Chimamanda Ngozi Adichie
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Ngozi Grace Adichie 15 setembre 1977 (47 anys) Enugu (Nigèria) |
Residència | Anambra |
Grup ètnic | Igbos |
Religió | Catòlic |
Formació | Universitat Yale Universitat Estatal de l'Est de Connecticut Universitat Drexel Universitat Johns Hopkins Universitat de Nigèria |
Alçada | 1,68 m |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | professora, escriptora de contes, escriptora de no-ficció, novel·lista, poetessa, periodista |
Ocupador | Universitat Wesleyana |
Membre de | |
Gènere | Poesia |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Lloc web | chimamanda.com |
|
Chimamanda Ngozi Adichie (Abba, Estat d'Enugu, 15 de setembre de 1977) és una novel·lista nigeriana. Adichie és el seu cognom, mentre que Chimamanda Ngozi són els seus dos noms, que volen dir ‘el meu déu no caurà’ i ‘benedicció’, respectivament, en igbo.[1][2]
Biografia
[modifica]Va néixer en el llogaret d'Abba, cinquena filla del matrimoni d'ètnia igbo format per Grace Ifeoma i James Nwoye Adichie. Va passar la infància a la ciutat de Nsukka, seu de la Universitat de Nigèria, en una casa que anteriorment havia estat habitada pel cèlebre escriptor Chinua Achebe. El seu pare era professor d'estadística, i la seva mare treballava també en aquest mateix establiment d'educació superior, com a secretària. Als 19 anys es va traslladar als Estats Units amb una beca de dos anys per estudiar comunicació i ciències polítiques a la Universitat de Drexel, Filadèlfia. Posteriorment va continuar els estudis a la Universitat Estatal de l'Est de Connecticut, on es va graduar el 2001. Ha realitzat, així mateix, estudis d'escriptura creativa a la Johns Hopkins, Baltimore, i un màster d'estudis africans a Yale.
En 2015 el seu pare va ser segrestrat. Els raptors reclamaven diners a l'ombra del èxit de Chimamanda. Tres dies després va ser alliberat.
Trajectòria literària
[modifica]Els temes que tracta Adichie en la seua obra van des del feminisme a la immigració i del sexisme a la problemàtica radical. La seua obra 'Tothom hauria de ser feminista' (We Should All Be Feminist) ha venut més de mig milió d'exemplars.El 2003, mentre es trobava estudiant a Connecticut, va publicar la seva primera novel·la, Purple Hibiscus, que va ser molt ben rebuda per la crítica i va rebre el Commonwealth Writer's Prize for Best First Book (2005).
L'acció de la seva segona novel·la, Half of a Yellow Sun (2006), titulada en referència al disseny de la bandera de l'efímera nació de Biafra, es desenvolupa durant la Guerra civil nigeriana. L'obra, lloada, entre d'altres, per Achebe, va obtenir el premi britànic de ficció Orange Broadband Prize for Fiction el 2007.[3]
El 2009 va publicar una col·lecció de relats breus, titulada The Thing Around Your Neck.[4] Quatre anys més tard llançava la novel·la Americanah, que va merèixer el premi estatunidenc del Cercle de Crítics Nacional del Llibre (National Book Critics Circle Award). El març de 2017 va publicar Dear Ijeawele, or a Feminist Manifesto in Fifteen Suggestions.[1]
El seu best-seller, Amerinanah (2013) será adaptada a una miniserie coproduida per les actrius Lupita Nyong'o y Danai Gurira.
Actualment viu en Nigeria. Ademés imparteix tallers de escritura creativa, i en els Estats Units.
El compromís feminista
[modifica]El 2012 va participar amb el discurs «Tots hauríem de ser feministes» al simposi anual TEDx Euston, en què exposava com els estereotips sobre les dones limiten el nostre pensament, i més específicament els estereotips de ser dona migrant, negra, soltera i feminista (com ella).[1][5]
Bibliografia
[modifica]- Purple Hibiscus (2003, novel·la)
- Half of a Yellow Sun (2006, novel·la)
- Mig sol groc, traducció catalana de Bel Olid. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.
- The Thing Around Your Neck (2009, narrativa)
- The Danger of a Single Story (2009, xerrada, transcripció del TED Talk)[6]
- Sobre el perill dels tòpics, traducció catalana de Scheherezade Surià. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.¹
- Americanah (2013, novel·la)
- Americanah, traducció catalana de Bel Olid. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.
- We Should All Be Feminist (2014, assaig).
- Tothom hauria de ser feminista, traducció al català de Scheherezade Surià. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.¹
- Dear Ijeawele, or a feminist manifesto in fifteen suggestions (2016, assaig)
- Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells, traducció catalana de Scheherezade Surià, Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62, 2017.¹
- Notes on Grief (2021, assaig)
- Sobre el dol. Apunts, pensaments i reflexions al voltant de la pèrdua, traducció catalana de Scheherezade Surià, Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.
¹ Tots tres assajos publicats en català també en un sol volum.
Premis i reconeixements
[modifica]Entre altres, l'autora ha rebut els següents premis i reconeixements:
- BBC Concurs de Cuente 2002, guanyadora per That Harmattan Morning.
- Premi O.Henry Prize 2003, per The American Embassy
- Premi de Contes David Y. Wong internacional 2002/2003 (premi PEN Center), per Half of a Yellow Sun.
- Commonwealth Writers' Prize (Regne Unit) 2005 al millor primer llibre per Purple Hibiscus
- Premi Orange (Regne Unit) (Orange Broadband Prize for Fiction) 2007 per Half of a Yellow Sun
- Chicago Tribune Heartland Prize 2013 per Americanah
- Premi del Cercle de Crítics Nacional del Llibre (EUA) (National Book Critics Circle Award) 2013 per Americanah
- En 2021 ha sigut reconeguda per la BBC com una de les 100 Dones (BBC) inspiradores e influents de tot el món.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Jaramillo, Gina. «Quién es Chimamanda Ngozi Adichie y por qué todos hablan de ella» (en castellà). Huffington Post, 20-09-2018. [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ "Chimamanda Ngozi Adichie", (article: introducció i conversa amb l'autora) de Robert Birnbaum, The Morning News, 6 d'octubre del 2006, (anglès). [Accedit 21 d'oct. 2018]
- ↑ «UK Daily Telegraph "Nigerian author wins top literary prize" 7 de juny de 2007». Arxivat de l'original el 2021-02-16. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ Ressenya del llibre a The New York Times, 27 d'agost de 2009 (anglès)
- ↑ «Todxs deberíamos ser feministas-Chimamanda Adichie (subtitulat en castellà)». [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ "Chimamanda Ngozi Adichie: The Dangers Of A Single Story", dey Chidirim Ndeche, The Guardian, 19 d'agost del 2017, (anglès). [Accedit el 21 d'octubre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Chimamanda Ngozi Adichie - Lloc web oficial .
- Vídeo i transcripció del TED Talk que va fer l'autora: The Danger of a Single Story (2009), (anglès).
- Conversa amb Chimamanda Ngozi Adichie.L'escriptora nigeriana parla amb Anna Guitart, vídeo de la conferència/conversa que va tenir lloc al CCCB el 2017, en dues versions: en la versió original en anglès, i en versió catalana (traducció simultània). (anglès), (català).
- «Chimamanda Ngozi Adichie: «Els homes només escolten els homes»». Catorze. [Consulta: 1r agost 2022].
- Persones vives
- Contistes
- Novel·listes nigerians
- Novel·listes en anglès
- Persones d'Igboland
- Poetes nigerians
- Poetes en anglès
- Dramaturgs nigerians
- Alumnes de la Universitat Johns Hopkins
- Alumnes de la Universitat Yale
- Alumnes de la Universitat Drexel
- Professors de la Universitat Wesleyana
- 100 dones de la BBC de 2021
- Feministes nigerians
- Escriptors nigerians en anglès
- Naixements del 1977