Charles Albert Edwin Harriss
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1862 |
| Mort | 31 juliol 1929 (66 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
 
| |
Charles Albert Edwin Harriss (17 de desembre de 1862 - 31 de juliol de 1929) va ser un compositor, empresari, educador, organista-director de cor i director d'orquestra anglès i canadenc.
Adolescència i educació
[modifica]Harriss va néixer a Londres. Era fill d'Edwin Harriss, organista i director de cor. Va estudiar al "St. Michael's College", Tenbury, amb Sir Frederick Ouseley. Després de graduar-se, el seu primer treball va ser el de mestre de cor a l'església de "St. John's a Wrexham", Gal·les.
Carrera
[modifica]Als 18 anys Harriss va ser nomenat organista en una església de Welshpool, Gal·les. A través de les connexions del seu mestre Ouseley a Canadà i després d'una petició directa d'Agnes Macdonald, esposa del primer ministre del Canadà, Sir John Macdonald, Harriss va ser convidat a fer una audició per a la feina d'organista a "St. Alban the Martyr" a Ottawa, Canadà. Després d'instal·lar-s'hi el 1882, es va convertir en l'organista de la "Christ Church Cathedral" de Montreal (1883–1886). El 1886 Harriss va succeir el seu propi pare com a organista a l'església del "Sant Apòstol", també a Mont-real.[1]
Harriss va compondre diversos himnes i altres obres corals.[2][3] La seva composició més famosa és la seva òpera Torquil, concebuda primerament el 1896 com una partitura per a piano i vocal subtitulada "una llegenda dramàtica escandinava", sobre un text d'Edward Oxenford. Tot i que estructuralment operístic, el compositor va advertir a la partitura que "pot ser cantada per les societats corals, però s'ha de donar sense costum ni acció". Torquil va ser estrenat el 22 de maig de 1900 a Massey Hall, Toronto, per lOrquestra del Festival de Boston amb la direcció de Harriss.[4]
El 1894 Harriss es va convertir en el director fundador del Conservatori de Música McGill (avui l'Escola de Música Schulich), supervisant 26 instructors de música.[5] Va continuar component música religiosa, incloent misses i cantates.[6]
Harris va organitzar una sèrie de festivals de música a tot Canadà.[7] El 1910 va publicar diverses obres patriòtiques.[8] També va estar al capdavant o portant les brillants estrelles del dia al seu país recentment adoptat, com el baríton anglès Charles Santley el 1891 i la soprano Emma Albani el 1896.
Vida particular
[modifica]El 1897, Harriss es va casar amb Ella Beatty-Shoenberger, filla de John Beatty, M.D., professor de Ciències a la Universitat Victoria, Cobourg, Ontario, i Eleanor Armstrong.[9] Va ser vídua de l'industrial nord-americà George K. Shoenberger, que li va deixar una fortuna considerable. El 1900 la parella va comprar la casa d'Ottawa de Lady Macdonald, Earnscliffe.[10]
Segons Nadia Turbide al Diccionari de biografia canadenca, Harriss era un ferm imperialista britànic que intentava portar els "estàndards" culturals britànics als dominis de la corona a l'estranger.[11]
Charles A. E. Harriss de vegades es confon amb el seu homònim i company de composició, Charles Lewis Matthew Harris (1863-1925). A més de la similitud entre els seus noms i cognoms, la confusió es produeix pel fet que aquest últim era també un organista i mestre de cor, nascut també a Anglaterra (Staningly, Yorkshire) i que més tard (de petit) es va traslladar al Canadà, finalment convertint-se en el fundador i primer director del Conservatori Hamilton.
Mort i llegat
[modifica]Harriss va morir el 1929. Els seus papers estan arxivats a la Biblioteca Nacional del Canadà.[12]
Treballs (selecció)
[modifica]- Daniel before the King, cantata dramàtica, 1884
- Torquil, òpera lírica, 1894
- Festival Mass, 1901
- Coronation Mass for Edward VII, 1903
- Pan, choric idyll, 1904
- The Sands of Dee, balada, 1904
- The Crowning of the King, oda, 1911
- The Admiral, òpera còmica, 1902
- Canadian Fantasie, 1904
Notes
[modifica]- ↑ http://www.biographi.ca/en/bio/harriss_charles_albert_edwin_15E.html
- ↑ Elaine Keillor (18 March 2008). Music in Canada: Capturing Landscape and Diversity. McGill-Queen's Press – MQUP. p. 353. ISBN 978-0-7735-3391-2.
- ↑ André de Quadros (16 August 2012). The Cambridge Companion to Choral Music. Cambridge University Press. p. 110. ISBN 978-1-107-49339-1.
- ↑ https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/torquil-a-scandinavian-dramatic-legend-emc
- ↑ Robin Elliott; Gordon Ernest Smith (2001). Istvan Anhalt: Pathways and Memory. McGill-Queen's Press – MQUP. p. 36. ISBN 978-0-7735-2102-5.
- ↑ "Choral composition". The Canadian Encyclopedia
- ↑ George Alfred Proctor (1980). Canadian music of the twentieth century. University of Toronto Press. pp. 5–6. ISBN 978-0-8020-5419-7.
- ↑ Musical News. 38. 1910. p. 146.
- ↑ Morgan, Henry James, ed. (1903). Types of Canadian Women and of Women who are or have been Connected with Canada. Toronto: Williams Briggs. p. 149.
- ↑ http://www.biographi.ca/en/bio/harriss_charles_albert_edwin_15E.html
- ↑ http://www.biographi.ca/en/bio/harriss_charles_albert_edwin_15E.html
- ↑ Julian Rushton (5 July 2017). Europe, Empire, and Spectacle in Nineteenth-Century British Music. Taylor & Francis. p. 171. ISBN 978-1-351-56764-0.
Enllaços externs
[modifica]- https://www.collectionscanada.gc.ca/4/7/m15-363-e.html a la Biblioteca i Arxius de Canadà