Chaetops
 timalí saltaroques del Cap  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Chaetopidae |
| Gènere | Chaetops Swainson, 1832 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Chaetops és un gènere d'ocells insectívors o omnívors de grandària mitjana, únic de la família de quetòpids[1] (Chaetopidae), a l'ordre Passeriformes. En anglès reben el nom comú de "Rock-jumpers" (saltarroques). El gènere està format per dues espècies, salta-roques del Cap (Chaetops frenatus) i salta-roques del Drakensberg (Chaetops aurantius), endèmiques del sud d'Àfrica.[2] S'han considerat espècies diferents basant-se en les diferències de plomatge i mida. Les àrees de distribució no estan solapades però sí molt prop.[3]
Morfologia
[modifica]Es tracta de petits ocells de plomatge majoritàriament de color marró i vermell. Ambdues espècies tenen llargues cues negres amb la punta blanca, coll negre, grans línies blanques que surten des de la base del bec i s'enfilen cap a baix i enrere. Ventre vermellós o ataronjat i gris i negre a l'esquena i ales. L'iris és de color vermell i el bec i les potes són de color negre.[2] Les ales són molt petites i no volen molt sovint.[3][4][5]
Alimentació
[modifica]Passen la major part de la seva vida corrent i saltant entre roques i pastures, mentre cacen insectes. S'alimenten d'un ampli ventall de preses, incloent erugues, papallones, llagostes, escarabats i mosques. A més també s'inclouen llangardaixos i dragons, amfibis, escorpins, anèl·lids i aranyes.[4][5]
Reproducció
[modifica]Són monògams i les parelles s'estableixen en territoris que són defensats durant tot l'any. El territori del salta-roques del Cap varia en grandària de 4-11 hectàrees. Les dues espècies normalment tenen l'ajuda dels joves de niuades anteriors, que ajuden la parella reproductora en la cura dels pollets.[6] El salta-roques del Cap pon generalment dos ous, mentre que el salta-roques del Drakensberg pon entre 2 i 3. Ambdós sexes coven durant 19-21 dies. Els pollets són alimentats pels pares i ajudants durant trenta dies, però abans del mes deixen el niu.[7]
Taxonomia
[modifica]En principi, aquestes dues espècies es van col·locar a la família dels túrdids (Turdidae), i també a la dels sílvids (Sylviidae) i la dels timàlids (Timaliidae), però recents estudis d'ADN indiquen que aquestes passeriformes primitius estan en realitat més relacionats amb els picatàrtids (Picatharthidae),[8] on de vegades hi són inclosos. Es distingeixen dues espècies:[9]
- salta-roques del Cap - (Chaetops frenatus)
- salta-roques del Drakensberg - (Chaetops aurantius)
Referències
[modifica]- ↑ «Chaetops». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 25/11/2024(català)
- ↑ 2,0 2,1 del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie D. (editors). (2007). Handbook of the Birds of the World. Volume 12: Picathartes to Tits and Chickadees. Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-42-2
- ↑ 3,0 3,1 «Bird Chaetopidae - Rockjumpers» (en anglès britànic). fatbirder.com. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «salta-roques del Cap». eBird. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «salta-roques del Drakensberg». eBird. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ Holmes R, Frauenknecht B, & M Du Plessis (2002) "Breeding System of the Cape Rockjumper, a South African Fynbos Endemic" Condor 104 (1): 188–192 doi:10.1650/0010-5422(2002)104[0188:BSOTCR]2.0.CO;2
- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. Rockjumpers (Chaetopidae) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.chaeto2.01.
- ↑ Oliveros, Carl H.; Field, Daniel J.; Ksepka, Daniel T.; Barker, F. Keith; Aleixo, Alexandre «Earth history and the passerine superradiation» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 16, 16-04-2019, pàg. 7918. DOI: 10.1073/pnas.1813206116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6475423. PMID: 30936315.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Australasian robins, rockfowl, rockjumpers, Rail-babbler – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 25 novembre 2024].
