Vés al contingut

Chang'e 5

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialChang'e 5
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióaterratge lunar, missió de retorn de mostres i satèl·lit artificial Modifica el valor a Wikidata
Operador   China National Space Administration Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2020-087A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT47097 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAcadèmia de Tecnologia Espacial de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Massa
8.200 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data23 novembre 2020, 20:30:22 (en) Tradueix UTC
LlocCentre de llançament de satèl·lits de Wenchang, Centre espacial de Xichang Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentLlarga Marxa 5 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaAcadèmia Xinesa de Tecnologia de Vehicles de Llançament Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data16 desembre 2020, 17:59 UTC
LlocMongòlia Interior Modifica el valor a Wikidata
Programa lunar xinès Modifica el valor a Wikidata

Chang'e 5 (xinès tradicional: 嫦娥五號, xinès simplificat: 嫦娥五号, pinyin: Cháng'é wǔhào) fou una missió xinesa d'exploració lunar, que tingué el seu llançament el 24 de novembre del 2020. Igual que les seves predecessores i previstes successores, la nau espacial té el nom de la deessa lunar xinesa Chang'e.[1] Prevista inicialment per al 2017,[2] va ser posposada per al 2019[3] i, finalment, per al 2020.[4] El mòdul arribà a la Lluna l'1 de desembre. Es tractava d'una missió de retorn de mostres, amb l'objectiu d'enviar a la Terra entre 2 i 4 quilograms de sòl lunar i de mostres de roca, la primera d'aquestes característiques des del Luna 24 el 1976. Les roques recollides serien molt més joves que les obtingudes anteriorment.[5] El mòdul d'ascens es va enlairar des de la superfície de la Lluna el 4 de desembre amb, finalment, dos quilos de roques i terra. Va deixar-hi plantada una bandera del país, convertint-se en el segon país que ho aconseguia, 51 anys després que ho fessin els EUA. Aquest cop, la bandera era de «tela autèntica», segons van destacar fonts oficials.[6]

L'estudi de les mostres retornades per la missió va demostrar com la Lluna és geològicament més jove del que s'havia pensat. Totes les mostres dels anys 60 i 70 analitzades fins al moment tenien uns 3.000 milions d'anys però Chang'e 5 va recollir-ne unes d'uns 2.000 milions d'anys.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Duran, Xavier «La Xina envia una nau a la Lluna i serà el tercer país que hi reculli mostres». 3/24, 24-11-2020 [Consulta: 1r desembre 2020].
  2. ↑ «China's Lunar Probe Tester Ready for Chang'e 5 Mission», 11-08-2014.
  3. ↑ «Chine Eyes Manned Lunar Landing by 2036». , 09-08-2017 [Consulta: 17 agost 2017]. Arxivat 12 de novembre 2020 a Wayback Machine.
  4. ↑ «China to launch Chang'e-5 lunar probe in 2020» (en anglès). China Global Television Network (CGTN), 28-10-2019 [Consulta: 1r agost 2020].
  5. ↑ Duran, Xavier «La nau xinesa Chang'e 5 arriba a la Lluna després de 112 hores de viatge». 3/24, 02-12-2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
  6. ↑ «La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys». 3/24, 04-12-2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
  7. ↑ Nemchin, Alexander; Benedix, Gretchen «We shaved a billion years off the age of the youngest known Moon rocks, and rewrote lunar geological history» (en anglès). The Conversation, 07-10-2021 [Consulta: 9 octubre 2021].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chang%27e_5&oldid=33277949»