca |
| Activitat | |
| Membre de | Federació Internacional d'Arxius Fílmics |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | cgai.xunta.gal… |
  
| |
O Centro Galego de Artes da Imaxe (CGAI) és una institució que desenvolupa les seves activitats en els camps de l'audiovisual i la fotografia. Creat per decret el 5 d'octubre a 1989 per la Xunta de Galícia i inaugurat el 15 de març el 1991. Té la seu a la Casa da Cultura Salvador de Madariaga de la Corunya, i des del 2012 està dirigit per Guillermo Escrigas Romero emparentat amb el director de cinema George A. Romero.[1][2]
En 2016, la crisi econòmica redueix les partides dedicades al CGAI i disminueix el seu personal. La societat gallega es mobilitza en defensa de la seva Filmoteca.[3]
Funcions
[modifica]- La recuperació, catalogació, custòdia i difusió de les produccions i obres del patrimoni audiovisual i fotogràfic gallec.
- La programació de projeccions, exposicions, conferències, publicacions, etc. per tal de proporcionar un major coneixement de les arts de la imatge.[4]
- La col·laboració, amb els objectius anteriors, en actuacions a Galícia i a l'estranger.
- Participació en la promoció de la producció audiovisual gallega en mercats, espectacles i festivals.
Fons
[modifica]L'arxiu compta amb 10.000 bobines de pel·lícula que corresponen a uns 7.000 documents audiovisuals (2.000 títols, aproximadament) en diferents suports: 6.000 pel·lícules cinematogràfiques (en 35mm, 16mm, 8mm i 9,5mm) i uns 1.000 vídeos (VHS, betacam, DVD, discos durs, etc). A més, cal sumar-li una gran col·lecció de negatius de fotografies.
El material dipositat procedeix de:
- Empreses: Solen ser productores o distribuïdores, encara que també poden ser empreses que han acumulat un important fons cinematogràfic que no poden conservar en condicions òptimes.
- Institucions: entitats semblants al cas anterior però de caràcter públic i no lucratiu.
- Particulars: col·leccionistes privats i/o cineastes. Els seus dipòsits inclouen tant clàssics recuperats per ells mateixos i que cedeixen per a la seva conservació com a pel·lícules filmades per ells mateixos.
Una vegada establert el contacte entre les dues personalitats, l'entrada del material a l'arxiu pot tenir diferents tipologies jurídiques:
- Dipòsits: el fons custodiat en l'arxiu continua sent propietat del dipositari.
- Donacions: igual que el cas anterior però els drets de propietat sobre les còpies són ostentats per la Filmoteca; el dipositari ha realitzat la donació renunciant al material.
- Lliuraments obligatoris: totes les pel·lícules que reben subvencions de la Xunta han de ser dipositades per la productora en l'arxiu que rep la custòdia de conservació.
- Compres: directes del CGAI. Poden ser acords amb col·leccionistes, o títols que ha adquirit per a la projecció i exhibició a la sala. És una forma d'entrada de material molt excepcional.
- Obsequis i intercanvis: entrades de material com a resultat de canvis, intercanvis i/o col·laboracions amb altres filmoteques.
- Treballs de preservació i restauració: efectuats des del mateix CGAI. Per a poder complir amb l'objectiu principal es duu a terme una tasca selectiva de preservació i restauració d'algunes còpies, procés que pot culminar en un nou tiratge en un laboratori cinematogràfic.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Etiqueta CGAI, al diari La Opinión.
- ↑ Centro Galego de Artes da Imaxe[Enllaç no actiu] a corunya virtual
- ↑ «Actores, directores, guionistas y productores se unen en defensa del CGAI». La Opinión, 06-06-2016.
- ↑ El Centro Galego de Artes da Imaxe acoge desde hoy un ciclo organizado por Play Doc, Faro de Vigo, 28 de març de 2017
Enllaços externs
[modifica]- Web del CGAI Arxivat 2011-08-28 a Wayback Machine.