Chappaqua
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Conrad Rooks |
| Protagonistes | |
| Producció | Conrad Rooks |
| Guió | Conrad Rooks |
| Música | Ravi Shankar, Philip Glass |
| Fotografia | Étienne Becker, Robert Frank i Eugen Schüfftan  |
| Muntatge | Kenout Peltier |
| Distribuïdor | Universal Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1966 |
| Durada | 82 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
        
| |
Chappaqua és una pel·lícula franco-americana de i amb Conrad Rooks estrenada el 1966. És un film emblemàtic de la generació beat.[1]
Narra les aventures d'un jonqui afortunat que intenta desintoxicar-se en una clínica francesa en un castell barroc on desvela a un metge, dr Benoit.[2] Li parla de la seva joventut, somnis, ideals i anhels.[3] L'argument no segueix cap fil lògic o cronològic, és més aviat una juxtaposició de seqüències dissoltes arreu al món: Nova York, París, Sri Lanka, Mèxic, Índia….[3] El film va dividir el públic: va fascinar els uns i avorrir els altres.[4]
Chappaqua és una pel·lícula autobiogràfica, finançada pel seu autor. S'hi troben (entre altres) William Burroughs, Ravi Shankar i Allen Ginsberg. Realitzades per Robert Franck, les imatges en blanc i negre barregen hàbilment al·lucinacions i realisme cru.[5] Aquesta pel·lícula ha rebut el premi especial del jurat al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 1966.[6]
Repartiment
[modifica]- Jean-Louis Barrault: Dr. Benoit
- Conrad Rooks: Russel Harwick
- William S. Burroughs: Opium Jones
- Allen Ginsberg: Messie
- Ravi Shankar: Déu del Sol
- Paula Pritchett: Water Woman
- Ornette Coleman: Peyote Eater
- Swami Satchidananda: El Guru
- Moondog: El profeta
- Ed Sanders: The Fugs
- Rita Renoir
- Jacques Seiler
- Peter Orlovsky
- Pascal Aubier
- The Fugs: ells mateixos
- Hervé Villechaize: Little Person
Premis i nominacions
[modifica]- Candidat al Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1966, però va ser el film La Battaglia di Algeri de Gillo Pontecorvo que va guanyar.[7]
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Chappaqua». Ovni Desorg Dot Org, s.d. [Consulta: 15 maig 2023].
- ↑ De Kuyper, Eric «Chappaqua Filmdagboek van een verslaafde [Chappaqua, diari d'un jonqui]» (en neerlandès). Streven, pàg. 144-149.
- ↑ 3,0 3,1 De Kuyper, 1966, p. 144.
- ↑ De Kuyper, 1966, p. 148.
- ↑ «Conrad Rooks's 'Chappaqua' Is a Therapeutic Travelogue of the Unconscious» (en anglès). The New York Times, 06-11-1967. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Cinéma : l'actu, les critiques et les séances des films en salles.» (en francès). [Consulta: 15 maig 2023].
- ↑ «Venice Film Festival (1966)». [Consulta: 15 maig 2023].
