Vés al contingut

Channa punctata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChanna punctata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN166437 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae
GènereChanna
EspècieChanna punctata Modifica el valor a Wikidata
Bloch, 1793
Nomenclatura
Sinònims
  • Channa punctatus (Bloch, 1793)
  • Ophicephalus indicus (McClelland, 1842)
  • Ophicephalus karruwey (Lacépède, 1801)
  • Ophicephalus punctatus (Bloch, 1793)
  • Ophiocephalus affinis (Günther, 1861)[1]
  • Ophiocephalus indicus (McClelland, 1842)[2]
  • Ophiocephalus karrouveri (Lacépède, 1801)
  • Ophiocephalus lata (Hamilton, 1822)[3]
  • Ophiocephalus punctatus (Bloch, 1793)

Channa punctata és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.[4] És inofensiu per als humans i emprat com a esquer viu per a la pesca esportiva de cànnids més grossos.[5]

Morfologia

[modifica]

El cos, allargat i arrodonit, fa 31 cm de llargària màxima[6] (encara que la seua mida normal és de 15)[7] i la seua coloració varia des del negre fins al verd clar al dors i els flancs. De vegades, té taques negres al cos i a les aletes dorsal, anal i caudal, les quals són de color gris fosc (de vegades, amb la vora vermellosa), mentre que les pelvianes i les pectorals són taronja clar. Durant l'època de reproducció, el ventre dels mascles i de les femelles esdevé de color groc fosc fins a la línia lateral i amb molts petits melanòfors a la zona ventral dels mascles (taques negres en el cas de les femelles).[8] Boca grossa i amb 3-6 dents canines a la mandíbula inferior. 4-5 escates entre l'òrbita ocular i l'angle del preopercle. 12-13 escates predorsals. Les aletes pelvianes fan més de la meitat de la longitud de les pectorals i s'estenen fins a l'aleta anal. Aletes pectorals sense franges verticals i amb 15-16 radis, els quals fan un 75% de la llargada de la susdita aleta. 28-37 radis a l'aleta anal i 28-32 (rarament 33) a la dorsal. Aleta caudal arrodonida. Hom creu que localitza el menjar per l'olor, ja que té òrgans olfactius ben desenvolupats als sacs nasals i el paladar, els quals s'estenen fins a l'esòfag.[9][10] La seua hipertròfia mitocondrial (present en el doble con de la retina dels ulls) podria ésser una adaptació per millorar la seua visió en aigües tèrboles.[11][12] Pot viure indefinidament sense pujar a la superfície si l'aigua on viu està ben oxigenada (6 ml/L o més), però mor en el termini de 2-3 hores si el nivell d'oxigen arriba a 2,79 ml/L i no pot accedir a la superfície.[13][8][14][15][5]

Ecologia

[modifica]

És un peix d'aigua dolça i salabrosa, bentopelàgic, potamòdrom[16] i de clima temperat (com ara, les poblacions del riu Kabul a l'Afganistan) i tropical (34°N-7°N; 22 °C-28 °C[17] de temperatura i fins als 1.830 m d'altitud),[8] el qual viu a Àsia: els estanys, pantans, aigües salobres,[7] rases, arrossars, canals de reg[18] i, en el cas dels adults, aigües estancades de rierols fangosos[6] de l'Afganistan,[19] Pakistan,[20] l'Índia,[6][21] Sri Lanka,[7][22][23] el Nepal,[24][25][26] Bangladesh,[27][28][29][30][31] Birmània[32][33][34] i Yunnan (la Xina),[35] incloent-hi les conques dels rius Kabul, Indus, Ganges i Brahmaputra. Ha estat introduït a la badia Delagoa (el sud de Moçambic).[36][37][5][38][39]

En estat silvestre, menja peixets, cucs i insectes,[7] mentre que en captivitat, accepta gambetes i peix esmicolat.[5][40] Els joves es nodreixen principalment de zooplàncton, rotífers, insectes i larves de crustacis, mentre que els adults consumeixen peixos, gastròpodes,[41] insectes i vegetació aquàtica[42] (aquesta darrera, probablement, ingerida en el procés de captura de les preses animals). El canibalisme hi és rar.[8]

Assoleix la maduresa sexual al voltant d'un any de vida,[8] és bastant prolífic (entre 2.300 i 29.600 ous per posta)[8][43] i la reproducció té lloc durant tot l'any amb un període de màxima intensitat situat abans i durant els mesos del monsó.[38][5][44][45] Construeix nius i els progenitors protegeixen els ous (d'un diàmetre lleugerament inferior a 0,5 mm i pelàgics)[8] i les larves: la femella és responsable dels alevins, mentre que el mascle s'encarrega de custodiar el territori de la posta.[43][42] En captivitat, els pares han d'estar ben alimentats perquè, altrament, podrien devorar llurs cries.[43]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Günther, A., Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. 1861. Cat. Fishes v. 3: i-xxv + 1-586 + i-x.
  2. ↑ McClelland, J., 1842. On the fresh-water fishes collected by William Griffith, Esq., F. L. S. Madras Medical Service, during his travels under the orders of the Supreme Government of India, from 1835 to 1842. Calcutta Journal of Natural History, v. 2 (núm. 8): 560-589, Pls. 15, 18, 20, 21.
  3. ↑ Hamilton, F., An account of the fishes found in the River Ganges and its branches. Archibald Constable and Company, Edimburg i Londres 1822: i-vii + 1-405, Pls. 1-39.
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Talwar, P. K. i A. G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Volum 2. A. A. Balkema, Rotterdam.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo, Sri Lanka. 362 p.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment».
  9. ↑ Wee, Kok Leong, 1982. Snakeheads—Their biology and culture. A: Muir, J. F. i Roberts, R.J., eds. Recent advances in aquaculture: Boulder (Colorado), Westview Press, p. 180-213.
  10. ↑ Panday, J.P. i Dwivedi, A.S., 1974. Studies of morphology and physiology of olfactory organs in a murrel Channa punctatus (Bloch): Indian Journal of Zootomy, v. 14, núm. 1, p. 59-66.
  11. ↑ Narayanan, K. i A. A. Khan, 1995. Electron microscopic studies on the retinal photoreceptors of the spotted snakedhead, Channa punctatus. J. Fish Biol. 46:541-544.
  12. ↑ Anctil, M. i M. A. Ali, 1976. Cone droplets of mitochondrial origin in the retina of Fundulus heteroclitus (Pisces: Cyprinodontidae). Zoomorphology 84:103-111.
  13. ↑ Pandey, B. N. i Chanchal, A. K., 1977. Minimum level of oxygen in water for fish survival without air breathing: Bangladore, l'Índia, Current Science, v. 46, núm. 18, p. 653-654.
  14. ↑ Qasim, S. Z. i V. S. Bhatt, 1966. The growth of the freshwater murrel, Ophicephalus punctatus (Bloch). Hydrobiologia 36:165-177.
  15. ↑ Bardach, J. E., Ryther, J. H. i McLarney, W. O., 1972. Aquaculture: The farming and husbandry of freshwater and marine organisms: Wiley, Nova York, Interscience, 868 p.
  16. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. ↑ Baensch, H. A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  18. ↑ Kumar, C. R. A. i Mittal, D. D., 1993. Habitat preference of fishes in wetlands in relation to aquatic vegetation and water chemistry: Journal of the Bombay Natural History Society, v. 90, núm. 2, p. 181-192.
  19. ↑ Coad, B. W., 1981. Fishes of Afghanistan, an annotated check-list. Publ. Zool. Natl. Mus. Can. 14:23p.
  20. ↑ Akhtar, N., 1991. Azad Jammu and Kashmir. Cold water fisheries development interim report. Report for Project PAK/88/048. FAO, Roma. 25 p.
  21. ↑ Archarya, P. i M.B. Iftekhar, 2000. Freshwater ichthyofauna of Maharashtra State. P.136-144. A: Ponniah, A.G. i A. Gopalakrishnan (eds.). Endemic Fish Diversity of Western Ghats. NBFGR-NATP Publication. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, U.P., Índia. 1, 347 p.
  22. ↑ De Silva, K. H. G. M., 1991. Population ecology of the paddy field-dwelling fish Channa gachua (Günther) (Perciformes, Channidae) in Sri Lanka. J. Fish Biol. 38(4):497-508.
  23. ↑ Checklist of the Freshwater Fishes of Sri Lanka (anglès)
  24. ↑ Shrestha, J., 1994. Fishes, fishing implements and methods of Nepal. Smt. M.D. Gupta, Lalitpur Colony, Lashkar (Gwalior), Índia. 150 p.
  25. ↑ Shrestha, T.K., 1990. Resource ecology of the Himalayan waters. Curriculum Development Centre, Tribhuvan University, Katmandú, Nepal. 645 p.
  26. ↑ Shrestha, T.K., 2008. Ichthyology of Nepal: a study of fishes of the Himalayan waters. Katmandú: Himalayan Ecosphere, 388 p., (104) p. of plates: col. ill., col. maps; 23 cm.
  27. ↑ Ahmed, M., 1991. A model to determine benefits obtainable from the management of riverine fisheries of Bangladesh. ICLARM Tech. Rep. 28, 133 p.
  28. ↑ Arthur, J. R. i A. B. A. Ahmed, 2002. FAO Fish. Tech. Paper (T369/1), 77 p. «Checklist of the parasites of fishes of Bangladesh».
  29. ↑ De Graaf, G., 2003. The flood pulse and growth of floodplain fish in Bangladesh. Fish. Manage. Ecol. 10:241-247.
  30. ↑ Mustafa, M. G. i G. de Graaf, 2008. Population parameters of important species in inland fisheries of Bangladesh. Asian Fish. Sci. 21:147-158.
  31. ↑ Rahman, A.K.A., 1989. Freshwater fishes of Bangladesh. Zoological Society of Bangladesh. Department of Zoology, University of Dhaka. 364 p.
  32. ↑ Hla Win, U., 1987. Checklist of fishes of Burma. Ministry of Livestock Breeding and Fisheries, Department of Fisheries, Burma.
  33. ↑ Khin, U., 1948. Fisheries in Burma. Gov't. Printing, Yangon. 180 p.
  34. ↑ Oo, W., 2002. Inland fisheries of the Union of Myanmar. A: T. Petr i D.B. Swar (eds.) Cold Water Fisheries in the Trans-Himalayan Countries. FAO Fish. Tech. Pap. 431.
  35. ↑ Nichols, J.T., 1943. The freshwater fishes of China. Natural history of Central Asia: Volum IX. The American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units, 322 p.
  36. ↑ Smith, J. L. B., 1950. Two noteworthy non-marine fishes from South Africa: Annals and Magazine of Natural History. V. 12, núm. 3, pàgines 705-710.
  37. ↑ Anònim, 2003. Assessment of mangrove degradation and resilience in the Indian subcontinent: the cases of Godavari estuary and south-west Sri Lanka. Final Report ICO-DC: IC18-CT98-0295.
  38. ↑ 38,0 38,1 UICN (anglès)
  39. ↑ GBIF (anglès)
  40. ↑ Reddy, P. B., 1980. Food and feeding habits of Channa punctata (Bloch) from Guntur. Indian J. Fish. 27(5):123-129.
  41. ↑ Reddy, Y. S. i Rao, M. B., 1990. Food and feeding habits of Channa punctatus (Bloch) from Hussainsagar Lake, Hyderabad: Proceedings of the 2nd Indian Fisheries Forum, May 27-31, 1990, Bangalore, l'Índia, p. 109-111.
  42. ↑ 42,0 42,1 Quayyum, A. i Qasim, S. Z., 1962. Behavior of the Indian murrel, Ophicephalus punctatus, during brood care: Copeia 1956, núm. 2, p. 465-467.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 2004-6 Aquaticcommunity.com (anglès)
  44. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  45. ↑ Qasim, S. Z. i A. Qayyum, 1953. Fecundities of some freshwater fishes. Proc. natn. Inst. Sci. India, 29(4):373-382.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Channa_punctata&oldid=34291230»