Vés al contingut

Charles Swann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeCharles Swann
Tipuspersonatge humà de ficció
personatge literari Modifica el valor a Wikidata
Creat perMarcel Proust Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraA la recerca del temps perdut Modifica el valor a Wikidata
Dades
Espèciejueus Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócol·leccionista d'art i socialite Modifica el valor a Wikidata
Religiójudaisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança Modifica el valor a Wikidata
Residènciaquai d'Orléans (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOdette Modifica el valor a Wikidata
FillsGilberte Swann Modifica el valor a Wikidata

Charles Swann és un personatge d'A la recerca del temps perdut de Marcel Proust.[1]

Tots els contemporanis de Proust miraven de descobrir si a la Recerca hi havia «claus» («clés»), correspondències dels personatges amb persones reals, extrem que l'autor negava. No obstant, a la fi de la seva novel·la admet que darrere de Charles Swann s'amagava una persona real: Charles Haas.[2]

Dandi d'ulls verds i nas aguilenc, amb cabells rossos tirant a rogencs[3] i amb bigoti; porta un monocle discret i elegant, i és un gran coneixedor dels dominis de l'art.[4] Swann és el prototipus de l'home fi i distingit qui no es vanta mai de les seves relacions. És no obstant això un amic íntim del Príncep de Gal·les i del Comte de París.[5] Viu durant la seva joventut en un hotel del quai d'Orléans a París (Île Saint-Louis), a l'època on troba Odette de Crécy.[6] Seduït, se n'enamora[6] (el relat d'aquesta història constitueix el capítol «Un amor de Swann» a Pel cantó de Swann). Després del seu matrimoni amb Odette, s'instal·len a la rue des Acacias, i tenen una filla, Gilberte,[6] de la qual s'enamora el narrador. Però aquest ràpidament prendrà consciència que Odette no és pas feta per a ell. A la fi d'Un amor de Swann dirà: «I pensar que he malgastat anys de la meva vida, que n'he volgut morir, que he viscut el gran amor de la meva vida amb una dona que no m'agradava, que no era del meu estil!»[7] Per la gelosia que desenvolupa pel que fa a Odette, Swann prefigura el narrador gelós d'Albertine a Albertine desapareguda.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vincens, André «Swann, Charles». Proust, ses personnages. Arxivat de l'original el 2020-09-21 [Consulta: 12 setembre 2018]. Arxivat 2020-09-21 a Wayback Machine.
  2. ↑ Tadié - 2018, pàgs. 56-57.
  3. ↑ Proust, Marcel; Gaillard Francesch, Valèria (traducció). «Combray». A: Pel cantó de Swann. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 24 (labutxaca). ISBN 9788499303208. 
  4. ↑ «Connoisseur and well-connected art collector.» Alexander - 2009, pàg. 302.
  5. ↑ Alexander - 2009, pàg. 302.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Alexander - 2009, pàg. 303.
  7. ↑ Proust, Marcel; Gaillard Francesch, Valèria (traducció). «Un amor de Swann». A: Pel cantó de Swann. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 470 (labutxaca). ISBN 9788499303208. 

Bibliografia

[modifica]
  • Alexander, Patrick. «Swann, Charles». A: Marcel Proust's Search for Lost Time. A Reader's Guide to "The Remembrance of Things Past" (en anglès). Nova York: Vintage Books (Random House), setembre 2009, p. 302-310. ISBN 9780307472328. 
  • Tadié, Jean-Yves. «II. Les personnages. 3. Charles Swann». A: Laura El Makki. Un été avec Proust (en francès). Éditions des Équateurs, 2018, p. 56-61. ISBN 9782849902981. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles_Swann&oldid=33746752»