Vés al contingut

Ansiktet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAnsiktet
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAllan Ekelund Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErik Nordgren Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGunnar Fischer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOscar Rosander Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSvensk Filmindustri i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 desembre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstocolm Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0051365 FilmAffinity: 750961 Allocine: 528 Rottentomatoes: m/the_magician_1958 Letterboxd: the-magician-1958 Allmovie: v30838 TCM: 82380 TV.com: movies/the-magician TMDB.org: 29453 Modifica el valor a Wikidata

Ansiktet és una pel·lícula sueca d'Ingmar Bergman, estrenada el 1958.

Argument

[modifica]

El 1846, a Suècia, la tropa de teatre del «Doctor Vogler», especialitzada en prestidigitació i venda de filtres diversos, arriba a Estocolm. Els membres de la petita tropa són interceptats pel cònsol, que els convida a passar la vesprada a casa seva, en companyia del prefecte i del director de la salut, per tal de verificar els seus pretesos talents.

Vergerus no creu en els dons sobrenaturals de Vogler i l'hi manifesta amb ironia i menyspreu. En canvi, Ottilia, la dona del cònsol és convençuda, com el seu marit, que el "mag" li podrà explicar la mort de la seva filla.

Vergerus ha descobert que Aman, l'ajudant de Vogler, és en realitat una dona, Manda, l'esposa d'aquest últim. Intenta en va seduir-la i atreu la còlera de Vogler que treu la seva màscara i revela una cara de vell.

La representació té lloc l'endemà. Antonsson, empleat del cònsol, és sotmès als poders hipnòtics de Vogler però es revolta contra aquest, l'escanya i es penja. Vergerus fa l'autòpsia del cadàver de Vogler mentre que es tracta en realitat del d'un cert Spegel, comediant alcohòlic mort la nit abans als braços de Vogler.[1]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Ansiktet». The New York Times.