Cerdanyola (Mataró)
Tipus | nucli de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
Comarca | Maresme | |||
Municipi | Mataró | |||
Cerdanyola és un dels barris més grans i populars de la ciutat de Mataró, al Maresme.
Després de l'eixample és el barri més poblat de la ciutat, amb la mitjana d'edat més jove, i una població nascuda en l'estranger del 22,70% amb població arribada des de la dècada de 2000, i bosses de pobresa i marginalitat molt més elevades que la mitjana municipal.[1]
Història
[modifica]El nom de Cerdanyola té gairebé mil anys. El primer document on apareix data de 1025, i està en llatí, Cerdaniola. Es tracta d'una delimitació dels dominis del castell de Burriac i el turó de Cerdanyola és un dels punts que delimiten.[2]
L'any 1920, la zona on ara està el barri de Cerdanyola, era terra de conreu cultivat per propietaris o masovers des de les diferents masies que hi havia per la zona o per pagesos que vivien a la ciutat de Mataró, i a mitjans de la dècada de 1940 apareixen cases disperses, l'any 1950 hi vivien més de 1.000 persones sense enllumenat públic, empedrar els carrers, clavegueram, escoles i equipaments públics. En 1952 l'alcalde Emili Albo Franquesa nomena Daniel Mataró alcalde de Cerdanyola per fer d'enllaç entres els habitants i l'administració local. El barri va continuar creixent amb l'arribada d'immigrants de l'Estat espanyol i en 1965 ja superava els 15.000 habitants. L'enllumenat públic va arribar en 1960 i en 1965 la primera línia d'autobusos que unia els barris a la ciutat.[3]
Cerdanyola va ser un dels beneficiaris de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya en 2004 per incidir en entorns amb problemes socioeconòmics i estructurals, amb una inversió de 7,5 milions d'euros en elements urbanístics.[1]
Economia
[modifica]Els motors econòmics del barri són el comerç, la construcció i la indústria tèxtil.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bueno Casas, Vern. «Cerdanyola: un barri ple de mancances i potencials». Capgròs, 04-12-2017. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Martínez, Lluís. «Un arxiu per preservar la memòria». El Punt Avui, 29-10-2017. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Sivilla, Eloi. «Mataró durant els anys 50 i 60». Tot Mataró, Eloi Sivilla. [Consulta: 3 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- BALDRICH, Manuel. La Maresma y su ordenación urbana. Barcelona, 1950, 24 p.
- LLIGADES, Josep; MAYA, Juan Francisco De. Cerdanyola, el barri gran de Mataró. 1920-2000 Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2000, 254 p. (Caps de Bou, 24).
- LLOVET, Joaquim. «El Mataró contemporani, L'evolució urbana i demogràfica» Mataró, Dels Orígens de la Vila a la Ciutat Contemporània. 1a ed. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2000 p. 433-459.