Vés al contingut

Frederick Ouseley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
Frederick Ouseley

retrat del compositor Frederick Ouseley Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrederick Gore Ouseley
12 agost 1825 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Hereford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Professor Heather
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, organista i musicògraf
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaronet
Ouseley baronets (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareGore Ouseley Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: fc6a5400-fe8f-4db3-bfae-5948b8aaeb26 Discogs: 2070923 IMSLP: Category:Ouseley,_Frederick_Arthur_Gore Modifica el valor a Wikidata

Frederick Ouseley (Londres, 12 d'agost de 1825 - Hereford, 6 de maig de 1889) fou un compositor, organista i musicògraf anglès.

Feu els estudis a la Universitat d'Oxford i ensems els de música amb els de teologia, ordenant-se de sacerdot el 1855, el mateix any en què prengué el grau de doctor en música, i fou nomenat professor d'aquesta matèria de la Universitat d'Oxford i primer chantre de la catedral de Hereford.

A la vegada fou pianista distingit, notable improvisador, organista, violinista, etc., i als vuit anys havia compost una òpera titulada L'isola desabitata, posseïdor d'una quantiosa fortuna, reuní una magnífica biblioteca.

La seva millor obra és l'oratori The Martyrdom of St. Policarp, composició d'estil ample i pur, inspirada i enèrgica. Entre les seves altres obres i figuren nombroses composicions religioses, especialment una gran cantata a cinc veus i orquestra, i l'oratori Hagar, sonates, trios, quartets, sextets per a piano i instruments d'arc, preludis i fugues per a piano i orgue, melodies italianes i angleses, etc.

A més és autor de tractats d'harmonia (1868), contrapunt i fuga (1868), composició (1875), i nombrosos articles en el Dictionary de George Grove.

Entre els seus molts alumnes s'hi compta Charles Albert Edwin Harriss.

Bibliografia

[modifica]