Vés al contingut

Charles Algernon Parsons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Charles Algernon Parsons
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1854 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1931 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Kingston (Colònia de Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortneuropatia perifèrica Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt John's College, Cambridge Modifica el valor a Wikidata
High Sheriff of Northumberland
1910 – 1911 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaHoleyn Hall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglo-irlandès
FormacióTrinity College (Dublín)
St. John's College, Cambridge
Es coneix perTurbina de vapor
Activitat
Camp de treballTurbina de vapor Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyeria
OrganitzacióNewcastle
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1925–)
Royal Society (1898–)
Institució d'Enginyers Civils
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
British Association for the Advancement of Science Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKatharine, Lady Parsons (1883–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsRachel Parsons, Algernon George Parsons Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Parsons Modifica el valor a Wikidata  i Mary Rosse Modifica el valor a Wikidata
GermansLawrence Parsons, 4th Earl of Rosse Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 21265 Modifica el valor a Wikidata

Sir Charles Algernon Parsons OM KCB FRS (13 de juny de 1854 – 11 de febrer de 1931) va ser un enginyer anglo-irlandès conegut especialment per la invenció de la turbina de vapor.[1] Va treballar en l'enginyeria de la dinamo i les turbines aconseguint avenços importants en la generació d'energia elèctrica. El seu treball va ser molt influent en l'enginyeria electrònica i l'enginyeria naval. També va desenvolupar equipament òptic com telescopi i focus d'il·luminació.

Biografia

[modifica]

Parsons va néixer a Londres en una família anglo-irlandesa el 1854 i era el fill petit del famós astrònom William Parsons.[2][3][4]

La seu de la família és el castell de Birr, comtat d'Offaly, Irlanda, i la ciutat de Birr es va anomenar Parsonstown, en honor de la família, de 1620 a 1901.[5]

Ell i el seu germà gran, Richard Clare Parsons, van construir un automòbil de vapor on aquest darrer moriria en un accident de trànsit (el primer amb un automòbil mecànic) l'any 1869, en el mateix accident la seva cosina Mary Ward va caure i es va trencar el coll.[6][7]

HMS Dreadnought del 1906. Va ser el primer cuirassat modern i el més ràpid del seu moment gràcies a l'ús de turbines de vapor Parsons.

Amb els seus tres germans, Parsons va ser educat a casa seva a Irlanda per tutors privats[8] (incloent-hi John Purser), tots els quals eren molt versats en les ciències i també van actuar com a ajudants pràctics del comte en el seu treball astronòmic. (Un d'ells esdevingué més tard, com Sir Robert Ball, astrònom reial d'Irlanda). Aleshores, Parsons va llegir matemàtiques al Trinity College de Dublín i al St. John's College de Cambridge, i es va graduar d'aquest últim el 1877 amb un títol d'honor de primera classe. Es va incorporar a l'empresa d'enginyeria WG Armstrong de Newcastle com a aprenent, un pas inusual per al fill d'un comte. Més tard es va traslladar a Kitsons a Leeds, on va treballar en torpedes propulsats per coets.[9][10]

Motor de turbina de vapor

[modifica]
Primera turbina de vapor composta, construïda per Parsons el 1887
El primer turbogenerador d'1 MW de Parsons construït per a la ciutat d’Elberfeld, Alemanya el 1899, va produir electricitat monofàsica a 4 kV

El 1884 Parsons es va traslladar a Clarke, Chapman and Co., fabricants de motors de vaixells que operaven prop de Newcastle, on es va convertir en cap del seu desenvolupament d'equips elèctrics. Va utilitzar la gran col·lecció de propietats del vapor de Regnault ("dades dels físics") per desenvolupar un motor de turbina que girava a 18.000 RPM.[11][12] Va utilitzar immediatament el nou motor per accionar un generador elèctric, que també havia dissenyat. La turbina de vapor de Parsons va fer possible l'electricitat barata i abundant i va revolucionar el transport marítim i la guerra naval. Aquesta innovació va permetre generar electricitat de forma abundant i va revolucionar el transport marítim, aconseguint velocitats molt majors que els motors a vapor convencionals.[13]

Un altre tipus de turbina de vapor de l'època, inventada per Gustaf de Laval (1845–1913) a la dècada de 1880, era un disseny d'impuls que sotmetia el mecanisme a grans forces centrífugues i, per tant, tenia una producció limitada a causa de la debilitat dels materials disponibles. Parsons va explicar a la seva conferència Rede de 1911 que la seva apreciació del problema de l'escala va portar al seu avenç de 1884 en la turbina de vapor composta:

« Em va semblar que les velocitats superficials moderades i les velocitats de rotació eren essencials si el motor de la turbina havia de rebre una acceptació general com a motor principal. Per tant, vaig decidir dividir la caiguda de pressió del vapor en petites expansions fraccionades sobre un gran nombre de turbines en sèrie, de manera que la velocitat del vapor enlloc hauria de ser gran... També estava ansiós per evitar la coneguda acció de tall sobre metall de vapor a gran velocitat .[14] »

Fundador de Parsons and Company

[modifica]

El 1889 va fundar C.A. Parsons and Company a Newcastle per produir turbogeneradors segons el seu disseny.[15] El mateix any va fundar la Newcastle and District Electric Lighting Company (DisCO). El 1890, Disco va obrir la Forth Banks Power Station, la primera central elèctrica del món que va generar electricitat mitjançant turbogeneradors.[16] El 1894 va recuperar certs drets de patent de Clarke Chapman. Tot i que la seva primera turbina era només un 1,6% d'eficiència i només generava 7,5 quilowatts, les ràpides millores incrementals en pocs anys van portar a la seva primera turbina de megawatts, construïda el 1899 per a una planta de generació a Elberfeld a l'Imperi alemany.[14]

El primer vaixell de turbina de vapor Turbinia: el més ràpid del món en aquell moment
HMS Dreadnought. Considerat el primer cuirassat modern: el 1906 va ser el més ràpid del món a causa de la turbina de vapor de Parsons

Aplicacions de turbines de vapor marines

[modifica]

També interessat en les aplicacions marines, Parsons va fundar la Parsons Marine Steam Turbine Company a Newcastle. Famosa, el juny de 1897, el seu iot propulsat per turbines, Turbinia, va aparèixer sense anunciar a la Navy Review per al jubileu de diamant de la reina Victòria a Spithead, el 26 de juny de 1897, davant del príncep de Gal·les, dignataris estrangers i Lords de l'Almirallat. El Turbinia es va moure als 34 nusos; els vaixells de la Royal Navy més ràpids que utilitzen altres tecnologies van arribar 27 nusos. Part de la millora de la velocitat prové de l'esvelt casc del Turbinia.[17]

En dos anys, els destructors HMS Viper i HMS Cobra van ser llançats amb les turbines de Parsons, seguits aviat pel primer vaixell de passatgers propulsat per turbines, el vapor Clyde TS King Edward el 1901; els primers transatlàntics de turbina RMS iVictorian i Virginianel 1905; i el primer cuirassat propulsat per turbina,HMS Dreadnought el 1906, tots ells impulsats pels motors de turbina de Parsons.[15] El 2012 el Turbinia es troba en una galeria construïda específicament al Discovery Museum de Newcastle.[18]

Honors i premis

[modifica]

Parsons va ser elegit membre de la Royal Society el juny de 1898, va rebre la seva medalla Rumford el 1902 i la medalla Copley el 1928, i va pronunciar la seva conferència Bakerian el 1918.[19] Va exercir com a president de l’Associació Britànica de 1916 a 1919.[20] Va ser un orador convidat de l’ICM el 1924 a Toronto.[21] Va ser nomenat cavaller el 1911, i va esdevenir membre de l’Ordre del Mèrit el 1927.[22] L'any 1929 l’Institut de Ferro i Acer li va concedir la Medalla d'Or Bessemer.[23]

Empreses supervivents

[modifica]

L'empresa de turbines Parsons sobreviu a la zona de Heaton de Newcastle com a part de Siemens, un conglomerat alemany.[24][25] El 1925 Charles Parsons va adquirir la Grubb Telescope Company i la va rebatejar Grubb Parsons.[26] Aquesta companyia va sobreviure a la zona de Newcastle fins al 1985.[27]

Parsons també va dissenyar l’Auxetophone, un primer gramòfon d'aire comprimit.[28]

Vida personal i mort

[modifica]

El 1883, Parsons es va casar amb Katharine Bethell, la filla de William F. Bethell. Van tenir dos fills: l'enginyera i activista Rachel Mary Parsons (n. 1885) i Algernon George "Tommy" Parsons (n. 1886), que va morir en acció durant la Primera Guerra Mundial el 1918, als 31 anys[29]

Van tenir una casa a Londres a 1 Upper Brook Street, Mayfair, de 1918 a 1931.[30]

Sir Charles Algernon Parsons va morir l'11 de febrer de 1931 a bord del vaixell de vapor Duchess of Richmond mentre feia un creuer amb la seva dona. La causa de la mort es va donar com a neuritis.[31] Un servei commemoratiu es va celebrar a l'abadia de Westminster el 3 de març de 1931.[32] Parsons va ser enterrat a l'església parroquial de St Bartholomew's a Kirkwhelpington a Northumberland.[33]

La seva vídua, Katharine, va morir a casa seva a Ray Demesne, Kirkwhelpington, Northumberland el 1933.[34] Rachel Parsons va morir el 1956; Denis James Pratt va ser condemnat pel seu homicidi involuntari.[35]

El 1919, Katharine i la seva filla Rachel van cofundar la Women's Engineering Society amb Eleanor Shelley-Rolls, Margaret, Lady Moir, Laura Annie Willson, Margaret Rowbotham i Janetta Mary Ornsby, que encara existeix avui dia. Sir Charles va ser inicialment un membre solidari de l'organització fins a la dimissió de la seva dona.[36][29]

Commemoració

[modifica]
Placa de Parsons al castell de Birr

La casa ancestral de Parsons al castell de Birr, a Irlanda, alberga un museu que detalla la contribució que la família Parsons ha fet als camps de la ciència i l'enginyeria, amb part del museu dedicat al treball d'enginyeria de Charles Parsons.[37]

Parsons està representat al revers d'una moneda irlandesa de plata de 15 euros de prova de plata que es va encunyar el 2017.[38]

L'Acadèmia Irlandesa d'Enginyeria atorga la Medalla Parsons, que porta el nom de Charles Parsons, cada any a un enginyer que ha fet una contribució excepcional a la pràctica de l'enginyeria. Els guanyadors anteriors inclouen el professor Tony Fagan (2016), el doctor Edmond Harty (2017), el professor Sir John McCanny (2018) i Michael McLaughlin (2019).[39]

Obres seleccionades

[modifica]
  • El nebot de Charles Parsons, Michael Parsons, en el seu discurs del Trinity Monday de 1968.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sir Charles Algernon Parsons» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2010-06-16. [Consulta: 15 octubre 2024].
  2. ↑ «Charles Parsons the Person». University of Limerick. Arxivat de l'original el 11 setembre 2016. [Consulta: 26 juliol 2015].
  3. ↑ Weightman, Gavin. Children of Light (en anglès). Atlantic Books, 2011, p. 112. ISBN 978-0857893000. 
  4. ↑ Invernizzi, Costante Mario. Closed Power Cycles: Thermodynamic Fundamentals and Applications (en anglès). Springer, 2013, p. 1–. ISBN 978-1-4471-5140-1. 
  5. ↑ «Search: Parsonstown». www.offalyarchives.com. Arxivat de l'original el 2023-02-04. [Consulta: 13 octubre 2024].
  6. ↑ «Appalling Accident: Sudden Death of the Hon. Mrs. Ward». King's County Chronicle, 01-09-1869.
  7. ↑ «Mary Ward 1827-1869». Offaly Historical & Archaeological Society, 09-02-2007. Arxivat de l'original el 2010-02-01. [Consulta: 30 gener 2012].
  8. ↑ Rosse, Earl of «William Parsons, third Earl of Rosse». Hermathena, 107, 1968, pàg. 5–13. Arxivat de l'original el 2023-03-06. ISSN: 0018-0750 [Consulta: 15 octubre 2024].
  9. ↑ «The Turbine Revolution». Key Military, 31-12-2020. [Consulta: 13 juny 2022].
  10. ↑ Parsons, the Hon. Charles Algernon a Venn, J. & J. A., Alumni Cantabrigienses, Cambridge University Press, 10 vols, 1922–1958.
  11. ↑ Hammack, Bill. «Reclaiming Engineering in the Minds of the Public», 08-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 16 octubre 2024].
  12. ↑ Hammack, Bill. «The Steam Turbine: The Surprising Relationship of Engineering & Science» (en anglès). YouTube, 11-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-09-17. [Consulta: 16 octubre 2024].
  13. ↑ «Charles Parsons (1854 – 1931)» (en anglès). Irish Universities. Arxivat de l'original el 2008-01-10. [Consulta: 15 octubre 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 Smil, Vaclav. Creating the Twentieth Century: Technical Innovations of 1867–1914 and Their Lasting Impact. Oxford University Press, 2005, p. 62. ISBN 0-19-516874-7. 
  15. ↑ 15,0 15,1 «Chronology of Charles Parsons». Birr Castle Scientific and Heritage Foundation. Arxivat de l'original el 25 desembre 2008. [Consulta: 3 gener 2009].
  16. ↑ Parsons, Robert Hodson. «Ch. X». A: The Early Days of the Power Station Industry. Cambridge: University Press, 1939, p. 171. 
  17. ↑ Robertson, Paul. «Charles Algernon Parsons». Cambridge University: 125 Years of Engineering Excellence, n.d.. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2012. [Consulta: 6 setembre 2018].
  18. ↑ «Collections at Discovery Museum». Arxivat de l'original el 28 juliol 2012. [Consulta: 19 juny 2013].
  19. ↑ «Lists of Royal Society Fellows 1660–2007». The Royal Society. Arxivat de l'original el 24 març 2010. [Consulta: 15 juliol 2010].
  20. ↑ Parsons, Charles A. «President's Address». A: Report of the British Association for the Advancement of Science. Londres: John Murray, 1919. 
  21. ↑ Parsons, C. A.. «The steam turbine». A: In: Proceedings of the International Congress of Mathematicians in Toronto, agost 11–16. 1924. 2, p. 465–472. 
  22. ↑ «Charles Algernon Parsons (1854–1931)». Arxivat de l'original el 14 febrer 2012. [Consulta: 6 setembre 2018].
  23. ↑ «Awards archive». IOM³. Arxivat de l'original el 7 de setembre 2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
  24. ↑ Warburton, Dan. «Focus on the famous Parsons factory in Heaton». The Newcastle Chronicle, 20-04-2009. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2022. [Consulta: 13 juny 2022].
  25. ↑ «North East engineering company investing in future growth with move to 120.000sq ft CA Parsons Works site in Newcastle – NOF». NOF, 29-09-2020. Arxivat de l'original el 21 de maig 2022. [Consulta: 13 juny 2022].
  26. ↑ Henry C. King. The History of the Telescope. Dover. Courier Corporation, 2003, p. 387. ISBN 9780486432656. 
  27. ↑ Ian Ridpath. «A view of the stars from a place in the sun». The Guardian, 27-06-1985. Arxivat de l'original el 13 de juny 2022. [Consulta: 13 juny 2022].
  28. ↑ Reiss, Eric. The compleat talking machine: a collector's guide to antique phonographs. Chandler, Ariz: Sonoran Pub, 2007, p. 217. ISBN 978-1886606227. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Heald, Henrietta. Magnificent women and their revolutionary machines, 2019. ISBN 978-1-78352-660-4. OCLC 1080083743.  Arxivat 2022-02-12 a Wayback Machine.
  30. ↑ «Upper Brook Street: North Side Pages 200-210 Survey of London: Volume 40, the Grosvenor Estate in Mayfair, Part 2 (The Buildings). Originally published by London County Council, London, 1980.». British History Online. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2020. [Consulta: 12 juliol 2020].
  31. ↑ «Sir Charles Parsons and Sir Arthurt Dorman» (en anglès). The Times, 45746, 13-02-1931, pàg. 14.
  32. ↑ 'The Abbey Scientists' Hall, A.R. p48: London; Roger & Robert Nicholson; 1966
  33. ↑ «Bid to restore Parsons' graves at Kirkwhelpington» (en anglès). Hexham Courant, 13-02-2018. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2021. [Consulta: 27 febrer 2021].
  34. ↑ «Obituary The Hon. Lady Parsons». Women's Engineering Society, 12-1933. Arxivat de l'original el 6 gener 2015 [Consulta: 6 gener 2015].
  35. ↑ «A history of General Motors in pictures». The Telegraph, 6-2009. Arxivat de l'original el 7 de gener 2015 [Consulta: 6 gener 2015].
  36. ↑ Heald, Henrietta. «What was a girl to do? Rachel Parsons (1885–1956): engineer and feminist campaigner». blue-stocking, 23-05-2014. Arxivat de l'original el 6 de gener 2015. [Consulta: 6 gener 2015].
  37. ↑ «Science Centre at Birr Castle». birrcastle.com, n.d.. [Consulta: 26 019].
  38. ↑ «Launch of new €15 silver proof coin to commemorate life and work of Sir Charles Algernon Parsons». Arxivat de l'original el 25 octubre 2017.
  39. ↑ McCarron, Fiona. «Parsons Medal Award 2020 – iae» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 13 d’abril 2020. [Consulta: 27 abril 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles_Algernon_Parsons&oldid=34205917»