Chang'e 4

Chang'e 4
Tipus de missió	exploració lunar
Operador	China National Space Administration
NSSDCA ID	2018-103A
Núm. SATCAT	43845
Durada de la missió	Mòdul de descens: 12 mesos; Astromòbil: 3 mesos
Propietats de la nau
Massa de llançament	Mòdul de descens: 1200 kg; Astromòbil: 140 kg
Massa d'aterratge	Total: ~1,200 kg; Astromòbil: 140 kg
Dimensions	Astromòbil: 1.5 × 1.0 × 1.0 m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	7 desembre 2018
Lloc	Centre espacial de Xichang
Vehicle de llançament	Llarga Marxa 3B
Tipus d'òrbita	Activitat orbital
Tipus d'òrbita	òrbita d'halo
Aterratge lunar
Component de la missió	mòdul de descens
Data	3 gener 2019
Lloc	Tianhe Base (en) ; 44° 26′ 41″ S, 177° 35′ 57″ E / 44.44461°S,177.59911°E
Exploració
Component de la missió	Yutu-2
Data	3 gener 2019
Distància coberta	490.9 m
	Programa lunar xinès ← Chang'e 3 Chang'e 5 →

Chang'e 4 (xinès: 嫦娥四号, pinyin: Cháng'é Sìhào) és una missió d'exploració lunar xinesa, que incorpora un mòdul de descens i un astromòbil lunar. Chang'e 4 és el segon mòdul de descens i astromòbil lunar (rover) de la Xina, i es va construir com una còpia de reserva del Chang'e 3, com el Chang'e 2 ho va ser del Chang'e 1. Després de l'èxit de l'allunatge de la missió Chang'e 3, la configuració de Chang'e 4 es va ajustar per assolir nous objectius científics. Igual que els seus predecessors, la nau espacial rep el seu nom de la deessa de la lluna xinesa.^[1]^[2]

El 3 de gener de 2019, a les 10.26 hora local, l'Administració Espacial Nacional de la Xina aconsegueix per primer cop allunar a la cara oculta de la Lluna, concretament al cràter Von Kármán, dins la Conca d'Aitken.^[3]

Referències

↑ «Ouyang Ziyuan portrayed Chang E project follow-up blueprint». Science Times, 09-12-2011. [Consulta: 25 juny 2012].
↑ «China's Moon rover awake but immobile». Nature Publishing Group, 19-03-2013. [Consulta: 25 març 2014].
↑ Fontdeglòria, Xavier «La Xina situa la ‘Chang’e 4’ a la cara oculta de la Lluna». El País [Pequín], 03-01-2019.

Vegeu també

[1] «Ouyang Ziyuan portrayed Chang E project follow-up blueprint». Science Times, 09-12-2011. [Consulta: 25 juny 2012].

[2] «China's Moon rover awake but immobile». Nature Publishing Group, 19-03-2013. [Consulta: 25 març 2014].

[3] Fontdeglòria, Xavier «La Xina situa la ‘Chang’e 4’ a la cara oculta de la Lluna». El País [Pequín], 03-01-2019.

[1]

[2]

[3]

← 2017 · Llançaments orbitals el 2018 · 2019 →
Gener	USA-280 / Zuma – SuperView / Gaojing-1 03 · 04 – BeiDou-3 M7 · M8 – Cartosat-2F · Microsat · INS-1C · PicSat · ICEYE-X1 · Fox-1D – LKW-3 – ASNARO-2 – Jilin 1 07 · 08 · Xiaoxiang · Zhou Enlai · Kepler · Quantutong-1 – USA-282 / SBIRS-GEO-4 – Dove Pioneer · Lemur-2 × 2 · Humanity Star – Yaogan 30K · 30L · 30M · Weina 1A – SES-14 · Al Yah 3 – GovSat-1 / SES-16
Febrer	Kanopus-V №3 · №4 · S-Net × 4 · Lemur-2 × 4 – CSES · ÑuSat 4, 5 – TRICOM-1R – Falcon Heavy test flight (Tesla Roadster) – BeiDou-3 M3 · M4 – Progress MS-08 – Paz · Tintin A & B – IGS-Optical 6
Març	GOES-17 – Hispasat 30W-6 – O3b × 4 (FM13 to FM16) – Soiuz MS-08 – GSAT-6A – EMKA / Kosmos 2525 – BeiDou-3 M9 · M10 – Iridium NEXT 41–50 – Gaofen-1-02 · 03 · 04
Abril	Dragon CRS-14 · 1KUNS-PF · Irazú · UBAKUSAT – Superbird-B3 · HYLAS-4 – Yaogan 31A · 31B · 31C · Weina 1B – IRNSS-1I – AFSPC-11 · EAGLE – Blagovest-12L / Kosmos 2526 – TESS – Sentinel-3B – Zhuhai-1 × 5
Maig	Apstar 6C – InSight · MarCO A, B – Gaofen-5 – Bangabandhu-1 – Chang'e 4 Relay – Cygnus CRS OA-9E – Iridium NEXT 51–55 · GRACE-FO × 2
Juny	Gaofen-6 – SES-12 – Fengyun-2H – Soiuz MS-09 – IGS-Radar 6 – GLONASS-M 756 / Kosmos 2527 – XJSS A · B – Dragon CRS-15 (Biarri-Squad × 3 · BHUTAN-1 · Maya-1 · UiTMSAT-1)
Juliol	PRSS-1 · PakTES-1A – BeiDou IGSO-7 – Progress MS-09 – Telstar 19V – Galileo FOC 19–22 – Iridium NEXT 56–65 – BeiDou-3 M5 · M6 – Gaofen 11
Agost	Merah Putih – Parker Solar Probe – ADM-Aeolus – BeiDou-3 M11 · M12
Setembre	HY-1C – Telstar 18V – ICESat-2 — SSTL S1-4 · NovaSAR-1 – BeiDou-3 M13 · M14 – Kounotori 7 – Azerspace-2 / Intelsat 38 · Horizons-3e – CentiSpace-1-S1
Octubre	SAOCOM 1A – Yaogan 32A · 32B – Soiuz MS-10 – BeiDou-3 M15 · M16 – AEHF-4 – BepiColombo – HY 2B – Lotos-S1 №3 / Kosmos 2528 – Weilai-1 – CFOSAT – GOSAT-2 · KhalifaSat · Diwata-2B · Stars-AO · AUTcube2
Novembre	BeiDou-3 G1Q – GLONASS-M 757 / Kosmos 2529 – MetOp-C – "It's Business Time" (Lemur-2 × 2 · CICERO · IRVINE01 · NABEO · Proxima × 2) – GSAT-29 – Es'hail 2 – Progress MS-10 – Cygnus NG-10 – BeiDou-3 M17 · M18 – Jiading-1 · Tianping-1A, 1B · Tianzhi-1 · Weixing-6 – Mohammed VI-B – HySIS · Blacksky Global 1 · 29 more CubeSats – Strela-3M 16–18 / Kosmos 2530–2532
Desembre	Soiuz MS-11 – Eu:CROPIS · ESEO · IRVINE02 · Orbital Reflector (total de 64 CubeSats a la missió SSO-A) – GSAT-11 · GEO-KOMPSAT 2A – SpaceX CRS-16 – SaudiSat 5A, 5B – Chang'e 4 – "This One's For Pickering" (RSat-P · CubeSail · total de 16 CubeSats) – GSAT-7A – CSO-1 – Blagovest-13L / Kosmos 2533 – Hongyun 1 – USA-289 / GPS IIIA-01 – TJSW-3 – Kanopus-V №5 · №6 · GRUS-1 · D-Star ONE iSat · D-Star ONE Sparrow · Flock-3k × 12 · Lemur-2 × 8 · Lume-1 · ZACube-2 – Hongyan 1 · ÑuSat 6–8
Els llançaments estan separats per guions ( – ), les càrregues útils per punts ( · ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els CubeSats són amb lletra petita. Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis).