Vés al contingut

Chen Boda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
A la Xina els cognoms van davant del nom (en aquest cas Boda).
Plantilla:Infotaula personaChen Boda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 陳伯達 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata
Hui'an County (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1989 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
12 agost 1966 – 6 setembre 1970
Membre permanent del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès

Membre de l'Assemblea Popular Nacional

Member of the 1st Plenary Session of the Chinese People's Political Consultative Conference (en) Tradueix
Membre del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Sun Yat-sen de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, comunisme i marxisme-leninisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Central del Partit Comunista de la Xina Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Xina (1927–1973) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Chen Boda (en xinès simplificat :陈伯达; xinès tradicional: 陳伯達 i pinyin: Chén Bódá) (Hui'an, 1904-Pequín, 20 de setembre de 1989) fou un polític i editor xinès.

Dades biogràfiques

[modifica]

Chen Boda, amb el nom Chen Shangyu quan va néixer el 1904 a Hui'an, província de Fujian i mort, a Pequín, el 20 de setembre del 1989. El nom de Chen Boda el va començar a utilitzar com a pseudònim en els seus escrits. Dirigent destacat del grup que encapçalà la Revolució Cultural. D'origen camperol humil.

La seva infància la va passar a la que avui és la ciutat de Xiamen i llavors es deia Jimei. El 1925 va ingressar a la Universitat Laboral de Xangai. I el 1927 s'afilià al Partit Comunista de la Xina (PCX). Participarà en l'Expedició del Nord quan el Kuomingtang es va proposar la reunificació de la Xina, dividida pels Senyors de la Guerra. Va estudiar a l'URSS a la Universitat Sun Yat-sen, d'on torna el 1931. Es casa amb Zhu Yuren, oriünda de Sichuan que havia estudiat a Moscou. Professor d'Història a la Universitat de Pequín. Esdevé secretari personal de Mao, el 1937. Professor a l'Escola Central del Partit Yenan serà un dels grans intèrprets del pensament de Mao.

Els comunistes al poder

[modifica]

El 1949 els comunistes arriben al poder després d'una guerra civil i funden la República Popular de la Xina, Aquell mateix any va ser nomenat vicepresident de l'Associació de Treballadors Científics i de l'Institut Marx-Lenin. El setembre de 1956 Lin formarà part del 8è Politburó del PCX.,El 1958 és l'editor del diari del PCX, “Bandera Roja” (Hongqi).

La Revolució cultural

[modifica]

Chen encapçala el grup que impulsarà la Revolució Cultural juntament amb la denominada, posteriorment, Banda dels Quatre i assessorat pel cap de la policia secreta Kang ShengEstà al cim del poder i és un dels cinc màximes figures del partit. Aquest nucli arribarà a sobrepassar la Permanent del Politburó en diverses ocasions. La situació caòtica i els excessos del radicalisme de la Revolució Cultural forçarà un canvi a molts dirigents del partit comunista que aconseguiran que Mao retiri el suport a aquest moviment (1968) que serà formalment dissolt al 9è Congrés del PCX (1969). Mao s'anirà decantant, alternativament, per les tres faccions rivals al si del partit: l'esquerrana que encapçala Lin Biao (successor de Mao arran del 9è Congrés) i Chen Boda, la tecnòcrata i reformista amb Zhou Enlai al capdavant i la radical Banda dels Quatre o Banda de Xangai on figurava l'esposa de Mao, Jiang Qing. Chen formarà del 9è Politburó. Però la política i les activitats del tàndem Lin Biao- Chen Boda cada cop més irritaran Mao.

Els darrers anys

[modifica]

Malgrat que Chen Boda va deixar d'implicar-se amb la Revolució Cultural i el seu lideratge es va anar moderant, el seu radicalisme residual causava preocupació a dirigents del partit. El 1973, al 10è Congrés del PCX fou acusat d'ésser “un agent secret revisionista”.

Amb la mort de Mao, el nou govern xinès, el portarà a judici com a col·laborador de la Banda dels Quatre. Serà condemnat a divuit anys de presó, però fou alliberat per motius de salut. Va morir el 1989 als 85 anys.

Bibliografia

[modifica]

Chen és autor de textos clau polítics ha publicat la primera col·lecció d'escrits de Mao i una història oficial del PCX. Autor, el 1951, d'un article “La teoria de Mao Zedong de la Revolució Xinesa” i va escriure un llibre amb el títol de

  • Deu anys de guerra civil (1944)
  • Les quatre grans famílies de la Xina (1946)
  • Mao Zedong en la Revolució Xinesa (1951)
  • Un enemic del poble: Chiang Kai-shek (1954)

Enllaços externs

[modifica]