Vés al contingut

Chantal Akerman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChantal Akerman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Chantal Anne Akerman Modifica el valor a Wikidata
6 juny 1950 Modifica el valor a Wikidata
Etterbeek (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2015 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
20è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 49 48° 51′ 46″ N, 2° 23′ 36″ E / 48.862703°N,2.393278°E / 48.862703; 2.393278 Modifica el valor a Wikidata
FormacióINSAS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques, art i pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Brussel·les
Nova York
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora de cinema, artista de videoinstal·lacions, directora de fotografia, realitzadora, cineasta, artista, escriptora, intèrpret, artista visual, actriu, fotògrafa, guionista, professora d'universitat, productora de cinema, videoartista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata - 2015 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEuropean Graduate School
Universitat de la Ciutat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Representada perMarian Goodman Gallery Modifica el valor a Wikidata
Participà en
200760è Festival Internacional de Cinema de Canes
8 juny 2002Documenta 11
200255è Festival Internacional de Cinema de Canes
200053è Festival Internacional de Cinema de Canes
199952è Festival Internacional de Cinema de Canes
198639è Festival Internacional de Cinema de Canes
198336è Festival Internacional de Cinema de Canes
24 juny 1977documenta 6
197730è Festival Internacional de Cinema de Canes
197528è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeSonia Wieder-Atherton Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
13 octubre 2015funeral (cementiri de Père-Lachaise) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001901 Allocine: 3826 Allmovie: p79189 TCM: 662957 AFI: 277516 TMDB.org: 130030
Musicbrainz: a765fb94-353c-4417-ad6a-059bf0280d86 Discogs: 3077585 Find a Grave: 153347440 Modifica el valor a Wikidata

Chantal Anne Akerman (Brussel·les, 6 de juny de 1950 - París, 5 d'octubre de 2015) fou una directora belga coneguda per les seves observacions sobre la vida quotidiana, el fet de ser dona, la sexualitat, l'aïllament i el judaisme. El seu treball més conegut és Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles, reconegut per la crítica com una "obra mestra". L'any 2022 encapçalà la llista de Sight & Sound de les millors pel·lícules de la història segons 1.639 crítics d'arreu del món, una fita que només tres pel·lícules fins llavors havien obtingut: Ciutadà Kane, Vertigen (D'entre els morts) i El lladre de bicicletes. News from Home aconseguí el lloc 52.[1]

Akerman fou una influent feminista en la cultura cinematogràfica.[2]

Infantesa i educació

[modifica]

Akerman va néixer a Brussel·les. La seva família van ser supervivents de l'holocaust a Polònia.[3] Només va tenir una germana, la Sylviane Akerman. La seva mare, Natalia (Nelly), va sobreviure durant anys a Auschwitz on el seu pare sí que va ser assassinat.[4]

Amb 18 anys, Akerman va entrar a l'Institut National Supérieur des Arts du Spectacle et des Techniques de Diffusion, una escola de cinema. La seva mare li va donar suport preferint que estudiés al fet que es casés jove.[5] Finalment, Akerman va abandonar els estudis durant el primer curs per produir el seu curt Saute ma ville.

Relació amb la seva mare

[modifica]

Des de ben petita Akerman i la seva mare van tenir una relació molt propera, cosa que la cineasta va plasmar en diverses pel·lícules, com No Home Movie o News from Home. En aquesta última, Akerman utilitza cartes que la seva mare li escriu com a narració en off i per descriure el dia a dia quotidià per a tothom. L'any 2015 estrenà el seu últim projecte, No Home Movie, en què es va dedicar a rodar els últims mesos de vida de la seva mare, principalment els que hi passava a la cuina.

Mort

[modifica]

Segons la seva germana gran, Akerman havia estat hospitalitzada per depressió. Després de l'alta hospitalària, va tornar a París, on deu dies després va ser trobada morta. Segons Le Monde la causa de la mort va ser el suïcidi.[3]

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges de ficció

[modifica]

Akerman n'és directora i guionista de tots els següents projectes, amb una excepció: Letters Home, del qual només és directora. A més, sols exerceix de productora en Je, tu, il, elle i en La Folie Almayer.

Akerman també apareix com a actriu en Je, tu, il, elle (com a protagonista) i amb un cameo en Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les.

Sonia Wieder-Atherton, compositora i parella d'Akerman fins a la seva mort, compon la banda sonora d'Histoires d'Amérique, Un divan a Nova York i Demain on déménage. A més, participa com a violoncel·lista en Golden Eighties, Nuit et jour, Un divan a Nova York, La Captive i Demain on déménage.

Any Títol Anotacions
1973 Hanging Out Yonkers Se'n van rodar hores d'entrevistes però mai es va acabar.
1974 Je, tu, il, elle Narra l'aïllament d'una dona, interpretada per Akerman, i els seus encontres sexuals. Va ser la primera escena cinematogràfica lèsbica i durant temps la més llarga.[6]
1975 Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les (Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles) Descriu durant tres hores i vint-i-un minuts l'extrema ritualització de les tasques domèstiques d'un mestressa de casa vídua que viu amb el seu fill adolescent.
1978 Les Rendez-vous d'Anna Narra els viatges per Europa d'una directora de cinema i com la gent amb qui es troba li va explicant els seus secrets més íntims, tot i que ella no té pas interés en cap de les persones.
1982 Toute une nuit Durant una calorosa nit unes 24 persones recorren els carrers i els bars intentant trobar alguna connexió emocional o sexual.[7]
1983 L'homme à la valise
1986 Golden Eighties Un musical (amb la lletra escrita per Akerman) sobre l'amor no correspost i sobre passions d'un grup de treballadors i clients d'un saló de bellesa, una botiga de roba, d'un cinema i d'un bar, tot en el mateix centre comercial.[8]
1986 Letters Home Recreació amb dues actrius de la correspondència de Sylvia Plath a la seva mare.[9][10]
1989 Histoires d'Amérique Narra les crisis d'identitat i les dificultats d'un grup de jueus als Estats Units, entre els quals hi ha supervivents de l'holocaust.[11]
1991 Nuit et jour El marit d'una parella presenta a la seva muller un company amb qui tindrà un romanç.
1994 Portrait d’une jeune fille de la fin des années 60 á Bruxelles Film autobiogràfic d'una noia enamorada de la seva millor amiga. Fet per a televisió.
1996 Un divan a Nova York (Un divan à New York) Única pel·lícula d'Akerman doblada al català (al 2001).[12]
2000 La Captive Inspirada en La Prisonnière, de Marcel Proust. Un home intenta saber-ho tot sobre una dona a la qual té captiva al seu pis a París. Tot i això, la dona aconsegueix trobar un espai de llibertat tant física com mental.
2004 Demain on déménage Comèdia que narra la relació entre una mare i una filla quan decideixen viure juntes després d'enviudar la mare.
2011 La Folie Almayer

Curtmetratges de ficció

[modifica]

Akerman n'és guionista i directora de tots els curts següents:

Any Títol Minuts Anotacions
1968 Saute ma Ville 13 Primer treball d'Akerman. Curt, que també protagonitza, en què una dona atrapada en la seva vida decideix fer explotar la cuina de casa seva.[13]
1971 L'enfant aimé ou Je joue à être une femme mariée 35 Confessions entre una mare i la seva filla, amb la mateixa Akerman, simpatitzant més amb la filla, que hi és present.[14]
1972 La Chambre 11 Akerman n'és l'editora també. Plans en 360° d'una dona (Akerman) fent diferents feines cada cop que la càmera ha donat una volta sencera.[15]
1973 Le 15/8 42 Codirigit, coescrit, coeditat i cofotografiat amb Samy Szlingerbaum. Akerman també hi apareix com a actriu. És el 15 d'agost i una noia es troba sola al seu pis, moment perfecte perquè en un monòleg reflexioni sobre la seva vida.
1984 J'ai faim, j'ai froid 12 (100 antologia) Akerman dirigeix i escriu un segment per a la pel·lícula antològica Paris vu par, 20 ans après, en què dues noies recorren París sense diners i sense casa intentant no passar ni fred ni gana; per sort la seva amistat les fa estar sempre juntes.
1984 New York, New York bis 8 Curt perdut. La trama gira al voltant d'un suïcidi.[16]
1986 La paresse, també conegut com Portrait d'une Paresseuse 14 Segment per a la pel·lícula antològica Seven Women, Seven Sins. Akerman, de nou com a actriu, es desperta, però la mandra pot més que ella.
1986 Le marteau 4 Curt humorístic amb l'escultor Jean-Luc Vilmouth, un martell i el joc de la cadira.[17]
1986 Mallet-Stevens 7 Curt rodat al mateix carrer en què Robert Mallet-Stevens dissenyà unes cases.[18]
1991 Pour Febe Elisabeth Velásquez, El Salvador 3 (110 antologia) Akerman dirigeix un segment de la pel·lícula antològica Contre l'oubli, treball que Amnistia Internacional va encarregar per denunciar la violació de drets humans per motius polítics. Akerman dedica el curt a la sindicalista Febe Elizabeth Velásquez, assassinada per una bomba juntament amb altres sindicalistes. Febe fou secretària general de la Federació Nacional Sindical de Treballadors d'El Salvador.[19]
1992 Le déménagement 42 Un home es trasllada del seu antic pis a un de molt més modern i equipat. Allí comença un monòleg sobre la indecisió.[20]
2007 Tombée de nuit sur Shanghaï 15 (60 antologia) Segment per a la pel·lícula antològica L'État du monde.[21]

Documentals

[modifica]
Any Títol Duració Anotacions
1972 Hotel Monterey 62 Primer llargmetratge d'Akerman en què, utilitzant les imatges d'un hotel, narra des del luxe fins als lloc més claustrofòbics.[22]
1977 News from Home 85 Akerman narra, utilitzant com a veu en off la correspondència amb la seva mare entre 1971 i 1973, el dia a dia dels habitants de Nova York, ciutat on la directora va viure un temps.
1980 Dis-moi 46 Akerman entrevista dones jueves d'avançada edat que van sobreviure a l'holocaust.
1983 Les Années 80 82 Descripció de Golden Eighties, en què Akerman ensenya com treballa amb actors, com es componen les coreografies o com se'n defineix cada pla.[23]
1983 Un jour Pina à demandé 57 Documental en què Akerman segueix personalment i professional la coreògrafa Pina Bausch, que es troba de gira per l'l'Alemanya Occidental, Itàlia i França. Ambdues comparen les seves carreres i les seves similituds.[24][25]
1984 Lettre d'un cinéaste 8 Encàrrec en què el programa Cinéma, cinémas (1982-1991) li pregunta a Chantal Akerman què cal per ser una directora. Ella respon humorísticament que només hi cal menjar, dormir i vestir-se.[26]
1989 Les trois dernières sonates de Franz Schubert 49 Documental sobre les tres últimes sonates de Franz Schubert. El pianista Alfred Brendel interpreta les sonates a més de fer-ne un exhaustiu repàs. Sonia Wieder Atherton també n'interpreta unes peces.[27]
1989 Trois strophes sur le nom de Sacher 12 Concert de Sonia Wieder-Atherton interpretant Trois Strophes sur le nom de Sacher de Henri Dutilleux.[28]
1993 D'Est 107 Documental sense diàlegs rodat a Polònia, Lituània, Ucraïna, Rússia i Alemanya després de la dissolució de l'URSS, en què Akerman disseca els moments de tensió i dubtes d'una societat que ha canviat totalment.[29]
1997 Chantal Akerman par Chantal Akerman 64 Documental sobre la filmografia d'Akerman com a encàrrec pel programa de televisió Cinéma de nôtre temps.[30][31]
1999 Sud 71 Documental sobre l'assassinat de James Byrd Jr. a mans de tres supremacistes blancs als Estats Units. Byrd fou arrossegat per un cotxe fins a morir.[32]
2002 De l'autre côté 103 Akerman també n'és una de les tres directores de fotografia. Narra la immigració il·legal entre Mèxic i els Estats Units i com aquests últims utilitzen com a mètode punitiu la deportació a punts desèrtics i muntanyosos d'Arizona.
2003 Avec Sonia Wieder-Atherton 41 Documental que repassa la vida i la carrera d'Atherton, la seva decisió d'aprendre a tocar el violoncel i finalment una gravació d'una peça musical interpretada per Atherton.[33][34]
2006 Là-bas 78 Akerman n'és directora de fotografia juntament amb Robert Fenz. Vivint temporalment a Tel-Aviv (Palestina), Akerman, sense sortir del seu pis, reflexiona sobre la identitat jueva, la seva infantesa i la seva família.[35]
2009 A l’Est amb Sonia Wieder-Atherton (À l'Est avec Sonia Wieder-Atherton) 52[36] Vista a Catalunya a la Mostra Internacional de Films de Dones.[37] Gravació a Varsòvia d'un concert de Sonia Wieder-Atherton juntament amb l'Orquestra Simfònica.
2015 No Home Movie 115 Akerman n'és directora de fotografia. Última pel·lícula d'Akerman, en què retrata la seva relació amb la seva mare a partir de converses gravades sobretot a la cuina. Akerman rodà 40 hores de material. La seva mare morí poc després del final del rodatge.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Serra, Xavi. «Per què una pel·lícula belga del 1975 és ara la millor de la història del cinema?», 02-12-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  2. ↑ Foster, Gwendolyn Audrey. Identity and Memory: The Films of Chantal Akerman (en anglès). SIU Press, 2003. ISBN 978-0-8093-2513-9. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Donadio, Rachel; Buckley, Cara «Chantal Akerman, Whose Films Examined Women’s Inner Lives, Dies at 65» (en anglès). The New York Times, 06-10-2015. ISSN: 0362-4331.
  4. ↑ «Chantal Akerman obituary» (en anglès), 08-10-2015. [Consulta: 3 setembre 2022].
  5. ↑ «Thejc». [Consulta: 3 setembre 2022].
  6. ↑ «Keeping a distance: Chantal Akerman’s Jeanne Dielman» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2022].
  7. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «Toute une nuit « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  8. ↑ «GOLDEN EIGHTIES | Festival de Cine de Sevilla» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  9. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «Letters Home « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  10. ↑ «Cartas a casa – FICUNAM» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  11. ↑ «Histoires d'Amérique - Food, Family and Philosophy» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  12. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Un divan a Nova York». [Consulta: 3 setembre 2022].
  13. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «Saute ma ville « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  14. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «L’Enfant aimée ou Je joue à être une femme mariée « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  15. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «La Chambre « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  16. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «New York, New York bis « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  17. ↑ «The Hammer» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  18. ↑ «Mallet-Stevens» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2022].
  19. ↑ Núñez, Roselia. «Perfiles de mujeres y hombres d'El Salvador: Febe Elizabeth Velásquez: primera al mando de la UNTS y Secretaria General de FENASTRAS». [Consulta: 3 setembre 2022].
  20. ↑ «Le déménagement | Les Poissons Volants» (en francès). [Consulta: 3 setembre 2022].
  21. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «Tombée de nuit sur Shanghai (in L’État du monde) « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  22. ↑ «Hotel Monterey» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  23. ↑ «Les Années 80 (1983)» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  24. ↑ «Un jour Pina a demandé... | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 3 setembre 2022].
  25. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «Un jour Pina a demande « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  26. ↑ «LETTRE D’UN CINÉASTE : CHANTAL AKERMAN |» (en francès). [Consulta: 3 setembre 2022].
  27. ↑ «Chantal Akerman: Film-Making as Composing» (en anglès), 11-11-2014. [Consulta: 3 setembre 2022].
  28. ↑ «Images de la culture : Trois strophes sur le nom de Sacher - catalogue général». [Consulta: 3 setembre 2022].
  29. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «D’Est « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  30. ↑ «- Vidéo» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  31. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «Chantal Akerman par Chantal Akerman (“Cinema, de notre temps”) « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  32. ↑ EmanuelLevy. «Sud (South, 1999): Akerman's Portrait of Hate Crime Killing of James Byrd | Emanuel Levy» (en anglès americà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  33. ↑ «With Sonia Wieder-Atherton» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  34. ↑ «Son chant + Avec Sonia Wieder-Atherton | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 3 setembre 2022].
  35. ↑ «LÀ-BAS» (en castellà). [Consulta: 3 setembre 2022].
  36. ↑ CINEMATEK., The Fondation Chantal Akerman in collaboration with. «A l’Est avec Sonia Wieder-Atherton « Fondation Chantal Akerman» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2022].
  37. ↑ «À l’est avec Sonia Wieder-Atherton – Arxiu en línia de la Mostra Internacional de Films de Dones». [Consulta: 3 setembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Pàgina web de la Chantal Akerman Foundation (anglès).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chantal_Akerman&oldid=33999698»