Léontine Lippmann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Léontine Charlotte Lippmann  14 juny 1844 antic 2n districte de París (França) | ||
| Mort | 12 gener 1910 (65 anys) 8è districte de París (França) | ||
| Altres noms | Philippe Lautrey | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Saló literari i col·lecció | ||
| Ocupació | salonnière | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Albert Arman | ||
| Parella | Anatole France | ||
| Fills | Gaston Arman de Caillavet (  ) Albert Arman | ||
| Germans | Maurice Lippmann | ||
| Parents | Lucien Arman, sogre | ||
Léontine Lippmann, anomenada Madame Arman de Caillavet pel seu casament (París, 14 de juny de 1844 - íd., 12 de gener de 1910),[1][2] fou una salonnière francesa.
Va ser l'amant i la musa d'Anatole France. El seu saló literari parisenc estava molt en voga durant la Tercera República Francesa. Fou un dels models per al personatge de Madame Verdurin, de la novel·la A la recerca del temps perdut, de Proust, el qual fou introduït al seu saló l'any 1889.[3][4]
Biografia
[modifica]Nascuda en una família de confessió jueva, filla de banquer, Léontine Lippmann es casà l'any 1868, a la capella del palau de les Teuleries, en presència de Napoleó III i de l'emperadriu, amb Albert Arman de Caillavet, fill de Lucien Arman, un armador de Bordeus, diputat de Liborna, pròxim a la parella imperial. El germà de Mme Arman de Caillavet, Maurice Lippmann, es casà l'any 1880 amb Colette Dumas, filla d'Alexandre Dumas fill.
El saló
[modifica]Mme de Caillavet va obrir el seu propi saló al seu hotel particular situat al número 12 de l'avinguda Hoche[5] a prop de la plaça de l'Étoile.[4]
Asseguda en una poltrona a la dreta de la llar de foc, davant de la qual s'hi asseia Anatole France, els diumenges rebia l'elit intel·lectual, mundana i política. Com la Madame Verdurinde la novel·la, només tenia por dels avorrits. Hom hi podia trobar escriptors, diputats, advocats i actors; si bé no hi havia gairebé membres de l'aristocràcia, perquè madame de Caillavet desitja sobretot un saló literari i polític, d'on sols en fossin exclosos els músics, perquè ni a ella ni a France no els agradava la música. Hi assistien, per tant, el comte Joseph Primoli, Jean-Élie, duc de Decazes; el príncep i la princesa Bibesco, el baró i la baronessa de Rothschild, Robert de Montesquiou, Anna de Noailles, Louis Barthou, Marie i Pierre Curie, Marcel Proust, Leconte de Lisle, Gabriel Hanotaux, Paul Bourget, Marcel Prévost, Pierre Loti, Maurice Barrès, Marcelle Tinayre, Sarah Bernhardt, l'actriu Réjane, Fernand Gregh, l'abat Mugnier, l'actor Lucien Guitry i el seu fill Sacha Guitry, l'escultor Antoine Bourdelle, el pintor Munkaczy, Hugo Ogetti, el comandant Henri Rivière, Georg Brandes, el crític i dramatur Jules Lemaître, Gugliemo Ferrero, l'abat astrònom Théophile Moreux, Colette i el seu primer marit Henry Gauthier-Villars anomenat Willy, Marcel Schwob, Robert de Flers, Paul de Grunebaum, Charles Rappoport, François Crucy, Michel Corday, Joseph Reinach, Tristany Bernard, la ballarina Loïe Fuller, Georges Clemenceau, el professor Samuel Pozzi, el doctor Paul-Louis Couchoud, Aristide Briand, Léon Blum, Jean Jaurès, Léopold Kaher, Pere Mil, Charles Maurras i Raymond Poincaré.[6]
Els dimecres, Mme de Caillavet oferia sopars per a la conversa, seguint el model d'aquells de Mme Aubernon, on hom hi trobava Alexandre Dumas fill, l'hel·lenista Brochard, el professor Pozzi, Leconte de Lisle, José María de Heredia, Ernest Renan i, és clar, Anatole France.[6]
Vida privada
[modifica]A partir de 1888 van seguir anys d'una relació apassionada amb Anatole France. Léontine de Caillavet va inspirar les seves novel·les Thaïs (1890) i Le Lys rouge (1894).[6][4] [7]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Archives en ligne de Paris, état civil reconstitué, vue 1/41
- ↑ Archives en ligne de Paris , année 1910, acte de décès , cote 8D 135, vue 13/31
- ↑ Farrell, Adrienne «Strolling, Novel in Hand, To Recapture the Paris of Proust» (en anglès). The New York Times, 04-07-1971. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Carter, William C. Marcel Proust: a life (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2013. ISBN 978-0-300-19179-0.
- ↑ Comprat el 1878 a Arsène Houssaye, l'adreça era avenue de la Reine-Hortense', nom de l'avinguda en aquella època, cf. Jeanne Maurice Pouquet, Plantilla:Opcit, p. 3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Pouquet, Jeanne Simone. Le salon de madame Arman de Caillavet: ses amis, Anatole France, comdt. Rivière, Jules Lemaître, Pierre Loti, Marcel Proust, etc., etc (en francès). Hachette, 1926, p. 268 pàg..
- ↑ «Le lys rouge» (en anglès). Goodreads, 15-11-2012. [Consulta: 7 maig 2024].